Dones a Austràlia

Dones australianes

Les dones a Austràlia es refereixen a la presència demogràfica i cultural de les dones a Austràlia. Històricament, un biaix masculí ha dominat la cultura australiana.

Història

Finals del segle xviii: La colonització

Les primeres administracions colonials estaven ansioses per abordar el desequilibri de gènere en la població provocada per la importació de gran nombre de convictes. El primer intent de corregir aquest saldo va ser el 1777, amb el viatge del Lady Juliana, un vaixell dedicat a transportar només dones convictes al Territori del Nord-oest, però que va adquirir notorietat en el viatge i va ser sobrenomenat «el bordell flotant».^[1] Entre 1788 i 1792, al voltant de 3546 homes i 766 dones convictes van desembarcar a Sydney.^[2]

Les dones van arribar a tenir un paper important en l'educació i el benestar durant els temps colonials. L'esposa del governador Macquarie, Elizabeth Macquarie, es va interessar en el benestar de les dones convictes.^[3]

La seva contemporània Elizabeth MacArthur va destacar per la seva «força femenina» en l'ajuda de l'establiment de la indústria de llana merina australiana durant l'absència forçosa del seu marit John MacArthur de la colònia després de la rebel·lió del rom.^[4]

Les germanes catòliques de la caritat van arribar el 1838 i van oferir atenció pastoral en la presó de les dones, visitant hospitals i escoles, i crear feina per a dones convictes. Van establir hospitals en quatre dels estats orientals, que van començar amb l'Hospital de St Vincent de Sydney el 1857 com a hospital gratuït per a totes les persones, però especialment per als pobres.^[5]

• 
  Evolució de les colònies australianes
• 
  Port Arthur, a Tasmània, va ser la colònia penal més gran d'Austràlia
• 
  Detall d’una litografia de John Skinner Prout que mostra la colonia penal Cascades Female Factory, 1844
• 
  La humanitarista Caroline Chisholm va ser una defensora de les qüestions de les dones i la política colonial amigable amb la família

Caroline Chisholm (1808-1877) va establir un refugi de dones migrants i va treballar per al benestar de les dones a les colònies de la dècada del 1840. Més tard, els seus esforços humanitaris li van fer guanyar fama a Anglaterra i una gran influència en la consecució de rebre suports de les famílies de la colònia.^[6]

El primer bisbe catòlic de Sydney, John Bede Polding, va fundar un ordre australià de monges (les Germanes del Bon Samarità) el 1857 per a treballar en educació i treball social.^[7] Les Germanes de St Joseph van ser fundades a Austràlia Meridional per Mary MacKillop i Julian Tenison Woods el 1867.^[8][9] MacKillop va viatjar per tota l'Australàsia i va establir escoles, convents i institucions benèfiques. Va ser canonitzada per Benet XVI el 2010, convertint-se en la primera australiana a ser tan honrada per l'Església Catòlica.^[10]

Finals del segle xix: El sufragi femení

Austràlia va ser un dels primers indrets on les dones van poder votar, a finals del segle xix. Es va concedir a les dones propietàries de la colònia d'Austràlia Meridional el dret a vot a les eleccions locals (però no les eleccions parlamentàries) el 1861. Henrietta Dugdale va formar la primera societat de suffragettes australianes a Melbourne el 1884. Les dones es van poder presentar pel Parlament d'Austràlia Meridional el 1895.

• 
  Australianes prenent te, c. 1910
• 
  La suffragette australiana Catherine Helen Spence (1825-1910). El 1895, les dones al sud d'Austràlia van ser de les primeres al món en assolir el vot i van ser les primeres a tenir representació al Parlament
• 
  Lliga per al sufragi femení de Nova Gal·les del Sud, 1902
• 
  Dones aborígens del Territori del Nord, 1928. Fotografia presa per Herbert Basedow

Aquesta va ser la primera legislació del món que permetia a les dones presentar-se com a candidates a les eleccions i, el 1897, Catalina Helen Spence es va convertir en la primera dona candidata política, però sense èxit, per a les eleccions com a delegada a la Convenció Federal de la Federació Australiana. Austràlia Occidental va concedir drets de vot a dones qualificades com a no-aborígens el 1899.^[11] No va ser fins al 1962 que la legislació de la Commonwealth concedia específicament als aborígens el dret de vot a les eleccions australianes.^[12]

1901-1945

Les dones van participar enèrgicament en l'esforç de guerra, amb pocs signes de derrotisme o resistència a les polítiques governamentals.^[13]

• 
  A la Segona Guerra Mundial, la propaganda del govern va animar a les dones a contribuir a l'esforç de guerra unint-se a una de les branques femenines de les forces armades o unint-se a la força de treball
• 
  Les dirigents de les branques femenines de l'exèrcit australià, 1942
• 
  Una dona apilant bombes en una fàbrica el 1943
• 
  Tècniques de la Women's Auxiliary Australian Air Force (WAAAF), a l'aeroport de Mascot, 4 de juliol de 1944.

El 1922, es va formar la Country Women's Association (Associació de dones del país) amb la intenció de millorar la vida de les dones de l'Austràlia rural. Des de llavors s'ha expandit per convertir-se en l'organització de dones més gran del país.

Després de 1945

El 1974, el Tribunal de la Commonwealth de Conciliació i Arbitratge va concedir a les dones el salari complet per a adults. No obstant això, la resistència a contractar dones en determinades indústries es va mantenir fins a la dècada del 1970. A causa de l'obstrucció dels elements del moviment dels sindicats, no va ser fins al 1975 que les dones van poder ser admeses com a conductores dels tramvies de Melbourne, i l'empresari i aviador Sir Reginald Ansett es va negar a permetre que les dones entrenèssin com a pilots fins al 1979.^[14]

El 1984, la Llei de Discriminació Sexual es va fer complir, fent que la discriminació sexual i l'assetjament sexual siguin il·legals.^[15] La criminalització de la violació conjugal a Austràlia va començar amb l'estat de Nova Gal·les del Sud el 1981, seguida de tots els altres estats entre 1985 i 1992.^[16]

Textos analítics

Fins a la dècada del 1960, l'estereotip ètnic australià era típicament masculí.^[17][18]

Només en dècades més recents apareix l'atenció sobre el rol i l'estatus marginal de les dones i dels grups minoritaris. Un dels primers estudis sobre el paper de la dona en la cultura australiana va ser realitzada per Miriam Dixson en el seu estudi de 1975, The Real Matilda.^[17] Dixson va concloure que havia un profund menyspreu per a les dones de l'ethos australià i que l'únic paper de les dones estava dins de la família.^[17]

Marilyn Lake argumenta que la primera etapa de la història de les dones a la dècada del 1970 va demostrar un to enutjat, amb una crítica revolucionària que reflectia les seves estretes connexions amb el moviment d'alliberament de les dones. A finals del segle xx, la història de les dones era menys estrident i integrada més a fons en la història social i la història laboral. Al segle xxi, l'èmfasi s'ha convertit en un horitzó més ampli de «relacions de gènere», que inclou conceptes com la feminitat i la masculinitat.^[19]

Salut i drets reproductius

L'avortament a Austràlia es regeix per la llei estatal en lloc de la llei federal. L'avortament era il·legal en totes les circumstàncies fins al cas de 1969 (R contra Davidson, també conegut com la sentència de Menhennitt). En aquest cas, el jutge Clifford Menhennitt va sentenciar que «l'avortament podia considerar-se legal si la salut física i / o mental o la vida de la dona estava en perill mortal».^[20] La sentència va ser adoptada en principi a Nova Gal·les del Sud i Queensland el 1971 i 1984 respectivament. A partir de 2019, l'avortament és legal sota demanda (fins a un cert límit) a tots els estats i territoris australians, excepte per a Austràlia Meridional.^[21]

S'estima que entre un quart i un terç de les dones australianes tindrà un avortament en la seva vida,^[22] i l'avortament té un fort suport popular.^[23] Segons un estudi de 2017, els avortaments a Austràlia tenen un cost mitjà de 560 dòlars després de rebre la devolució del Medicare. A més, algunes dones tenen costos addicionals com viatges, allotjaments, salaris perduts, guarderia i proves mèdiques. El 34% de les dones enquestades van informar que van trobar que el pagament de l'avortament era difícil o molt difícil.^[24]

La taxa de mortalitat materna a Austràlia és de 5,5 mortes / 100.000 naixements vius (dades del 2015).^[25]

Austràlia va tenir una taxa de fecunditat de 1,8 nadons nascuts / dona el 2014, que reflecteix una taxa de fecundació per sota de la taxa de reemplaçament (la taxa de reemplaçament és de 2,1 nens nascuts / dona).^[26] La taxa de fecunditat més baixa va ser de 1,74 el 2001, i la més alta va ser de 3,55 el 1961.^[27]

La taxa de fecunditat australiana ha estat per sota de la taxa de reemplaçament des de 1976.^[26]

Les dones en la política

Tot i que les dones van adquirir el dret a presentar-se a les eleccions federals el 1902,^[28] les dones no van estar presents durant els primers 20 anys en la política australiana, fins a l'elecció d'Edith Cowan a l'Assemblea Legislativa d'Austràlia Occidental el 1921,^[29] i no es van presentar a les eleccions federals fins al 1943, quan Dorothy Tangney i Enid Lyons van ser elegides per al Senat i per a la Cambra de Representants, respectivament.^[30][31] Lyons es va convertir en la primera dona que pertany al gabinet australià, durant el govern de Robert Menzies, el 1949.^[32]

Les dones no van liderar un estat o un territori fins que Rosemary Follett va ser elegida Primera Ministra del Territori de la Capital Australiana el 1989.^[28] La primera Primera Ministra d'Austràlia, Julia Gillard va ser nomenada el 2010.^[33][34]

Des de la dècada del 1970, les dones han tingut una representació creixent al Parlament. Malgrat exemples, com ara les dones que tenien més poder que els homes a Sidney el 2010 (Clover Moore com a Lord Mayor, Kristina Keneally com a Primera Ministra de Nova Gal·les del Sud, Marie Bashir com a Governadora de Nova Gal·les del Sud, Julia Gillard com a Primera Ministra, Quentin Bryce com a Governadora General d'Austràlia, i Elisabet II com a Reina d'Austràlia),^[28] encara segueixen sent una minoria al parlament, i el 2016 només eren el 32%, un augment de l'1% de les eleccions anteriors.^[35]

Australianes destacades

Activistes

Actrius

Arquitectes

Assassines

Aviadores

Ballarines

Ceramistes

Científiques

Directores de cinema

Escultores

Empresàries

Escriptores

Esportistes

Filòsofes

Jutgesses

Matemàtiques

Militars

Models

Músiques

Pintores

Polítiques

Químiques

Sufragistes

Referències

Bibliografia