Jordi Ventura i Subirats

Infotaula de personaJordi Ventura i Subirats
Biografia
Naixement1932 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1999 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Biografia

Participà en la fundació del Partit Socialista Català i en la vaga de tramvies, i va viure exiliat del 1951 al 1956 a França, Estats Units i Veneçuela. També fou membre de la francmaçoneria.[1]

Es diplomà en Ciències Empresarials als Estats Units, però més tard es doctorà en Història, i estudià periodisme. S'especialitzà en Edat Mitjana i intentà ser un revulsiu a l'escola històrica impulsada per Ramon d'Abadal i de Vinyals. Fou professor a l'Escola de Periodisme de l'Església, a Barcelona. Ha estat membre de l'Institut d'Estudis Occitans i coordinador del comitè científic de l'Assemblea de les Regions d'Europa des del 1989.[2]

S'ha interessat per qüestions de temàtica variada, com les nacions minoritàries d'Europa (en especial, Occitània), i per la influència d'Étienne Cabet en el socialisme utòpic català. Darrerament havia mantingut una forta polèmica amb Jesús Mestre i Godes sobre la seva visió del catarisme, a causa del plagi provat, per part d'aquest darrer, de pàgines senceres d'un llibre d'Anne Brenon.[1]

Obres

  • Pere el Catòlic i Simó de Monfort (1960)
  • Alfons el Cast, el primer comte-rei (1961)
  • Les cultures minoritàries europees (1963)
  • Els catalans i l"occitanisme (1964).
  • Els heretges catalans (1963)
  • El catarismo en Cataluña al Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1959-60.
  • La valdesía de Catalunya al Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1960-61).
  • Théorie des nations prolétaires. Les raisons économiques du nationalisme minoritaire (1963)
  • Vida del treball a tallers i fàbriques (1965)
  • Lluís Alcanyís, médico valenciano del siglo XV (1973)
  • La verdadera personalidad del barón Koenig (1970)
  • Icària... a "Cuadernos de Historia Económica de Cataluña" (1972)
  • Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià (1977) Premi Joan Fuster d'assaig
  • Historia de España (1975) en quatre volums
  • Les equivalències monetàries a Catalunya a principis de l'Edat Moderna (1984)
  • La moneda a Catalunya durant el regnat de Carles III (1988)
  • El llenguatge econòmic, legal i social del segle XV (1991)
  • Les manipulacions monetàries a València a finals del segle XV (1993)
  • La Bíblia valenciana. Recuperació d'un incunable en català (1994)

Referències

  1. 1,0 1,1 Fallece el historiador Jordi Ventura, especialista en los cátaros, El País, 19 de gener de 1999
  2. «Jordi Ventura i Subirats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Premis i fites
Precedit per:
Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé i Vicent Soler i Marco
Raons d'identitat del País Valencià: Pèls i senyals
Premi Joan Fuster d'assaig
1977
Succeït per:
Sebastià Serrano Farrera
Lingüística i qüestió nacional
Registres d'autoritat
Bases d'informació