Christian Ehrenfried Weigel

Infotaula de personaChristian Ehrenfried Weigel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1748 Modifica el valor a Wikidata
Stralsund Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1831 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Greifswald Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlter Friedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (–1771) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohann Christian Polycarp Erxleben Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, botànic, professor d'universitat, farmacòleg, pteridòleg, micòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Greifswald (1773–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1792–)
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralKarl Rudolphi Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaWeigel Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsChristian Ehrenfried von Weigel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (28 gener 1814)  Cavaller de l'Orde de l'Estrella Polar
  •  Orde de l'Àguila Roja, 3a classe Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 11496-1

Christian Ehrenfried Weigel (Stralsund, 24 de maig de 1748 - Greifswald, 8 d'agost de 1831) va ser un químic i naturalista alemany. Va estudiar a la Universitat Georg-August de Göttingen i va seguir minuciosament els cursos de Johann Christian Erxleben (1744-1777). Va ser diplomat l'any 1771. A partir del 1774, va ser professor de química, farmàcia, botànica, mineralogia a la Universitat Ernst-Moritz-Arndt von Greifswald.

Va desenvolupar, a més d'altres assumptes, un «condensador de flux» Gegenstromkühler l'any 1771, millorat més tard per Justus von Liebig (1803-1873), donant-se a conèixer amb el nom de circuit refrigerant de Liebig.

Abreviatura (botànica)

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Weigel.[1]

L'abreviació Weigel s'usa per a indicar a Christian Ehrenfried Weigel com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.[2]

Obra

  • Flora Pomerano-Rugica. Gottl. Aug. Lange, Berolini Stralsundia et Lipsiae 1769 doi:10.5962/bhl.title.7041
  • Observationes Chemicae et Mineralogicae. Gotinga 1771
  • Observationes Botanicae. Gryphia 1772
  • ''Der Physischen Chemie Zweiter Teil, Dritte und aboca Abtheilung. Leipzig 1776
  • Versuch einer Krystallographie. Greifswald 1777
  • Grundriß der regnin und angewandten Chemie. 1er v. Greifswald 1777
  • Anfangsgründe der Theorethischen und Praktischen Chemie. 2n v. Leipzig 1780
  • Herrn Gustav von Engström's Beschreibung eine mineralogischen Taschenlaboratorium und insbesondere des Nutzens des Blaserohrs in der Mineralogie. 2a ed. Greifswald 1782
  • Physische Untersuchungen über dónes Feuer. Leipzig 1782
  • Gegengifte des Arseniks, giftigen Sublimats, Spangrüns und Bleies. 2n v. Greifswald 1782
  • Entdeckungen über dónes Licht. Leipzig 1783
  • Physische Untersuchungen über die Elektricität. Leipzig 1784 online
  • Chemische Vorlesungen. Greifswald 1789 online[Enllaç no actiu]
  • Einleitung zu allgemeinen Scheidekunst. Zweites Stück, Leipzig 1790 online
  • Magazin für Freunde der Naturlehre und Naturgeschichte, Scheidekunst, Land- und Stadtwirtschaft, Volks- und Staatsarznei. Vierter Band, Erstes Stück, Greifswald 1796 online

Honors

L'any 1792, va ser designat membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

L'any 1806, Weigel rep el títol de la noblesa, adjuntant la partícula von al seu cognom.

L'any 1808, és designat metge de la mansió del rei de Suècia.

Eponimia

Gènere botànic

Referències

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Tots els gèneres i espècies descrits per aquest autor al IPNI.
  3. Kongl. Vetensk. Acad. Nya Handl 1780 137 t. 5 (IK)

Enllaços externs

 

Registres d'autoritat
Bases d'informació