André Malherbe

Infotaula de personaAndré Malherbe

Amb la Zündpapp 125 al Campionat d'Europa de 1974 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1956 Modifica el valor a Wikidata
Huy (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motocròs, pilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs
ral·li raid
Fórmula 3 Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1984)  Esportista belga de l'any
  • (1984)  Trofeu Nacional al Mèrit Esportiu Modifica el valor a Wikidata

Facebook: andre.malherbe.12 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Temporades1973 - 1987
EquipsZündapp, KTM, Honda
Palmarès en motocròs
C. Món 500cc3 (1980, 1981, 1984)
C. Eur. 125cc2 (1973 - 1974)
GP guanyats39
MXDN3 (1977, 1979, 1980)
Trophée2 (1977, 1980)

C. Bèlgica1 250cc (1977)
2 500cc (1983, 1985)

Coupe Avenir1 (1974)
MX der Azen1 (1983)

André Malherbe (Huy, 21 de març de 1956 - Lieja, 24 de novembre de 2022) fou un pilot de motocròs belga, guanyador de tres Campionats del Món de motocròs en la categoria dels 500cc[1] i de dos Campionats d'Europa en la dels 125cc. A banda, formant part de l'equip belga va guanyar 3 Motocross des Nations i 2 Trophée des Nations.

Trajectòria esportiva

Fill d'un comerciant de motocicletes començà a conduir-ne de ben menut, disputant la seva primera cursa el 1966, a l'edat de 10 anys. Pilotant les Zündapp guanyà els Campionats de Bèlgica de motocròs júnior de 1971 i 1972 en 125 i 250 cc respectivament. El 1972, quan tenia 17 anys, el govern belga va fixar l'edat mínima per a competir en motocròs en 18 anys, per la qual cosa André competí a França amb llicència francesa, fins que un cop fets els 18 aconseguí la llicència belga de pilot el 1973. Aquell mateix any guanyà amb una Zündapp el Campionat d'Europa de Motocròs de 125 cc (acabat de crear aquell any amb el nom de Prix FIM), repetint l'èxit el 1974.[2]

El 1976 va passar a competir en 250 cc com a oficial de KTM i el 1977 ja va acabar-hi en tercera posició. El 1978 va passar als 500 cc i en la seva primera temporada a la categoria màxima hi acabà sisè. El 1980, ja amb Honda, va guanyar el Campionat i el revalidà el 1981, repetint l'èxit el 1984.[1] Aquell mateix any fou triat Esportista belga de l'any.

El 1987 es va retirar del motocròs i va començar una nova etapa en l'automobilisme, tot disputant el Campionat de França de Fórmula 3[3] al capdavant del seu propi equip, l'Sport Auto Racing.

Greu accident al París-Dakar

Un cop acabada la seva carrera en el motocròs decidí competir al Ral·li Dakar amb l'equip francès Yamaha Sonauto, amb tan mala sort que durant la seva primera participació en la prova, el 1988, patí un seriós accident a causa del qual quedà paralític.[4]

André Malherbe vivia a Huy i estava casat amb Sabine, amb qui tenia una filla, Cassandre. Comptava, a més, amb l'ajut del seu gran amic d'infantesa, el també ex-pilot Jean-Claude Laquaye, qui l'acompanyava i assistia diàriament des del dia de l'accident. La història de l'amistat d'ambdós ex-pilots es va fer tan popular a Bèlgica que fins i tot la televisió valona RTBF en va fer un documental cap al 2012, anomenat Les "Intouchables" belges: l'histoire d'André Malherbe.[5]

Palmarès internacional

Any Motocicleta Campionat del Món Per equips[a 1] Total
[a 2]
500cc 250cc 125cc MXDN Trophée
1973 Zündapp - - 1r 1
1974[a 3] Zündapp - - 1r 1
1975 Zündapp - - -
1976 KTM - 14è - -
1977 KTM - 3r - 1r 1r 2
1978 KTM - - -
1979 Honda 3r - - 1r 1
1980 Honda 1r - - 1r 1r 3
1981 Honda 1r - - 1
1982 Honda - - -
1983 Honda 2n - - -
1984 Honda 1r - - 1
1985 Honda 2n - - -
1986 Honda 2n - - -
Total títols 3 0 2 3 2 10
Notes
  1. La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos
  3. Fins al 1974 inclòs no existia el Campionat del Món de 125 cc, ans el Campionat d'Europa (conegut també com a Prix FIM)

Referències

  1. 1,0 1,1 «Profile - Andre Malherbe» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 5 juny 2010].
  2. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. André Malherbe» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 62.
  3. «André Malherbe» (en anglès). driverdb.com.
  4. Marique, Julien. «Huy: André Malherbe et Jean-Claude Laquaye dans la nouvelle émission de RTL-TVi ce mardi soir» (en francès). lameuse.be, 23-12-2014. [Consulta: 30 desembre 2016].
  5. Borguet, Philippe. «André et Jean-Claude, les indissociables» (en francès). dhnet.be, 28-03-2012. [Consulta: 30 desembre 2016].
Bibliografia
  • «André Malherbe, une légende» (en francès). motoverte.com, febrer 2010. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2010. [Consulta: 5 juny 2010].

Enllaços externs

  • Vídeo Les "Intouchables" belges: l'histoire d'André Malherbe (1/1/2012), sobre l'amistat de Malherbe i Laquaye (francès)
  • Article sobre Malherbe en un blog (anglès)
  • Vídeo del GP de Luxemburg de 1981 (neerlandès)
  • Imatge d'André Malherbe amb l'Honda 500 cap a 1985[Enllaç no actiu]
  • Vegeu aquesta plantilla
   



1952 - V. Leloup
1953 - A. Mingels
1954 - A. Mingels
1955 - John Draper
1956 - Les Archer
1957 - Bill Nilsson
1958 - René Baeten
1959 - Sten Lundin

1960 - Bill Nilsson
1961 - Sten Lundin
1962 - Rolf Tibblin
1963 - Rolf Tibblin
1964 - Jeff Smith
1965 - Jeff Smith
1966 - P. Friedrichs
1967 - P. Friedrichs
1968 - P. Friedrichs
1969 - Bengt Åberg

1970 - Bengt Åberg
1971 - R. De Coster
1972 - R. De Coster
1973 - R. De Coster
1974 - H. Mikkola
1975 - R. De Coster
1976 - R. De Coster
1977 - H. Mikkola
1978 - H. Mikkola
1979 - G. Noyce

1980 - A. Malherbe
1981 - A. Malherbe
1982 - Brad Lackey
1983 - H. Carlqvist
1984 - A. Malherbe
1985 - D. Thorpe
1986 - D. Thorpe
1987 - G. Jobé
1988 - E. Geboers
1989 - D. Thorpe

1990 - E. Geboers
1991 - G. Jobé
1992 - G. Jobé
1993 - J. Martens
1994 - M. Hansson
1995 - Joël Smets
1996 - S. King
1997 - Joël Smets
1998 - Joël Smets
1999 - A. Bartolini

2000 - Joël Smets
2001 - Stefan Everts
2002 - Stefan Everts
2003 - Joël Smets
2004 - Y. Demaria
2005 - S. Breugelmans
2006 - Y. Demaria
2007 - Y. Demaria
2008 - S. Breugelmans
2009 - Pierre Renet

1Del 1957 al 2002, era el Campionat del Món de Motocròs 500cc, 650cc el 2003 i MX3 d'ençà del 2004 (en cursiva, els Campionats d'Europa previs al mundial).
  • Vegeu aquesta plantilla
   


















1973 - A. Malherbe
1974 - A. Malherbe
1975 - G. Rahier
1976 - G. Rahier
1977 - G. Rahier
1978 - A. Watanabe
1979 - Harry Everts

1980 - Harry Everts
1981 - Harry Everts
1982 - E. Geboers
1983 - E. Geboers
1984 - M. Rinaldi
1985 - P. Vehkonen
1986 - D. Strijbos
1987 - J. V.D. Berk
1988 - J.M. Bayle
1989 - T. Parker

1990 - Donny Schmit
1991 - Stefan Everts
1992 - Greg Albertyn
1993 - Pedro Tragter
1994 - Bob Moore
1995 - A. Puzar
1996 - S. Tortelli
1997 - A. Chiodi
1998 - A. Chiodi
1999 - A. Chiodi

2000 - G. Langston
2001 - James Dobb
2002 - M. Maschio
2003 - Steve Ramon
2004 - Ben Townley
2005 - A. Cairoli
2006 - C. Pourcel
2007 - A. Cairoli
2008 - T. Rattray
2009 - M. Musquin

2020 - Tom Vialle
2021 - Maxime Renaux
2022 - Tom Vialle
2023 - Andrea Adamo

1Del 1975 al 2003, era el Campionat del Món de Motocròs 125cc (en cursiva, els Campionats d'Europa previs al mundial).