Joaquim Xicoy i Bassegoda

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Joaquim Xicoy i Bassegoda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
2n President Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya
2003 – 2007
← Heribert Barrera i CostaJoan Rigol i Roig →
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)
Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica

Circumscripció electoral: Barcelona

President del Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 5 desembre 1995
← Miquel Coll i AlentornJoan Reventós i Carner →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de Justícia
9 maig 1986 – 4 juliol 1988
← Agustí Maria Bassols i ParésAgustí Maria Bassols i Parés →
Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1982 – 13 maig 1986
Legislatura: segona legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (1975–2006) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 15 de setembre de 1925 - Barcelona, 16 de novembre de 2006) fou un advocat i polític català.[1]

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en assessoria empresarial i fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1954-1958) i també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Pertanyé a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i participà en el procés d'integració a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), de la qual va ser militant des del 1975 i en la qual va ostentar els càrrecs de vicepresident del Consell Nacional (1979-1980) i president del comitè de govern (1981-1982).

Fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats (1982-1986). El 1985-1986 fou Secretari de la Comissió d'Estudi de la fecundació in vitro i inseminació artificial del Congrés dels Diputats.[2]

El 1986 fou nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a les eleccions del 1988, després de les quals fou elegit president del Parlament de Catalunya en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins al 1995. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Va ser també president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

Obres i publicacions

Va publicar, entre altres, els assaigs Balmes i la Constitució i Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau. També va col·laborar a El Ciervo, El Correo Catalán, l'Avui i La Vanguardia.

Referències

  1. «Joaquim Xicoy i Bassegoda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Segona Legislatura (1982 - 1986)
Barcelona
Raimon Obiols i Germà  · Josep Verde i Aldea  · Ernest Lluch i Martín  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Xavier Rubert de Ventós  · Rodolf Guerra i Fontana  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Juli Busquets i Bragulat  · Pere Jover i Presa  · Francesc Ramos i Molins  · Jordi Marsal i Muntalà  · Ramon Vancell i Trullàs  · Maria Dolors Renau i Manén  · Joan Colom i Naval  · Joan Marcet i Morera  · Gregorio López Raimundo  · Miquel Roca i Junyent  · Ramón Trías i Fargas  · Eduard Punset i Casals  · Joaquim Xicoy i Bassegoda  · Joaquim Molins i Amat  · Carles Gasòliba i Böhm  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Miguel Ángel Planas Segurado  · Eduard Tarragona i Corbella  · José Ramón Lasuén Sancho  · Josep Donadeu i Cadafalch  · Josep Segura Sanfeliu  · Francesc Vicens i Giralt  · Joan Blanch i Rodríguez  · Xavier Soto i Cortés  · Joaquim Ferrer i Roca  · Manuela de Madre Ortega  · Rafael Hinojosa i Lucena
Tarragona
Lleida
Girona
← I Legislatura •••• III Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1932–1933Lluís Companys
1933–1938Joan Casanovas
1938–1940Josep Irla
1940–1949Antoni Rovira

1949–1954Manuel Serra
1954–1980Francesc Farreras
1980–1984Heribert Barrera
1984–1988Miquel Coll

1988–1995 • Joaquim Xicoy
1995–1999Joan Reventós
1999–2003Joan Rigol
2003–2010Ernest Benach

2010–2015Núria de Gispert
2015–2017Carme Forcadell
2018-2021Roger Torrent
2021-2022Laura Borràs
2023-actualitatAnna Erra

  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Jordi Pujol - IIa legislatura (18 de juny de 1984 – 3 de juliol de 1988)
President
Consellers
Macià Alavedra / Agustí Maria Bassols (Governació) • Agustí Maria Bassols / Joaquim Xicoy (Justícia) • Joan Hortalà / Macià Alavedra (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Joan Rigol / Joaquim Ferrer (Cultura) • Josep Maria Cullell / Josep Manuel Basáñez (Economia i Finances) • Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy / Narcís Oliveres / Joaquim Molins (Comerç i Turisme) • Oriol Badia (Treball) • Josep Miró (Agricultura, Ramaderia i Pesca)
  • Vegeu aquesta plantilla
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu  · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch  · 2002: Francesc Vendrell  · 2003: Jordi Savall  · 2004: Montserrat Trueta  · 2005: Adolfo Pérez Esquivel  · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima  · 2010: Roser Capdevila  · 2011: Josep Guardiola  · 2012: Càritas i Òmnium Cultural  · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga  · 2014: Josep Carreras  · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras Plaja i Assumpció Sallés i González  · 2016: Manel Esteller  · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils  · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat  · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps  · 2020: Els professionals del sistema de salut  · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen  · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset  · 2023: Futbol Club Barcelona (femení)
Registres d'autoritat
Bases d'informació