Guambià

Guambià

namuy wam
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	20.782
Parlat a	Huila
Autòcton de	Departament del Cauca
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües barbacoanes Llengües coconuques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	gum
Glottolog	guam1248
Ethnologue	gum
UNESCO	599
IETF	gum
Endangered languages	2697

El guambià, namuy wam, nam trik o mogüez és una llengua indígena parlada pel poble misak (també anomenats guambians) al departament del Cauca a Colòmbia. El parentiu més estret d'aquesta llengua es dona amb la llengua totoró, parlades en el municipi de tal nom, i amb la llengua coconuco.^[1] És parlada per 20.782 individus.^[2]

Fonologia

Té cinc fonemes vocàlics i 17 consonàntics, entre els quals es destaquen com a peculiaritat les consonants retroflexes.^[3]

Vocals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Altes	i		u
Mitjanes	e	ø
Baixes		a

Consonants

El següent quadre dona els fonemes (signe AFI) i l'ortografia comuna usada per a aquests fonemes:

	labial	alveolar	retroflexa	palatal	velar
oclusives sordes	p p	t t			k k
africades		ʦ ts	ʈʂ tš	ʨ ç
nasals	m m	n n		ɲ ñ
fricatives		s s	ʂ š	ç ŝ
laterals		l l		ʎ ly
vibrants		r r
aproximant				j y	w w

El grup de consonants sordes p, t, ts, tš, ç, k es realitzen com a sonores b, d, dz, dζ [ɖʐ], J [ɟ], g [ɡ], després d'una nasal o una alveolar; i a més les del grup p, tš, k, es realitzen com a fricatives sonores β, ζ [ʐ], γ [ɣ], entre vocals i al final de la paraula; o com fricatives f, š, x, al final de la paraula. Les retroflexes ʂ, ʈʂ són apicals. La consonant k es palataliza abans de i (ky / ç). La consonant n sona m abans de p o b.

El parenostre en guambià

És una mostra del sincretisme producte de la colonització, a partir d'allí, els Misak s'han plantejat recuperar les seves tradicions a través de diferents mecanismes que van connectats per la seva consigna de «recuperar la terra, per a recuperar-ho tot».

Ñimpe Tiuspa waminchip pѳntrappe, ѳyah chintrikai:
Namui Mѳskai srѳmpalasrѳ wapik,
ñui munchipe tapikweintѳ tarѳmara,
newan tap intik kѳntrun.
Ñi aship karup pasraipe pirau latrѳpitchap amѳ,
srѳmpalasrѳ latawei yu piraukucha,
Ñi maik maramtiik kѳpen,
treekwei marik kѳntrai.
Kualѳmmѳrik nam mamik maik palapikwan mѳi tranѳp,
namui kaik mariilan ulѳ paimѳ,
pesannatruntrik chip,
nam namun kaik marѳpelan ulѳ paimѳ,
pesannawa kѳtrѳmisrѳp lataitѳwei.
Chikѳpen namun kekѳtrѳsrkѳntraptiik pѳntrѳpene,
truwane namun ampashmѳtruntrik.
Masken tru kaikweinukkutrimpe tarѳmartra.
Kakente, tru aship karup waipa,
marampurap mariipa, purѳ nuik,
purѳ tapiipape manakatik Ñuin kѳn chip.[4]

Mateu 6:9-13

Referències

Bibliografia

• Pachón, Ximena "Guambía" 1987: Introducción a la Colombia Amerindia: 235-248. Instituto Colombiano de Antropología; Bogotá. ISBN 958-612-051-1
• Vásquez de Ruiz, Beatriz 1988: La predicación en Guambiano; CCELA, Universidad de Los Andes, Bogotá. ISSN 0120-9507
• (anglès) Curnow, Timothy Jowan; et Liddicoat, Anthony J., The Barbacoan Languages of Colombia and Ecuador, Anthropological Linguistics, 40:3, pp. 384-408, 1998.

Enllaços externs

• La Nación Originaria Misak en Movimiento.
• Artículo de Yuri Leveratto sobre el posible origen de los guambianos y la recuperación de sus traducciones antiguas.
• La escritura en el idioma guambiano.