Hyphantria cunea
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Arctiidae |
| Tribu | Arctiini |
| Gènere | Hyphantria |
| Espècie | Hyphantria cunea (Drury, 1773) |
Hyphantria cunea és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.
És coneguda principalment en el seu estat de larva, ja que fa nius característics en les branques d'una àmplia varietat d'arbres de fusta dura a finals d'estiu i la tardor. És principalment una plaga estètica, ja que no es creu que danyi arbres sans. És ben coneguda pels serveis comercials d'arbres i arboricultors.
Distribució
Hyphantria cunea és nativa d'Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Mèxic, i és una de les poques plagues d'insectes introduïts des d'Amèrica del Nord cap a altres continents. Introduït a l'antiga Iugoslàvia en la dècada de 1940,[1] ara s'ha estès probablement per tot Europa des de França fins a la mar Càspia; també penetra a l'Àsia central: Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizstan i Kazakhstan. També es va introduir al Japó el 1945, on ha ajustat el seu nombre de generacions per any des de la seva arribada.[2] Es va estendre a la Xina, el sud de Mongòlia, Corea i el sud del krai de Primórie de Rússia, de manera que ara es considera holàrtica en la seva distribució.
Cicle de vida
Una generació per any emergeix al nord de l'Amèrica del Nord, amb larves que apareixen des del final de l'estiu fins a principis de la tardor. Al sud de la latitud aproximada de 40°N hi ha dues o més generacions per any, amb nius que apareixen progressivament més aviat al sud.[3]
Ou
La femella adulta pon els seus ous en el revés de les fulles en grups d'uns pocs centenars recoberts de pèls. Els ous es desclouen en una setmana.[4]
Larva
Les erugues són molt variables en la coloració, que va des d'un color groc pàl·lid a color gris fosc, amb taques grogues i flocs de pèls llargs i curts.[3] Tenen dues franges de color crema al llarg dels costats. La longitud màxima és de 35 mm. Els nius augmenten progressivament i es concentren en les puntes de les branques. Les larves s'alimenten dins de les teles fins a l'estadi final. Les larves joves s'alimenten només en les superfícies superiors de les fulles. Més endavant, consumeixen les fulles senceres. L'etapa larval dura al voltant de quatre a sis setmanes.[4]
Pupa
En l'estat de pupa passen l'hivern sota l'escorça o entre la fullaraca de la base dels arbres. La pupa és de color marró fosc i fa uns 10 mm de llarg. El capoll de color marró és de fina seda amb trossos de detritus entreteixits.
Adult
L'adult és majoritàriament blanc al nord, però al sud pot estar marcat amb taques negres o marrons en les ales anteriors.[5][4] És bastant 'pelut', i les potes davanteres tenen taques grogues o de color taronja brillant. Les ales inferiors estan menys marcades que les ales anteriors, i l'abdomen sovint té un grapat de pèls de color marró. L'envergadura alar fa 35-42 mm.
Plantes nutrícies
Les larves s'alimenten de gairebé qualsevol tipus d'arbre de fulla caduca, del que masteguen les fulles; les branques o l'arbre sencer poden arribar a ser defoliats. A nivell mundial, s'han registrat 636 espècies,[6] i es considera que estan entre els insectes més polífags. A l'est dels EUA el pacaner, la noguera, l'om americà, els arbres fruiters i alguns aurons són els arbres preferits; en algunes zones el caquier i el liquidàmbar són també fàcilment atacats. A l'oest el vern, el salze, l'àlber i els arbres fruites són els arbres escollits.[5]
Galeria
-
Il·lustració de l'eruga (1917) - Larves en el seu niu
-
Larva en el darrer estadi -
Niu -
Danys en Acer negundo -
Mascle -
Femella -
Hyphantria cunea
Referències
- ↑ Lopez-Vaamonde, C.; Agassiz, D.; Augustin, S.; De Prins, J.; De Prins, W.; Gomboc, S.; Ivinskis, P.; Karsholt, O.; Koutroumpas, A.; Koutroumpa, F.; Laštůvka, Z. K.; Marabuto, E.; Olivella, E.; Przybylowicz, L.; Roques, A.; Ryrholm, N.; Sefrova, H.; Sima, P.; Sims, I.; Sinev, S.; Skulev, B.; Tomov, R.; Zilli, A.; Lees, D. (2010).
- ↑ Gomi, Takeda (1996).
- ↑ 3,0 3,1 Wagner, DL (2005).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hyche, LL.
- ↑ 5,0 5,1 Douce, GK.
- ↑ Warren, LO; Tadic M (1970). The fall webworm, Hyphantria cunea (Drury). Arkansas Agric. Exp.Sta. Bull.
Enllaços externs
- Bugwood: Hyphantria cunea Arxivat 2013-06-13 a Wayback Machine. (en)
- Featured Creatures: Hyphantria cunea (en)
