Cultura de Verasan

Infotaula de grup humàCultura de Verasan
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Part deneolític i eneolític Modifica el valor a Wikidata
EpònimVerasan Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític i Calcolític a la península ibèrica Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deCatalunya (Espanya) i Occitània (França) Modifica el valor a Wikidata
Inici3000 aC i 3500 aC Modifica el valor a Wikidata
Fi2200 aC i 2000 aC Modifica el valor a Wikidata

La cultura de Verasan (en francès culture de Véraza) és el nom d'una cultura material específica d'un grup d'assentaments prehistòrics que van viure entre 3000 i 2200 aC. (al final del neolític i el calcolític) a Catalunya[1] i al Llenguadoc, al voltant del riu de Verasan (i de l'actual municipi de Verasan al departament de l'Aude).

Història

Els pobles de la cultura de Verasan van construir alguns dels monuments megalítics que es poden observar a la regió[2] i, en particular, el dolmen del Morrèl de las Fadas a Pepius a l'Aude. Els edificis d'aquesta cultura van ser descoberts el 2008 per investigadors de l'Inrap al quartó de Lo Badarel del poble de Mont-redon, en el territori de la comuna de Carcassona.[3] En general s'accepta l'existència d'un sol grup cultural verasià que s'estendria des de l'Aude fins a la Catalunya Vella

Dolmen Lo Morrèl de las Fadas, a Pepius (Llenguadoc)

La cultura de Verasan a Catalunya

La cultura verasiana apareix ben identificada en el neolític final de la Catalunya Vella (2.500-2.200 a.C.). Hi ha jaciments a l'aire lliure d'habitació al Vallès Oriental (Coll de Llinars, Escoles de Santa Perpètua de Mogoda) i a l'Alt Empordà (Riera Masarac, Turó de les Corts); també hi ha habitacions en coves (Roca Roja i Canal dels Avellaners a Berga, coves d'en Pau i del Reclau Viver a Serinyà o la cova Verda al Garraf), així com jaciments d'enterrament en cova, col·lectius (cova del Frare a Matadepera). Als dòlmens els elements més vells coneguts, propis d'un neolític final, apunten tant a la presència d'elements tipus Verasan (Mas Bousarenys a Santa Cristina d'Aro) corn a la d'elements tipus Triangles Gravats (Cementiri dels Moros de Torrent), en zones pròximes. Per això en el cas dels dòlmens és difícil de saber a quin grup cultural cal atribuir la seva construcció i primera utilització.[4]

El fet de trobar jaciments corn la cova dels Encantats (Serinyà), tipus Triangles Gravats, i sense cap element relacionable amb el Verasan, al costat d'altres estacions clarament verasianes, corn les coves del Reclau Viver o d'en Pau a pocs quilometres, fa pensar que a inicis del neolític final Catalunya rebria almenys dues influències distintes des de la vessant Nord dels Pirineus. Posteriorment aquests dos grups, Verasan i Triangles Gravats, es podrien haver fusionat, cosa de la qual no en tenim cap testimoni clar. En tot cas sembla que a la Catalunya Vella hi ha una varietat de complexos del neolític final superior a la que s'observa al Rosselló-Aude, molt unificada pel grup de Verasan.

Referències

  1. ↑ Martin, A. (1977): El grupo de Veraza en Cataluña, XIV Congreso Nacional de Arqueología. Vitoria, 1975: 341-354.
  2. ↑ JM, Culture de Ferrières et culture de Véraza, article de synthèse, publié dans la section Histoire sur le site personnel Bruno - Photo d'Oc.
  3. ↑ Institut national de recherches archéologiques préventives (Inrap), Lo Badarel à Carcassonne, Aude
  4. ↑ Tarrús i Galter, Josep «Consideracions sobre el Neolític final - calcolític a Catalunya (2500-1800 a.C.)». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 5, pàg. 47-57.