François-Antoine Pomey

Infotaula de personaFrançois-Antoine Pomey
Biografia
Naixement8 desembre 1618 Modifica el valor a Wikidata
Pèrnas dei Fònts Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1673 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Lió Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólexicògraf, filòleg, religiós, romanista Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

François-Antoine Pomey (o Pomay o Pomai) (Pèrnas dei Fònts (Valclusa), 1618 [1] – Lió, 10 de novembre de 1673), fou un jesuïta francès, lexicògraf, classicista i llatinista.

Vida

Va estudiar amb els jesuïtes a Avinyó[1] i després a Chambéry, on va cursar-hi un any de retòrica i un de metafísica.[1] Va fer de professor a Chambéry, Arle i a Viena del Delfinat.[1] Posteriorment fou professor d'humanitats i retòrica al Collège de la Trinité (avui Collège-lycée ampère), a Lió (1653-1659), prefecte de cursos inferiors del mateix centre (1653-1659) i, posteriorment, a Chambéry (1665-1669).[1] Del 1670 al 1673, any de la seva mort, va ensenyar novament al Collège de la Trinité.[1]

Obres

Diccionaris

Portada de Le dictionaire royal augmenté de François-Antoine Pomey

Entre la seva fecunda obra bibliogràfica destaquen els diccionaris. Començà publicant el 1664, a Lió, Le dictionnaire royal des langues françoise & latine, que fou molt popular i s'imprimí en diversos formats.[2] L'any 1671 en feu una nova edició molt augmentada i millorada, Le dictionnaire royal augmenté,[3][nota 1] que esdevingué una obra cabdal dins del sistema educatiu dels jesuïtes.[2]

De l'èxit d'aquesta segona edició del diccionari en donen fe les múltiples estampacions, els anys 1671, 1676, 1680, 1684, 1687, 1701, 1704 i 1708, a càrrec de la família d'impressors de Lió Molin i Bray, més una altra del 1716, a càrrec de l'impressor, també lionès, Louis Servant.[4][2] Una versió trilingüe, en francès, llatí i alemany, aparegué el 1681 a Frankfurt, de la que en seguiren, com a mínim, nou impressions més.[2]

Altres obres

  • Pantheum mythicum. Seu fabulosa deorum historia,[nota 2] Lió 1659
  • Methode Pour Apprendre L'Histoire Des Faux Dieux De L'Antiquite Ou Le Pantheon Mytyque. Composé en latin par le Pere Pomey, & traduit en françois par Monsieur Tenend,[nota 3] París, 1715
  • Libitina, seu de funeribus epitomes eruditionis,[nota 4] Lió, 1659
  • Candidatus Rhetoricae, seu Aphtonii progymnasmata,[nota 5] Lió, 1661
  • L'Art de bien méditer ou la manière de prier mentalement, expliquée par diverses pratiques, Lió, 1662
  • Catéchisme théologique,[nota 6] Lió, 1664
  • Pomariolum floridioris latinitatis seu phrases synonymae A. Manutii, Lió, 1664
    • Flos latinitatis, ex auctorum latinae linguae principium monumentis excerptus in hunc digestus libellum, cui prima editio nuper inscripserat pro titulo "Pomariolum latinitatis",[nota 7] Lió/Antwerpen, 1666.
  • Les Particules françoises, méthodiquement sont exprimées en latin, avec un recueil de celles qui ne souffrent point de méthode, Lió, 1666
  • Indiculus universalis. L'Univers en abrégé,[nota 8] Lió, 1667.

Le Dictionnaire royal augmenté, font del Gazophylacium catalano-latinum

L'historiador de lexicografia català Pere Montalat, ha evidenciat que la font principal del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria i Dulac és Le dictionnaire royal augmenté de Pomey.[5]

Notes

  1. ↑ Disponible en línia: Le dictionnaire royal augmenté
  2. ↑ Disponible en línia: Pantheum mythicum. Seu fabulosa deorum historia
  3. ↑ Disponible en línia:Methode Pour Apprendre L'Histoire Des Faux Dieux De L'Antiquite Ou Le Pantheon Mytyque. Composé en latin par le Pere Pomey, & traduit en françois par Monsieur Tenend
  4. ↑ Disponible en línia:Libitina, seu de funeribus epitomes eruditionis
  5. ↑ Disponible en línia:Candidatus Rhetoricae, seu Aphtonii progymnasmata
  6. ↑ Disponible en línia:Catéchisme théologique
  7. ↑ Disponible en línia:Flos latinitatis, ex auctorum latinae linguae principium monumentis excerptus in hunc digestus libellum, cui prima editio nuper inscripserat pro titulo "Pomariolum latinitatis"
  8. ↑ Disponible en línia:Indiculus universalis. L'Univers en abrégé

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Montalat 2015, pàg. 11
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Montalat 2015, pàg. 12
  3. ↑ Girardin 1995, pàg. 22
  4. ↑ Backer-Sommervogel 1869-1876, pàg. 2.065
  5. ↑ Montalat 2015, pàgs. 13-26

Bibliografia

  • Montalat, Pere «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria». Llengua & Literatura, 25, 2015, pàg. 7-27. DOI: 10.2436/20.2502.01.71 [Consulta: 31 març 2015].
  • Girardin, Chantal «Une doctrine jésuite de l'exemple. Le Dictionnaire Royal Augmenté de François-Antoine Pomey» (en francès). Langue française, 106, 1995, pàg. 21-34. DOI: 10.3406/lfr.1995.6441 [Consulta: 31 març 2015].
  • Backer, Augustin de; Sommervoguel, Carlos; Backer, Aloys de «Pomey, François» (en francès). Bibliothèque des écrivains de la Compagnie de Jésus, ou Notices bibliographiques...., T-II, 1869-1876, pàg. 2061-2067. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 31 març 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
  • Francoeur, Aline «Fighting Cotgrave with Father Pomey: Guy Miège’s Recourse to the Dictionaire Royal Augmenté (1671) in the Preparation of his New Dictionary French and English (1677)» (en anglès). International Journal of Lexicography. Oxford University Press, 23, 2010, pàg. 137-155. DOI: 10.1093/ijl/ecq002 [Consulta: 31 març 2015].
  • Bray, Laurent. César-Pierre Richelet, 1626-1698 : biographie et œuvre lexicographique (en francès). Tübingen, 1986. ISBN 978-3484309159. 
Registres d'autoritat