Gueorgui Fliórov
Nom original | (ru) Георгий Николаевич Флёров |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 febrer 1913 (Julià) Rostov del Don (Rússia) |
Mort | 19 novembre 1990 (77 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Dades personals | |
Formació | Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg |
Activitat | |
Camp de treball | Física nuclear |
Ocupació | físic, inventor, físic nuclear |
Ocupador | Institut Unificat de Recerca Nuclear |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
Membre de | |
Alumnes | Iuri Tsolakovitx Oganessian |
Obra | |
Estudiant doctoral | Iuri Tsolakovitx Oganessian i Sergey Polikanov (en) |
Premis
| |
Gueorgui Nikolàievitx Fliórov, rus: Гео́ргий Никола́евич Флёров IPA: [gʲɪˈorgʲɪj nʲɪkɐˈlajɪvʲɪtɕ ˈflʲɵrəf]; 2 de març de 1913 Rostov del Don, Imperi Rus – 19 de novembre 1990, Moscou, Rússia) fou un destacat físic nuclear rus descobridor de la fissió espontània. L'element químic de nombre atòmic 114 fou anomenat flerovi en honor seu.
Fliórov estudià a l'Institut Politècnic de Leningrad i treballà a l'Institut de Física i Tecnologia de Leningrad, sota la direcció d'Ígor Kurtxàtov. El 1940, juntament amb Ígor Kurtxàtov, Iuli Khariton i Mikhaïl Russínov, presentà un pla d'investigació a l'Acadèmia de Ciències Soviètica, «Sobre la utilització de l'energia de la fissió d'urani en una reacció en cadena». Sota aquest projecte investigà les condicions necessàries per a una reacció en cadena a l'urani metàl·lic. Kurtxàtov li encomanà a ell i a Konstantín Pétriak l'observació del flux de neutrons de l'urani. Utilitzà una càmera de ionització, que, per sorpresa seva, continuà registrant la fissió fins i tot després de treure la font de neutrons. Els dos havien descobert la fissió espontània.[1]
Referències
- ↑ «Georgy Flerov» (en anglès). Atomic Heritage Foundation. [Consulta: 12 juny 2019].