Estraperlo (mercat negre)

Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).[1][2]

En aquesta època de penúria i de fam a Espanya no hi havia res que mancava a qui tenia diners. Un quilo de sucre costava 1,90 pessetes a preu regulat, a preu d'estraperlo eren 20; l'oli 3,75 el litre i 30 al mercat negre. La llei de 1941 que sancionava els especuladors amb la pena de mort no va tenir gaire efecte.[3] Entre les persones que es van dedicar a aquesta activitat, anomenades estraperlistes, n'hi ha moltes que feien contraban per mera necessitat de sobreviure, d'altres per cobdícia; i d'altres perquè era la manera de guanyar-se la vida.[4] N'hi van sortir un grup reduït de nou-rics[5] que fortuna feta, es van imposar als cercles de l'elit del règim dictatorial.[6]

Hi havia un estraperlo «gran», el dels rics[7] i un estraperlo «petit» dels pobres, els vençuts de la guerra civil. La repressió franquista tocava en primer lloc aquest darrer grup.[8] La dictadura va conduir campanyes de propaganda i va castigar els petits estraperlistes, tot i tolerar el comerç clandestí dels principals responsables del gran estraperlo, que romania impune,[9] com per exemple Joan March i Ordinas, el «banquer de Franco». A Almeria i Màlaga, per exemple, entre 60 i 75% de les estraperlistes que van ser enxampades eren dones, sovint viudes de guerra que tenien família i no tenien cap altre ingrés.[10]

Molta gent de les ciutats anaven als pobles rurals per cercar aliments.[11] Calia molta astúcia per amagar les mercaderies als controls de la guàrdia civil i els burots, una mena de duana interior. Tot i això, amb el temps es va crear a molts indrets una mena de connivència entre les forces de l'ordre i els estraperlistes regulars. En cedir una part de la mercaderia o mitjançant altres favors, els guàrdies civils els deixaven passar.[12] L'estraperlo va contribuir considerablement a l'emergència d'una corrupció sistemàtica, que moltes vegades va beneficiar als partidaris del règim, que treien profit de les necessitats de la majoria de la població.[13]

La paraula prové, per extensió,[14] d'una estafa amb ruleta elèctrica amb trampa, inventada pels socis Strauss i Perl, la «Stra-Perl»®,[15] que va ser a la base de l'escàndol de l'estraperlo als anys 1934-1935.[16]

Referències

  1. ↑ «Estraperlo (mercat negre)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «L'estraperlo | Franquisme». El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Memòria i Història de Manresa, s.d. [Consulta: 7 octubre 2018].
  3. ↑ Tudela, Ana «Hambre, cartilla y estraperlo: España no come escrúpulos» (en castellà). Público, 02-04-2009.
  4. ↑ Pont Farré & Pont Pedrós, 2013, p. 125 ss..
  5. ↑ Ángeles Maeso, María. «Mercado Negro» (en castellà). Rinconete. Centro Vritual Cervantes, 03-07-2001.
  6. ↑ Gómez & del Arco, 2010, p. 181.
  7. ↑ del Arco Blanco, Miguel Ángel «La corrupción en el franquismo. El fenómeno del “Gran Estraperlo”» (en castellà). Hispania nova. Primera Revista de Historia Contemporánea on-line en castellano. Segunda Época, 29-01-2018, pàg. 620–645. DOI: 10.20318/hn.2018.4050. ISSN: 1138-7319.
  8. ↑ Gómez & del Arco, 2010, p. 182.
  9. ↑ Del Arco Blanco, 2018, p. 620.
  10. ↑ Gómez & del Arco, 2010, p. 185-189.
  11. ↑ «Mercat negre i productes d'estraperlo». Museu d'història de Catalunya. [Consulta: 7 octubre 2018]. «La fam d'uns fa rics a d'altres»
  12. ↑ Monserrate, Gabriel. «Vivències: La posguerra, el hambre y el estraperlo» (en castellà). La Barcelona que vaig viure 1931-1945. [Consulta: 7 octubre 2018].
  13. ↑ Mota Muñoz, José Fernando. «Fam, racionament i estraperlo», 01-01-2008. [Consulta: 7 octubre 2018].
  14. ↑ «El C2 de SQgat». Consorci per a la normalització de la llengua, 21-05-2018.[Enllaç no actiu]
  15. ↑ Sánchez, José A. Nieto. Historia del Rastro III: De la Guerra Civil al siglo XXI (en castellà). Vision Libros, 2016-03-31, p. 48. ISBN 9788416284627. 
  16. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «estraperlo». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 363. ISBN 9788441225169. 

Bibliografia

No ficció
  • Barciela López, Carlos; Ortiz, María Inmaculada. «El fracaso de la política agraria del primer franquismo, 1939-1959. Veinte años perdidos para la agricultura española». A: Autarquía y mercado negro : el fracaso económico del primer franquismo, 1939-1959 (en castellà), 2003. ISBN 84-8432-471-0. 
  • Bascompte i Vilanova, Esteve. «L'estraperlo». El primer franquismo en Manresa en un clic (1939-1959). [Consulta: 7 octubre 2018]. (sèrie de testimoniatges)
  • de Andrés Creus, Laura. El preu de la fam. L'estraperlo a la Catalunya de la Postguerra. Badalona: Ara Llibres, 2010, p. 267. ISBN 978-84-92552-68-9. 
  • Ferrer Guasp, Pere. Contraban, corrupció i estraperlo a Mallorca, 1939-1975, 2014, p. 239. ISBN 9788461688128. 
  • Gómez Oliver, Miguel; del Arco Blanco, Miguel Ángel «El estraperlo: forma de resistencia y arma de represión en el primer franquismo» (en castellà). Studia Historica. Historia Contemporánea, 23, 18-02-2010, pàg. 177-199. ISSN: 2444-7080.
  • Pont Farré, Miquel; Pont Pedrós, Maria Teresa «Records i vivències sobre l'estraperlo a la Segarra durant el primer franquisme (1939-1951)». Miscel·lània cerverina, núm. 22, 2013, pàg. 125-174.
  • Recasens i Llort, Josep. Els anys de l'estraperlo a la Conca de Barberà (1940-1951). Valls: Cossetània, 2004, p. 160. ISBN 978-84-97910-15-6. 
  • Torres Fabra, Ricard Camil. Autarquia i estraperlo : l'economia en un espai rural del País Valencià durant el franquisme. València: Universitat de València, 2011, p. 168. ISBN 9788437086194. 
  • Torres Fabra, Ricard Camil «La política de la misèria. L'estraperlo al País Valencià». Millars: espai i història. Universitat Jaume I, Vol. 34, 2011, pàg. 163-190. Arxivat de l'original el 2018-10-08 [Consulta: 7 octubre 2018].
Ficció
  • Cabana i Vancells, Francesc. Els anys de l'estraperlo. Cròniques d'un possible empres. Editorial Proa, 2005, p. 192 (Perfils). ISBN 9788484378198. 
  • Labrado, Víctor G. Quan anàvem a l'estraperlo. Barcelona: Angle, 2004, p. 184. ISBN 8496103463. 
  • López, Alfonso. Estraperlo y tranvía (còmic) (en castellà). 1a ed. Barcelona: Ediciones B, 2007. ISBN 8466631712. 
Bases d'informació
  • GEC (1)