Adéu al mascle

Infotaula de pel·lículaAdéu al mascle
Ciao maschio
Fitxa
DireccióMarco Ferreri
Protagonistes
Gérard Depardieu
Marcello Mastroianni
James Coco
Geraldine Fitzgerald
Stefania Casini
Francesca De Sapio
Mimsy Farmer
Abigail Clayton
Avon Long
Jack Betts Modifica el valor a Wikidata
Director artísticDante Ferretti
ProduccióBernard Lorain
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Ferreri i Gérard Brach i Rafael Azcona
MúsicaPhilippe Sarde
FotografiaLuciano Tovoli
MuntatgeRuggero Mastroianni
ProductoraLa 18 Dicembre (Roma), La Prospectacle (París), Action Film (París)
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1978
Durada94 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, cinema de ciència-ficció, drama i cinema distòpic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Gran Premi del jurat de Canes (1978) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0075848 Filmaffinity: 820040 Allocine: 1846 Rottentomatoes: m/bye_bye_monkey Letterboxd: bye-bye-monkey Allmovie: v123331 TCM: 69993 TMDB.org: 42200 Modifica el valor a Wikidata

Adeu al mascle (títol original: Ciao Maschio) és una pel·lícula franco- italiana, dirigida per Marco Ferreri estrenada el 1978. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Lafayette (Gérard Depardieu) és un jove electricista que viu a Nova York, però només coneix tres llocs: el Museu de Cera de la Roma Antiga, de Flaxman (James Coco), on treballa, un petit teatre gestionat per feministes, el seu pis en un soterrani infestat de rates. Un matí, observa en el carrer uns individus vestits de blanc, i els pren per desratitzadors. Al teatre, les dones preparen un espectacle en el qual es tracta la violació d'un home. Lafayette, incòmode amb aquests assajos, provoca les actrius que decideixen violar-ho realment. Aquest acte de violència és executat per Angélica (Gail Lawrence) que d'altra banda està enamorada d'ell.

Lafayette s'ocupa igualment d'un grup de vells: Madame Toland (Géraldine Fitzgerald), una vídua, Mirko (Avon Long), un negre, un anarquista italià, Luigi Nocello (Marcello Mastroianni). Els protegeix contra la fauna urbana, acompanyant-los. Ell i els seus companys van sovint a la platja a la riba del Hudson on descobreixen el cadàver d'un mico immens en cartró-pedra, la carcassa de King Kong, que té en els seus braços un bebè mico que de comú acord bategen Cornélius (Bella). Aquest, després d'haver rebut una identitat cívica gràcies a Luigi, és devorat per les rates del pis de Lafayette. Angélica, embarassada i que s'adona de l'incapacitat de Lafayette d'assumir les seves responsabilitats, ha marxat. Luigi s'ha penjat en el seu petit hort. Lafayette mor cremat en el Museu i neix la seva filla.[2]

Repartiment

  • Gérard Depardieu: Lafayette
  • Marcello Mastroianni: Luigi Nocello
  • James Coco: Andreas Flaxman
  • Mimsy Farmer: membre de la tropa de teatre
  • Abigail Clayton: Angélica
  • Geraldine Fitzgerald: Mrs.Toland
  • Gail Lawrence
  • Avon Long: Mirko
  • Bella: Cornélius

Premis i nominacions

  • Gran Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes el 1978, ex aequo amb The Shout de Jerzy Skolimowski

Referències

  1. esadir.cat. Adeu al mascle. esadir.cat. 
  2. «Ciao mascio». The New York Times.
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Marco Ferreri
El pisito (1958)  · Los chicos (1959)  · El cochecito (1960) · Le italiane e l'amore - episodi L'infedeltà coniugale (1961) · Una storia moderna - L'ape regina (1963) · Contrasexe - episodi Il professore (1964) · La dona mico (1964) · Oggi, domani, dopodomani - episodi L'uomo dei 5 palloni (1965) · Marcia nuziale (1965) · Corrida! (1966) · L'harem (1967) · Break Up (1969) · Dillinger è morto (1969) · La llavor de l'home (1969) · Perché pagare per essere felici (1971) · L'udienza (1971) · La cagna (1972) · La Grande Bouffe (1973) · Touche pas à la femme blanche ! (1974) · La Dernière Femme (1976) · Yerma (1978) · Adéu al mascle (1978) · Demano asil... (al parvulari) (1979)  · Storie di ordinaria follia (1981) · Storia di Piera (1983) · Il futuro è donna (1984) · I Love You (1986) · Come sono buoni i bianchi! (1988) · Le Banquet (1989)  · La casa del sorriso (1991) · La carne (1991) · Diario di un vizio (1993) · Nitrato d'argento (1996)
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Grand Prix de Canes
1967–2000
2001–present