Élisabeth Chaplin

Infotaula de personaÉlisabeth Chaplin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 octubre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Fontainebleau (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1982 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1905 Modifica el valor a Wikidata –  1982 Modifica el valor a Wikidata
MovimentPostimpressionisme i moviment nabí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 1960-1963] Modifica el valor a Wikidata
Premis

Élisabeth Chaplin (17 d'octubre de 1890, Fontainebleau, França - 28 de gener de 1982, Fiesole, Itàlia) va ser una artista pintora postimpressionista franco-toscana. És coneguda pels retrats i els paisatges toscans, la majoria dels quals es troben a la col·lecció de la Galeria d'Art Modern del Palau Pitti a Florència. Dos dels seus autoretrats apareixen a la Col·lecció d'autoretrats de la Galleria degli Uffizi (Corredor de Vasari).[1][2]

Biografia

Chaplin venia d'una família de pintors i escultors. La seva mare, Marguerite de Bavier-Chauffour, era poetessa i escultora. L'avi, Charles Chaplin, d'origen anglès, era pintor i gravador i havia dirigit al seu taller cursos d'art per a dones artistes, entre les quals Mary Cassatt i Louise Jopling.[3]

L'any 1900 la família es va instal·lar a Itàlia, primer a la regió del Piemont, a continuació a Savona, a Ligúria, on va iniciar-se en la pintura. Quan es van instal·lar a la Vil·la Rossi de Fiesole l'any 1905, Chaplin va visitar el taller de Francesco Gioli i hi va trobar el pintor Giovanni Fattori.

Les visites de Chaplin a la Galleria degli Uffizi van ser decisives. Hi va aprendre tot copiant els clàssics. De 1905 a 1908, va pintar les seves primeres grans teles i l'any 1910 el seu Retrat de família assolí una medalla d'or de la Societat de les Belles Arts de Florència. L'any 1916 es va instal·lar amb la seva família a Roma, on romandria fins a l'any 1922. Hi va trobar el pintor i gravador francès Albert Besnard (1849-1934), que havia estat nomenat l'any 1913 director de la Vil·la Médici a Roma i que va ser un dels seus mentors.

L'any 1914 va participar en la Biennal de Venècia i l'any 1922 al Saló de París. Va fer amistat amb l'escriptor André Gide i va seguir el pintor Maurice Denis, del moviment Nabi, que havia conegut a Florència l'any 1912.

De 1922 a 1930, Chaplin va viure a la vil·la Il Treppiede amb la seva mare i la seva companya Ida Capecchi. El seu nebot, Robert Chaplin, jove artista prometedor, va viure amb elles de 1927 fins a la seva mort, l'any 1937.[4] Havent exposat al Saló dels artistes francesos, l'any 1923, obtingué una beca de viatge.[5]

Chaplin va fer molts retrats i frescos en aquesta època. Va freqüentar els pintors Giovanni Fattori i Luigi Gioli, Francesco Gioli, així com el col·leccionista Bernard Berenson. Des de mitjans de la dècada de 1930 fins a principis de la decada de 1950, Chaplin va viure a París. Va rebre encàrrecs per fer tapissos decoratius (1936-37) i frescos per a esglésies parisenques, com l'Església de l'Esperit Sant. El 1937 va guanyar una medalla d'or a l'Exposició Universal de París.[5][6][7][8][9][10] Al començament de la dècada de 1950 va tornar definitivament a la Vil·la ll Treppiede, a Fiesole, on va continuar pintant paisatges i retrats fins a la seva mort l'any 1982.[11]

Llegat

En el transcurs de la seva vida, a Florència van fer-se diverses exposicions retrospectives de la seva obra: al Palau Strozzi (1946), a l'Acadèmia de les Arts i del Disseny (1956) i a l'Institut de França (1965). L'any 1946, la Galleria degli Uffizi va adquirir tres quadres de l'artista, que ja havia donat el seu Autoretrat amb un paraigua verd per a la galeria dels autoretrats del Corredor de Vasari. Chaplin va donar a la ciutat de Florència el conjunt de les seves obres (i les de la seva mare i del seu nebot). Quinze de les seves pintures són exposades a la Galeria d'art modern del Palazzo Pitti, mentre que prop de 700 pintures i esbossos es troben emmagatzemades.[12] L'any 1993, es va fer una exposició retrospectiva de la seva obra al Palazzo Vecchio de Florència.[13][14]

Diverses obres seves són exposades a la Galeria Nacional d'Art Modern i Contemporani de Roma.[13][14]

Referències

  1. ↑ «Élisabeth Chaplin» (en anglès). Obelisk Art History, 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
  2. ↑ Fagioli, Marco. Elisabeth Chaplin : tra simbolismo e neo-spiritualismo. Firenze: Aión, 2001. ISBN 88-88149-02-3. 
  3. ↑ Persée, Bullock (Α.), ed. Lafamiglia Chaplin. Storia di un'epoca; compte-rendu, Jodogne Pierre: Revue belge de Philologie et d'Histoire, Année 2001, 79-4 p. 1530-1532
  4. ↑ (anglès)800 Art Studio
  5. ↑ 5,0 5,1 La Renaissance de l'art français et des industries de luxe, aout 1925
  6. ↑ L'art français, Plantilla:S2- : du réalisme à notre temps / par René Schneider, 1930
  7. ↑ La Croix, 4 mai 1926
  8. ↑ La Revue des beaux-arts : peinture, sculpture, architecture, gravure, musique, mai 1926
  9. ↑ Le Journal, 5 mai 1940
  10. ↑ Gazette des beaux-arts : courrier européen de l'art et de la curiosité, janvier 1927
  11. ↑ (italià)Invisibile women. Forgotten artist of Florence. Ediz. italiana e inglese, Par Jane Fortune, Linda Falcone
  12. ↑ Pitti Palace: all the museums, all the works, Marco Chiarini, 2001
  13. ↑ 13,0 13,1 Êlisabeth Chaplin: i simboli e i giorni, Giuliano Serafini, Edizioni Polistampa Firenze, 1993 - 116 pages
  14. ↑ 14,0 14,1 «Femmes peintres». Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 8 desembre 2021].