Joaquim Xicoy i Bassegoda

Molt Honorable
Joaquim Xicoy i Bassegoda

Biografia
Naixement	15 setembre 1925 Barcelona
Mort	16 novembre 2006 (81 anys) Barcelona
2n President Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya
2003 – 2007 ← Heribert Barrera i Costa – Joan Rigol i Roig →
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
9è President del Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 5 desembre 1995 ← Miquel Coll i Alentorn – Joan Reventós i Carner →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Conseller de Justícia
9 maig 1986 – 4 juliol 1988 ← Agustí Maria Bassols i Parés – Agustí Maria Bassols i Parés →
Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1982 – 13 maig 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona - llicenciatura en Dret
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, advocat
Partit	Unió Democràtica de Catalunya (1975–2006)
Membre de	Òmnium Cultural Col·legi d'Advocats de Madrid Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona Fundació Congrés de Cultura Catalana
Premis (2000)  Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya

Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 15 de setembre de 1925 - Barcelona, 16 de novembre de 2006) fou un advocat i polític català.^[1]

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en assessoria empresarial i fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1954-1958) i també membre d'Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Pertanyé a Esquerra Demòcrata Cristiana (1956-1974) i participà en el procés d'integració a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), de la qual va ser militant des del 1975 i en la qual va ostentar els càrrecs de vicepresident del Consell Nacional (1979-1980) i president del comitè de govern (1981-1982).

Fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya (1980-1982) i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats (1982-1986). El 1985-1986 fou Secretari de la Comissió d'Estudi de la fecundació in vitro i inseminació artificial del Congrés dels Diputats.^[2]

El 1986 fou nomenat conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a les eleccions del 1988, després de les quals fou elegit president del Parlament de Catalunya en la III legislatura (1988-1992) i reelegit en el càrrec fins al 1995. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Va ser també president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya.

Obres i publicacions

Va publicar, entre altres, els assaigs Balmes i la Constitució i Un nou concepte de la guerra, un pas vers la pau. També va col·laborar a El Ciervo, El Correo Catalán, l'Avui i La Vanguardia.

Referències

Enllaços externs

• Biografia del Parlament de Catalunya Arxivat 2007-02-12 a Wayback Machine.