Alt Egipte

Infotaula de geografia físicaAlt Egipte
Imatge
TipusRegió geogràfica i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Part deEgipte
Upper and Lower Egypt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀfrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaEgipte Modifica el valor a Wikidata
Map
 24° 06′ N, 32° 42′ E / 24.1°N,32.7°E / 24.1; 32.7
Mapa del Baix i l'Alt Egipte

L'Alt Egipte (àrab: صعيد مصر, Ṣaʿīd Miṣr, o, senzillament, الصعيد, aṣ-Ṣaʿīd, pronunciat localment [es.sˤɑ.ˈʿīd miṣr]; copte: ⲙⲁⲣⲏⲥ, Mares) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.[1]

L'Alt Egipte era conegut com a tꜣ šmꜣw,[2] literalment ‘la Terra dels Canyissars’ o ‘la Terra de les Canyes’.[3] Es creu que va estar unit pels governants de la suposada Confederació Tinita (Tinis) que va absorbir les seves ciutats estat rivals durant el període Naqada III (c. 3200–3000 aC), i la seva posterior unificació amb el Baix Egipte va donar lloc al Període tinita.[4] L'Alt i el Baix Egipte es van entrellaçar en el simbolisme de la sobirania faraònica com la doble corona de Pschent o Corona egípcia.[5] L'Alt Egipte va romandre com a regió històrica fins i tot després del període clàssic.

La línia imaginària que separa aquestes dues parts d'Egipte passaria per Maadi. Els seus habitants es coneixen com a han.remmaris, per diferenciar-se dels del Baix Egipte (han.rememhit). Egipte es dividia aleshores en dues àrees: l'Alt Egipte i el Baix Egipte; s'anomenaven d'aquesta manera a causa que a l'Alt Egipte hi naixia el Riu Nil i al Baix Egipte hi desembocava. Les ciutats més importants, de nord a sud, foren:

Referències

  1. Hopkins, Nicholas S.; Saad, Reem. «The Region of Upper Egypt: identity and Change». A: Upper Egypt: Identity and Change (en anglès). American Univ in Cairo Press, 2004, p. 1-24. ISBN 978-977-424-864-1. 
  2. Sabbahy, Lisa K. All Things Ancient Egypt: An Encyclopedia of the Ancient Egyptian World [2 volumes] (en anglès). ABC-CLIO, 2019-04-24, p. 551. ISBN 978-1-4408-5513-9. 
  3. Lacovara, Peter. The World of Ancient Egypt: A Daily Life Encyclopedia [2 volumes: A Daily Life Encyclopedia] (en anglès). ABC-CLIO, 2016-11-21, p. 428. ISBN 978-1-61069-230-4. 
  4. Grimal, Nicolas-Christophe. A history of ancient Egypt. Oxford, UK ; Cambridge, USA : Blackwell, 1992, p. 49. ISBN 978-0-631-17472-1. 
  5. Griffith, F. Ll (Francis Llewellyn); Egypt Exploration Fund. A collection of hieroglyphs : a contribution to the history of Egyptian writing. London ; Boston : [Egypt Exploration Fund], 1898, p. 56. 
  • Vegeu aquesta plantilla

Alt Egipte
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte