Josiah Willard Gibbs
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1839 New Haven (Connecticut) |
| Mort | 28 abril 1903 (64 anys) New Haven (Connecticut) |
| Sepultura | Cementiri de Grove Street |
| Dades personals | |
| Formació | Yale College Universitat Yale Hopkins School (en)  Yale School of Engineering & Applied Science Universitat de Heidelberg Sheffield Scientific School |
| Director de tesi | Hubert Anson Newton |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, físic teòric, enginyer, professor d'universitat, físic, químic, thermodynamicist (en) |
| Ocupador | Universitat Yale |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
| Membre de | Royal Society Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units |
| Influències | Rudolf Clausius i François Jacques Dominique Massieu |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Edwin Bidwell Wilson, Irving Fisher, Henry Andrews Bumstead, Lynde Wheeler i Lee De Forest |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pare | Josiah Willard Gibbs |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Biografia
Va estudiar a la Universitat Yale, on va rebre, l'any 1863, el primer doctorat en Filosofia atorgat en enginyeria als Estats Units por la seva tesi “On the Form of the Teeth of Wheels in Spur Gearing" en la qual feia servir mètodes geomètrics per investigar la optimizació del disseny dels engranatges.[1]
Com a matemàtic, va inventar l'anàlisi vectorial. En gran part és gràcies a Gibbs que moltes de les teories físiques i químiques han sigut desenvolupades, perquè l'anàlisi vectorial ha sigut una gran ajuda. Les seves investigacions sobre aquesta matèria es van publicar entre 1876 i 1878 en els annals de l'Acadèmia de Ciències de Connecticut, en el seu estat natal, però no es van divulgar a Europa fins a l'any 1890, gràcies al químic alemany Wilhelm Ostwald.
En aquesta data ja s'havien obtingut els principals avenços en termodinàmica, però es va reconèixer a Gibbs la prioritat dels seus descobriments.[2] Per aquests descobriments li van atorgar la major distinció possible donada per la comunitat científica internacional d'aquell temps, donada només a un científic l'any: la medalla Copley de la Royal Society de Londres.
Referències
Bibliografia
- Kumaran, V «Josiah Willard Gibbs» (en (anglès)). Resonance, Vol. 12, Num. 7, 2007, pàg. 4-11. ISSN: 0971-8044.
- Mafé Matoses, Salvador; de la Rubia, Juan. «Factor de Gibbs: col·lectiu gran canònic». A: Manual de Física Estadística. Universitat de València, 1998, p. 101-128. ISBN 9788437034829.
- Phelps Wheeler, Lynde. Josiah Willard Gibbs: the history of a great mind (en (anglès)). Archon Books, 1970. ISBN 9780208008268.
Vegeu també
- Ciència: Teoria de la informació, entropia en Teoria de la informació
- Electricitat: Equacions de Maxwell
- Matemàtiques: Fenomen de Gibbs, mostreig de Gibbs
- Fisicoquímica: Estats d'agregació de la materia, regla de les fases de Gibbs, mecànica estadística, energia de Gibbs, entalpia
- Persones: Gilbert N. Lewis, William Rowan Hamilton, Lars Onsager, Ludwig Boltzmann, William Stanley, Oliver Heaviside
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Josiah Willard Gibbs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Klein, Martin J. «Gibbs, Josiah Willard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 agost 2017].
- Crowther, J.G. «J. Willard Gibbs». Encyclopaedia Britannica, 2008. [Consulta: 25 agost 2017].
