Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Cobre
 |
| Façana de la basílica |
Cuba Cuba | |
| 20° 03′ 03″ N, 75° 56′ 56″ O / 20.050827°N,75.948965°O / 20.050827; -75.948965 | |
La Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Cobre és una basílica menor de l'Església Catòlica dedicada a la Mare de Déu que es troba a Santiago de Cuba.[1]
És un dels llocs més venerats pels cubans, rebent la visita diària de més de 500 persones: la imatge de la Caritat del Cobre està vinculada a la història de Cuba, car acompanyà als camps de batalla les tropes de l'Exèrcit Alliberador contra la metròpoli espanyola.
Disseny
Va ser construïda el 1926 al poble de El Cobre, a uns 20 kilòmetres a l'oest de Santiago de Cuba. És una església aïllada situada al turó "Cerro de la Cantera", i està unida a la localitat per un camí de 254 graons.
Té 3 naus rematades per torres, amb un campanar central i dues torres coronades per cúpules de maó vermell, amb una façana principal simètrica.
L'església està decorada en tons ocre i blanc. La imatge de la Mare de Déu és d'or i s'alça a un altar mòbil que pot veure's des de tots els racons de la nau principal. Aquest altar és de marbre i plata massissa.
Sota del camarí de la Mare de Déu està la denominada "Capella dels Miracles", un petit espai on els creients deixen ofrenes diverses
Amb motiu de la visita a Cuba del Papa Benet XVI, el santuari va ser sotmès a una remodelació general. Es van instal·lar facilitats per a les persones discapacitades, es van pavimentar els carrers laterals i es van restaurar les instal·lacions circumdants, com la Casa de Retir i Convivència i l'Hospederia.
Història
Segons la llegenda, el 1613 dos germans descendents d'indígenes, Juan i Rodrigo de Hoyos, i un negret de 9 ó 10 anys anomenat Juan Moreno, buscaven sal a la badia oriental de Nipe i van trobar la imatge de la Mare de Déu flotant al mar. Van portar-la al poblat de Real de Minas, on existia una gran veta de coure a cel obert.
La població va considerar la trobada com a miraculosa, i van construir una ermita per a protegir-la. Van aixecar-la prop del recinte de la mina, al mateix lloc on es troba actualment. El primer santuari es desplomà el 1906 a causa de les explosions i les excavacions de les mines.
Els veterans de la guerra de la independència van escriure el Papa Benet XV perquè coronés la Mare de Déu de la Caritat com a Patrona de Cuba. El 10 de maig de 1916 es rebé la resposta afirmativa del Papa perquè es coronés la Mare de Déu; i el 24 de gener de 1998 el Papa Joan Pau II coronà personalment la Mare de Déu de la Caritat a la Plaça Antonio Maceo de la ciutat de Santiago de Cuba.
El Papa Pau VI envià com a enviat seu el 30 de desembre de 1977 el cardenal Bernardín Gantín amb la butlla amb la qual es proclamà basílica menor.[2]
La imatge només ha sortit del seu santuari en cinc ocasions:
- 1936 – quan va ser coronada per l'arquebisbe de Santiago de Cuba
- 1952 – amb motiu del Cinquantenari de la República
- 1959 – assistí al Congrés Nacional Catòlic a La Habana
- 1998 – és coronada pel Papa Joan Pau II a la plaça Antonio Maceo de Santiago de Cuba
- 2011-2012 – recorre tot el país en celebració dels quart centenari de la trobada de la imatge
Galeria d'imatges
-
La basílica durant la seva construcció al 1926 -
Vista lateral
Referències
Vegeu també
- Mare de Déu de la Caritat
Enllaços externs
- Santuario de Nuestra Señora de la Virgen de la Caridad del Cobre (castellà)
