Gènere (sociologia)

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Presenta una visió binarista, perquè no té en compte altres gèneres presents en cultures diferents de l'occidental»
No s'ha de confondre amb sexe.
Representació simbòlica dels dos gèneres tradicionals en la cosmovisió occidental: el masculí i el femení.

El gènere és, en sociologia i ciències socials, una categoria analítica que es refereix al procés de construcció social i cultural del que s’entén com a femení i masculí a cada societat i moment històric.[1] La categoria descriu el procés pel qual, en cada societat, s’adjudiquen culturalment diferents capacitats, habilitats, deures i obligacions a les persones en funció del seu sexe. El terme també indica que el gènere actua com a principi d’interpretació i d’ordenació del món (natural i social) en una jerarquia entre gèneres que situa el principi masculí en una posició superior respecte a allò femení, tot estructurant les societats i afavorint l’accés desigual als recursos (materials, ideològics i simbòlics). Per tant, les relacions de poder formen part intrínseca del sistema de gènere.[2]

El gènere també forma part de la identitat personal i inclou aspectes psicològics, corporals, sexuals, i culturals, assignant als individus, rols, expectatives, comportaments i atributs en funció de l’assignació o adscripció de gènere. També la sexualitat és un concepte clau a l’hora de definir el gènere, atès que el matrimoni heterosexual i l’heterosexualitat actuen com a model ideal que forma part del sistema de sexe-gènere a moltes societats. Aquest paradigma és denominat per algunes autores com la ideologia de l’heterosexualitat obligatòria. El gènere, a més, s’articula amb altres desigualtats, com el fenotip o etnicitat, la classe social o la diversitat sexual, de manera que es creen complexos sistemes d’opressió i privilegi que es creuen i se superposen.[3][4]


Cal exposar la importància de la identitat de gènere, la qual fa referència a la percepció que té l'individu del seu propi gènere.[5] Aquesta percepció del gènere es pot correspondre, o no, amb el sexe biològic de l'individu.[4] També s'ha de tenir en compte, que al tractar-se d'una construcció social, no hi ha motius biològics per especular que el gènere hagi de ser binari, actualment ja s'està normalitzant i visibilitzant la possibilitat d'identitats no binàries que qüestionen el sistema binari que predomina avui.[6]

És diferent del sexe, que és un element biològic, determinat per trets fisiològics (genitals) o genètics (cromosomes Y i X). Així, els conceptes de mascle, femella o intersexual, per exemple, farien referència al sexe d'una persona.[7]

Als anys 70 del segle xx, es va començar a parlar del gènere d'una persona com la construcció dels diferents rols que la societat associa al sexe, definit per la biologia.[4] Es consideraven els efectes socials i psíquics del fet que les femelles fossin femenines i els mascles masculins. Tendien a substituir sistemàticament la paraula sexe per gènere, assumint implícitament que dona equival a feminitat i home a masculinitat.[8]

Tanmateix, a partir dels anys 90 del segle xx, el postmodernisme va fer notar que aquella classificació no tenia en compte les diferents orientacions sexuals ni altres diferències socioculturals i psicològiques. La teoria queer i altres teories delaten que la classificació en dos gèneres és un punt de vista únicament heterosexual i desconstrueixen la noció d'individu de la modernitat: raó universal, subjecte autònom, subjecte unitari, pensament dicotòmic.[8]

Actualment, el transactivisme ha reivindicat entendre el gènere com una qüestió psicològica i no biològica (subjecta al sexe). Alhora, però, es tracta d'un ens de caràcter social que carrega expectatives respecte dels membres individuals de la societat i es transmet per mitjà de la socialització diferencial.[9]

Vegeu també

Referències

  1. Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
  2. Veur, 2011, p. 24.
  3. Veur, 2011, p. 26.
  4. 4,0 4,1 4,2 Veur, 2011, p. 28.
  5. Veur, 2011, p. 36.
  6. Garcia Blanes, Marina «El fet trans a TV3: La responsabilitat social dels mitjans en l'aprenentatge de la diversitat de gènere» (PDF). Subjectivitats trans. Universitat Autònoma de Barcelona [Barcelona], setembre 2017, pàg. 23 [Consulta: 9 abril 2023].
  7. Veur, 2011, p. 28-29.
  8. 8,0 8,1 Les Fractures de L'Estructura Social, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025648 (català)
  9. Terrasa González, Pilar «Construcció dels rols de gènere al sistema educatiu: Anàlisi de l'àmbit de cultura i valors al currículum de primària de Catalunya» (PDF). Construcció dels rols de gènere al sistema educatiu. Universitat Pompeu Fabra, 2017, pàg. 12-41 [Consulta: 9 abril 2023].

Bibliografia

  • Veur, Dennis van der; [et al]. Las cuestiones de género son importantes : manual sobre cómo abordar la violencia de género que afecta a los jóvenes. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, Centro de Publicaciones, 2011. ISBN 978-84-767071-2-8. 

Viccionari

  • Vegeu aquesta plantilla
Història
Social
Legal
Cronologia
feminist symbol
Corrents
Identitaris
Religiosos
Conceptes
Cultura
Ciència
Terminologia
Atles polìtic
  • Catalunya
    • Alcaldesses
  • Espanya
  • Estats Units
  • França
Llistes
  • Vegeu aquesta plantilla
Temes relacionats amb identitats transgènere
Identitat de gènere
Assistència sanitària i medicina
Drets
Cultura i societat
Teoria i conceptes
Per països
  • Alemanya
  • Argentina
  • Austràlia
  • Brasil
  • Canadà
  • Estats Units
  • Índia
  • Iran
  • Irlanda
  • Nova Zelanda
  • Regne Unit
  • Singapur
  • Sud-Àfrica
  • Turquia
  • Xina
Vegeu també
  • Vegeu aquesta plantilla
Identitat de gènere i sexual
Identitat de
gènere
Gènere
Tercer gènere
o tercer sexe
Altres
Identitat
sexual
Orientació sexual
Etiquetes alternatives
Categories no-binàries
  • Androfília ginofília
  • Asexualitat gris
  • Bicuriositat
  • No heterosexual
  • Pansexualitat
  • Polisexualitat
  • Queer
Aspectes socials
  • Orientació sociosexual
  • Antisexualitat
  • Monogàmia
  • No monogàmia
  • Poliamor
  • Asocialitat
  • Homosocialitat
  • Heterosocialitat
Altres
Vegeu també
Registres d'autoritat