Alibamu
| Albaamo innaaɬiilka | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 300 (2000)[1] 250 (2007)[2] |
| Parlants nadius | 100 |
| Parlat a | Texas |
| Autòcton de | Texas, Alabama |
| Estat |  Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües muskogi | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-2 | akz |
| ISO 639-3 | akz |
| SIL | akz |
| Glottolog | alab1237 |
| Ethnologue | akz |
| UNESCO | 898 |
| IETF | akz |
| Endangered languages | 670 |
L’alibamu (també conegut com a alabama)[3] és la llengua ameríndia dels alibamus, parlada per la tribu Alabama-Coushatta de Texas.[4] També va ser parlada per la ciutat tribal Alabama-Quassarte d'Oklahoma, però actualment no hi ha parlants d'alibamu a Oklahoma. És una llengua muskogi i es creu que estava relacionada amb les llengües Muklasa i Tuskegee, que ja no es parlen. L'alibamu està estretament relacionat amb el koasati i l'apalachee, i més llunyanament amb altres llengües muskogi com hitchiti, chickasaw i la llengua choctaw.
Fonologia
Consonants
Hi ha catorze fonemes consonants en alibamu:[5]
| Labial | Alveolar | Postalveolar/ Palatal | Velar | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | |||||
| Oclusiva | p | b | t | tʃ | k | ||
| Fricativa | f | s | ɬ | h | |||
| Aproximant | w | l | j | ||||
/s/ és apico-alveolar, [s̺]. Les oclusives sordes /p t k/ són típicament fortis i, a diferència de moltes altres llengües del sud-est no són sonores entre vocals. Totes les consonants poden ser geminades.[6] L'africada post-alveolar /tʃ/ es realitza com a [s] quan es presenta com el primer membre d'un grup de consonants i la geminada es realitza com [ttʃ]. L'única obstruent sonora en Alabama és /b/, que es realitza com a [m] quan es troba en posició de coda (síl·laba final). La geminada /bb/ es realitza com a [mb].[6] Els dos fonemes nasals esdevenen velars [ŋ] abans de l'oclusiva velar /k/. En posició a final de síl·laba /h/ sovint es realitza com l'allargament de la vocal precedent.[6]
Vocals
Hi ha tres qualitats vocals, /i o a/. La longitud de la vocal és distintiva. Les vocals es poden nasalitzar en certs contextos morfològics.[6]
Prosòdia
En alibamu la síl·laba final generalment porta al temps primari excepte en el cas de determinades operacions gramaticals que mouen el temps. També hi ha un sistema d'accent tonal amb dos tons contrastants: d'alt i d'alt que cau. Els dos tons de fonemes tenen diverses realitzacions al·lofòniques diferents en funció de la quantitat vocàlica i consonants veïnes.[7]
Referències
- ↑ Cens dels Estats Units del 2000 recull 15 parlants a Alabama i la resta a Texas
- ↑ Alibamu referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ «Ethnologue report for language code: akz». Ethnologue.com. [Consulta: 27 octubre 2011].
- ↑ Hardy 2005:75
- ↑ Hardy 2005:82
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Hardy 2005:83
- ↑ Hardy 2005:83-84
Bibliografia
- Davis, Philip; & Hardy, Heather. (1988). Absence of noun marking in Alabama. International Journal of American Linguistics, 54 (3), 279-308.
- Hardy, Heather K.. Hardy, Heather K.. Alabama. University of Nebraska Press, 2005, p. 75–113. ISBN 0-8032-4235-2.
- Hardy, Heather; & Davis, Philip. (1988). Comparatives in Alabama. International Journal of American Linguistics, 54 (2), 209-231.
- Hardy, Heather. Native Languages of the Southeastern United States. Nebraska: University of Nebraska Press, 2005, p. 82–84. ISBN 0-8032-4235-2.
- Hardy, Heather; & Davis, Philip. (1993). Semantics of agreement in Alabama. International Journal of American Linguistics, 59 (4), 453-472.
- Hardy, Heather; & Montler, Timothy. (1988). Imperfective gemination in Alabama. International Journal of American Linguistics, 54 (4), 399-415.
- Montler, Timothy; & Hardy, Heather. (1991). Phonology of negation in Alabama. International Journal of American Linguistics, 57 (1), 1-23.
- Rand, Earl. (1968). Structural phonology of Alabaman, a Muskogean language. International Journal of American Linguistics, 34 (2), 94-103.
- Sylestine, Cora; Hardy, Heather; & Montler, Timothy. Dictionary of the Alabama Language. Austin: University of Texas Press, 1993. ISBN 0-292-73077-2 [Consulta: 30 juliol 2014]. Arxivat 2005-02-06 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- Online Alabama-English-Alabama Dictionary Arxivat 2012-04-14 a Wayback Machine.
- Alabama-Coushatta Tribe of Texas
- Chíkmàa Oolahomma! Arxivat 2006-01-10 a Wayback Machine. – How to say "hello" in Alabama
- OLAC resources in and about the Alabama language
| Quatre ciutats mare | |
|---|---|
| Grups i viles | |
| Tribus reconegudes federalment i estatalment | Tribu Alabama-Coushatta de Texas · Ciutat tribal Alabama-Quassarte · Tribu Coushatta de Louisiana · Ciutat tribal Kialegee · Nació Muscogee (Creek) · Banda Poarch d'indis creek · Ciutat tribal Thlopthlocco · Ciutat tribal Tama |
| Llengües | |
| Cultura | Religió · Societat de les Quatre Mares · cerimònia del blat de moro verd · Stomp dance · College of the Muscogee Nation |
| Història | |
| Política i lleis | Tractat de Nova York · Tractat de Washington (1826) · Tractat de Cusseta · Oklahoma Tax Commission v. United States |
 Llengües parlades a Texas | |
|---|---|
Les itàliques indiquen llengües extintes | |
| Llengües indoeuropees | |
| Llengües ameríndies | |
| Altres llengües | |
 Llengües parlades a Oklahoma | |
|---|---|
alemany · alibamu∗ · anglès · arapaho · caddo · cayuga · cherokee · chickasaw · chiwere (iowa i otoe) · choctaw · comanxe · delaware · hitchiti-mikasuki · kansa · kiowa-apatxe · kiowa · koasati · apatxe mescalero-chiricahua · mesquakie (fox, kickapoo i sauk) · muskogi · osage · ottawa · pawnee · ponca · potawatomi · quapaw · Seneca · shawnee · espanyol · tonkawa · vietnamita · wichita · wyandot · xeiene · yuchi | |
Les itàliques indiquen llengües extingides ∗ indica llengües extingides a Oklahoma però parlades a altres indrets |
