Air Force

Infotaula de pel·lículaAir Force
Fitxa
DireccióHoward Hawks
Protagonistes
John Garfield
John Ridgely
Gig Young
Harry Carey
Arthur Kennedy
George Tobias
James Brown
Moroni Olsen
Edward Brophy
Addison Richards
Charles Drake
Faye Emerson
James Flavin
Richard Lane
Ruth Ford
Stanley Ridges
Theodore von Eltz
Walter Sande
Willard Robertson
Tom Neal
Ann Doran
Charles Sullivan
Frank Marlowe
James Millican
Ray Montgomery
William Forrest
Allan Lane
Warren Douglas
Dorothy Peterson
Murray Alper Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHal B. Wallis
Jack Warner
Dissenyador de produccióJohn Hughes Modifica el valor a Wikidata
GuióDudley Nichols
MúsicaLeo F. Forbstein
FotografiaJames Wong Howe
MuntatgeGeorge Amy
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1943
Durada124 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupostmilions de dòlars
Descripció
GènereGuerra
Temaaviació i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTampa Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1944)
Oscar al millor muntatge (1944)
Oscar al millor guió original (1944)
Oscar als millors efectes especials (1944) Modifica el valor a Wikidata


Premis
Oscar al millor muntatge (1942)
National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0035616 Filmaffinity: 419763 Allocine: 54 Rottentomatoes: m/air_force Letterboxd: air-force Mojo: airforce Allmovie: v1273 TCM: 575 TV.com: movies/air-force AFI: 24021 TMDB.org: 15807 Modifica el valor a Wikidata


Air Force és una pel·lícula, de 1943, dirigida per Howard Hawks. Relata la història de la tripulació del Boeing B-17 Flying Fortress Mary'Ann, al principi de la guerra del Pacífic de la Segona Guerra Mundial.

Estrenada durant la guerra, és una de les primeres pel·lícules patriòtiques destinades a sostenir l'esforç de la guerra, en el límit del film de propaganda.

Argument

La pel·lícula, basada en un fet real, comença amb el transport de Califòrnia a Hawaii del Mary-Ann, un avió bombarder pesant B17 sense armament. Quan arriba a la base de l'exèrcit americà de Hickam Field, el 7 de desembre del 1941, es produeix l'atac sobre Pearl Harbor per part de l'exèrcit japonès. Els operadors de radar americans varen detectat els avions japonesos, però cregueren que era el B17 esperat.

L'esquadrilla de B17, aquesta vegada armada, segueix cap a les bases de l'illa de Wake; i —sobre la base de Clark Field, prop de Manila, a les Filipines—, durant els atacs dels japonesos i algunes hores abans que se n'apoderin. És l'ocasió de mostrar els soldats americans valents i determinats, encara que sabent que la seva situació és sense esperança.

Repartiment

  • John Ridgely: pilot
  • Gig Young: copilot
  • Arthur Kennedy: bombarder
  • Charles Drake: navegador
  • Harry Carey: cap d'equipatge
  • George Tobias: ajudant de cap d'equipatge
  • Ward Wood: operador de ràdio
  • Ray Montgomery: ajudant d'operador de ràdio
  • John Garfield: metrallador
  • James Brown: pilot de caça, passatger del B17
  • Stanley Ridges: Major Mallory de Clark Field
  • Willard Robertson: coronel a Hickam Field
  • Moroni Olsen: Coronel Blake, oficial comandant a Manila
  • Edward Brophy: sergent dels Marines J.J. Callahan
  • Richard Lane: Major W.G. Roberts
  • Bill Crago: pilot P.T. Moran a Manila
  • Faye Emerson: Susan McMartin, la germana de Tommy
  • Addison Richards: Major Daniels
  • James Flavin: Major A.M. Bagley

Producció

El rodatge es va desenvolupar en un curt període, del 18/6 al 26/10/1942.

Els avions que apareixen són:

  • Deu Boeing B-17C/D de la base d'Hendrick Field, Sebring, Florida.
  • Caces Bell P-39 Airacobras Curtiss P-40 Warhawks de la base de Drew Field.
  • Caces North American T-6 Texan i Republic P-43 Lancers de la base de Drew Field, pintats com a caces japonesos. En efecte, ja no queda cap caça japonès d'època.
  • Sis Martin B-26 Marauder de la base de McDill Field, Tampa, Florida, pintats com a bombarders japonesos.

El Mary-Ann es va perdre, poc després del final del rodatge.

Precisions històriques

Per raons patriòtiques, la pel·lícula implica escenes de propaganda antijaponesa. Mostra franctiradors japonesos durant l'atac de Pearl Harbor, així com camions civils llançats contra els avions americans aparcats. Ara bé, les investigacions ulteriors van demostrar que no hi va haver cap sabotatge ni atac causat per civils d'origen japonès.[1]

Comentari

Un B17C del tipus dels del film

En la seva preocupació per la propaganda, la pel·lícula ensenya, en la seva última part, una esquadra heteròclita d'avions americans que massacra una flota japonesa, incloent-hi grans edificis i portaavions.

Aquest atac és irreal, ja que posa en obra a la vegada B17, dels caces —ineficaços contra vaixells de línia— i torpediners.

És una visió molt ampliada de la batalla del mar de Coral, però en la realitat només els atacs pels avions embarcats han estat eficaços. En la batalla de Midway, un atac per una esquadrilla de B17 va ser infructuosa. Els B17 han estat eficaços sobretot contra objectius de terra.

Les batalles navals han estat filmades amb maquetes de grans dimensions. Alguns trossos d'actualitat són inserits. Sobretot una seqüència molt cèlebre d'un vaixell de línia que bolca i del qual es veuen membres de tripulació córrer sobre el buc invertit. Però es tracta, de fet, del cuirassat austrohongarès SMS Szent István, torpedinat pels italians davant Premuda el 10/6/1918.

Nombroses seqüències a terra o l'aire ensenyen una esquadrilla de B17C. Són recognoscibles perquè tenen la cua més fina que la dels models ulteriors F i G. Els aterratges o enlairaments sobre les bases incendiades o durant un atac japonès són realitzats amb una maqueta de B17. En canvi, cap al final de la pel·lícula, es veu una seqüència real d'amaratge d'un B17.

Rebuda

La crítica i el públic han apreciat aquesta pel·lícula que feia eco de la traïdoria de l'atac de Pearl Harbor. Avui dia, l'aspecte de propaganda hi apareix clarament.

Era una de les primeres grans pel·lícules de Howard Hawks. La pel·lícula ha estat un dels seus millors èxits comercials de 1943.

George Amy ha guanyat per aquesta pel·lícula l'Oscar del millor muntatge 1944. La pel·lícula també havia rebut diverses nominacions.

Referències

  1. llibre de Walter Lord: Dia d'infàmia

Bibliografia

  • Dolan, Edward F. Jr. Hollywood Goes to War. London: Bison Books, 1985. ISBN 0-86124-229-7.
  • Hardwick, Jack and Schnepf, Ed. "A Buff's Guide to Aviation Movies". Air Progress Aviation Vol. 7, No. 1, Spring 1983.