Gustav Doetsch

Gustav Doetsch

Gustav Doetsch a Jena (1930)
Biografia
Naixement	29 novembre 1892 Colònia (Alemanya)
Mort	9 juny 1977 (84 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Dades personals
Formació	Universitat de Göttingen (1919–1920) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1912–) Universitat de Múnic (1911–) Wöhlerschule Gymnasium (1904–1911)
Tesi acadèmica	Eine neue Verallgemeinerung der Borelschen Summabilitätstheorie der divergenten Reihen  (1920 )
Director de tesi	Edmund Landau
Activitat
Lloc de treball	Friburg de Brisgòvia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Friburg de Brisgòvia (1951–1961) Reichsluftfahrtministerium (1939–1945) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1931–1939) Universitat de Stuttgart (1924–1931) Universitat de Halle (1922–1924) Exèrcit Imperial Alemany (1914–1918)
Membre de	Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1949–1977) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre ordinari) (1942–1949) Friedensbund Deutscher Katholiken (1926–1928) Deutsche Friedensgesellschaft (1926–1930)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Hans Kniess, Dietrich Voelker, Hermann Fischer (en) i John Austin Spicer
Família
Cònjuge	Elisabeth Rühmkorf
Premis (1918)  Creu de Ferro (1918)  Pour le Mérite

Gustav Doetsch (Colònia, 29 de novembre de 1892 - Friburg de Brisgòvia, 9 de juny de 1977) va ser un matemàtic alemany.

Vida i Obra

Doetsch va fer els estudis secundaris a Frankfurt del Main entre 1904 i 1911. A partir de 1911 va començar els estudis universitaris de matemàtiques, física i filosofia a les universitats de Göttingen, Múnic i Berlín. El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, es va incorporar a l'exèrcit alemany, primer a infanteria i, a partir de 1916, com pilot de reconeixement aeri.^[1] A finals de 1918, en acabar la guerra, es va llicenciar com a tinent^[2] i havent rebut nombroses condecoracions.^[3][4] A continuació va reprendre els estudis i el 1920 va obtenir el doctorat a la universitat de Göttingen amb una tesi dirigida per Edmund Landau.^[5] L'any següent va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Hannover.^[6]

De 1922 a 1924 va ser professor assistent a la universitat de Halle i des de 1924 fins a 1931 va ser professor titular de la universitat de Stuttgart. Per la seva classe inaugural a Halle, sembla que la guerra el va convertir en un escèptic.^[7] La classe va ser publicada el 1924 amb el títol de Der Sinn der reinen Mathematik und ihrer Anwendung (El sentit de les matemàtiques pures i la seva aplicació) i era un al·legat apassionat del divorci entre la ciència i la veritable realitat.^[8] En quests anys també es va fer membre de diverses organitzacions pacifistes catòliques i alemanyes.^[9]

El 1931 va ser nomenat professor de la universitat de Friburg de Brisgòvia i a partir d'aquesta època va aprofundir en les seves recerques sobre la transformada de Laplace, tema del qual es va convertir en un líder mundial.^[10] Els seus llibres sobre el tema van ser traduits a molts idiomes.^[11]

A partir de 1933, quan els nazis van arribar al poder, la seva actitud va anar sent més pro-nazi, tot i que mai va arribar a ser membre del NSDAP. Juntament amb Wilhelm Süss va actuar com un col·laboracionista en la crisi de la Societat Alemanya de Matemàtics dels anys 1934-35.^[12] Tot i així, posteriorment, es va establir una forta rivalitat entre ambdós matemàtics.^[13]

El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, va ser mobilitzat com capità de la força aèria del Reich i des de 1940 fins al final de la guerra va treballar pel ministeri de l'aire en tasques científiques.^[14] En acabar la guerra va ser considerat sospitós i va ser suspés del seu càrrec de professor universitari, havent de passar pels programes aliats de desnazificació. El 1951 va tornar a ser admès a la universitat de Friburg, en la qual es va jubilar el 1961.^[15] Tot i així, durant aquests deu anys no va participar mai en els actes acadèmics o socials del departament de matemàtiques de la universitat i va donar les seves classes en un altre edifici, separat de la facultat de matemàtiques.

Referències

Bibliografia

• Böttcher, Karl-Heinz; Maurer, Bertram; Wendel, Klaus. «Gustav Doetsch (1892-1977)». A: Stuttgarter Mathematiker : Geschichte der Mathematik an der Universität Stuttgart von 1829 bis 1945 in Biographien (en alemany). Universität Stuttgart, 2008. ISBN 978-3-926269-34-8. 
• Remmert, Volker «Mathematicians at War Power Struggles in Nazi Germany's Mathematical Community: Gustav Doetsch and Wilhelm Süss» (en anglès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 5, Num. 1, 1999a, pàg. 7-59. ISSN: 1262-022X.
• Remmert, Volker «Griff aus dem Elfenbeinturm Mathematik, Macht und Nationalsozialismus: das Beispiel Freiburg» (en alemany). Mitteilungen der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 7, Num. 3, 1999b, pàg. 13-24. DOI: 10.1515/dmvm-1999-0307. ISSN: 0942-5977.
• Remmert, Volker «Mathematical Publishing in the Third Reich: Springer-Verlag and the Deutsche Mathematiker-Vereinigung» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 22, Num. 3, 2000a, pàg. 22-30. DOI: 10.1007/BF03025278. ISSN: 1866-7414.
• Remmert, Volker «Gustav Doetsch (1892-1977) in Halle, Stuttgart und Freiburg» (en alemany). Reports on Didactics and History of Mathematics, Num. 13, 2000b.
• Remmert, Volker «Offizier - Pazifist - Offizier: der Mathematiker Gustav Doetsch (1892 bis 1977)» (en alemany). Militärgeschichtliche Zeitschrift, Vol. 48, Num. 1, 2000c, pàg. 139-160. DOI: 10.1524/mgzs.2000.59.1.139. ISSN: 2193-2336.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Doetsch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.