Ana María Surra Spadea
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juliol 1952 (71 anys) Montevideo (Uruguai) |
 Senadora al Senat espanyol | |
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 10 novembre 2019 – Legislatura: catorzena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electa a: eleccions al Senat espanyol de novembre de 2019 | |
| Senadora al Senat espanyol | |
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 28 abril 2019 – 23 setembre 2019 (dissolució parlamentària) Legislatura: tretzena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electa a: eleccions al Senat espanyol d'abril de 2019 | |
 Diputada al Congrés dels Diputats | |
| 18 juliol 2016 – 5 març 2019 Legislatura: dotzena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputada al Congrés dels Diputats | |
| 11 gener 2016 – 3 maig 2016 Legislatura: onzena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electa a: eleccions al Congrés dels Diputats de 2015 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | política, entrenadora de basquetbol, assistenta social, àrbitra de basquetbol |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Membre de | |
| Esport | basquetbol |
  | |
Ana María Surra Spadea (Montevideo, 10 de juliol de 1952) és una assistent social i política d'origen uruguaià, diputada al Congrés dels Diputats en la XI legislatura.
Biografia
Participà en els moviments estudiantils uruguaians relacionats amb el maig de 1968. Poc abans del cop d'estat de juny de 1973 marxà amb el seu marit a Xile, treballant en l'alfabetització d'adults a les mines d'Aconcagua (prop de Valparaíso). Després del cop d'estat de setembre de 1973 s'aixopluga a l'ambaixada de Panamà. Després de viure quatre mesos a Panamà aconsegueix marxar a Bèlgica, on després d'any i mig marxa a París, on rep asil polític. Allí estudia Assistència Social, treballa a l'ajuntament de Chelles, milita sindicat de funcionaris públics i participa activament en la defensa de la situació dels immigrants.
El 1985 torna a Uruguai, on treballa com a secretària de direcció al Liceu Francès de Montevideo i com a entrenadora i àrbitra de basquet. El 1998 es trasllada a Barcelona, on ja hi viu el seu fill, i aconsegueix treball com a àrbitra de basquet. El 2014 presideix l'associació Sí, amb nosaltres que agrupa estrangers residents a territori català partidaris del dret a decidir.[1]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ocupar el lloc 47 a la llista de Junts pel Sí de Barcelona,[2] i a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016 fou elegida diputada com independent dins les llistes d'ERC.[3]
