Antoni Ludenya
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1740 Almussafes |
| Mort | 1r març 1820 (79 anys) Cremona (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtic, físic, matemàtic, religiós cristià |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Antoni Ludenya, sovint escrit Ludeña o Ludenna (Almussafes, la Ribera Baixa, 23 de desembre de 1740 - Cremona, Llombardia, 1 de març de 1820) fou un jesuïta i matemàtic valencià.[1][2] Entrà en la Companyia de Jesús el 1758. Pels anys de 1760 estudià filosofia a Girona.[3] Arran de l'expulsió dels jesuïtes, promulgada amb la pragmàtica de Carles III del 1767, s'exilià a la península Itàlica, residí a Ferrara, i ensenyà física i matemàtiques a la Universitat de Camerino, a la de Parma i al Seminari Episcopal de Cremona. En 1783 i 1784, essent professor a Camerino, intervingué en controvèrsies científiques publicades al Giornale letterario del Confini d'Italia. El 1786 fou admès com a soci de l'Acadèmia de Màntua.
Obres
- De vera et necessaria motus accelerati theoria liber singulis (en llatí). Camerini: Vincenzo Gori, 1781.
- Prospectus Philosophiae universe, Camerino, Vincenzo Gori, 1783
- Dissertazione sopra il quesito… l'immediata connessione che i principi introdotti nella Meccanica sublime, come quelli di Maupertuis, d'Ugenio e di d'Alembert, hanno co'principi della Meccanica elementare, cioè colle Formole Galileane (en italià). In Mantova: regio ducale stampatore Per l'erede di Alberto Pazzoni, 1788.
- Geometriae et Algebrae elementa, partes duae, Camerino, Tip. Vincenzo Gori, 1791
- Universa philosophia elementa, Camerino, Tip. Vincenzo Gori, 4 toms, 1793, 1794 i 1795
- Due opuscoli matematici («Delle force vive» i «Del flasso e reflasso dal mare») (en italià). In Venezia: Giacomo Storti, 1793.
- Dissertazione sul quesito filosofico… cioè in quali materie, dentro a quali circonstanze, è sino a qual segno il giudizio del publico si abbia a tenere per un criterio di verità, Camerino, Tip. Vincenzo Gori, 1797
- Vera Idraulica teoria da nessuno finora dimostrata in nulla diversa dalla teoria universale della natura che si propone all'esame del publico (en italià). 2. Cremona: presso i fratelli Manini, 1817.
-
Vera idraulica teoria, 1817
Referències
- ↑ Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días (en castellà). Tom 2. València: Imp. Ildefonso Mompié, 1830, p. 415 s.
- ↑ Batllori, Miquel. Vuit segles de cultura catalana a Europa. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 146. ISBN 8429719636.
- ↑ Masdeu, Juan Francisco. Historia crítica de España y de la cultura española, obra compuesta en las dos lenguas italiana y castellana (en castellà). Tom XV. Madrid: Imp. de Sancha, 1795, p. 396.
