Juan Antonio Suanzes Fernández

Juan Antonio Suanzes Fernández

Nom original	(es) Juan Antonio Suanzes
Biografia
Naixement	20 maig 1891 Ferrol (província de la Corunya)
Mort	6 desembre 1977 (86 anys) Madrid
Ministre d'Indústria i Comerç[1]
18 de juliol de 1945 – 18 de juliol de 1951
← Demetrio Carceller Segura Joaquín Planells Riera com a Ministre d'Indústria Manuel Arburúa de la Miyar com a Ministre de Comerç →
Ministre d'Indústria i Comerç[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
← Joaquim Bau i Nolla Junta Tècnica de l'Estat Luis Alarcón de la Lastra →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, enginyer naval
Partit	FE de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Família
Fills	Salvador Suanzes Mercader (en)
Premis (1964)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1963)  Medalla d'Or al Mèrit Turístic (1961)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1956)  Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (1951)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1950)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic (1950)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1939)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 18 octubre 1951 – 13 maig 1952 – Joaquín Planell Riera → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 11 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 12 maig 1946 ← Demetrio Carceller Segura Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Diputat al Congrés dels Diputats

Juan Antonio Suanzes Fernández marquès de Suanzes,^[2] (Ferrol, La Corunya, 20 de maig de 1891 - Madrid, 6 de desembre de 1977) va ser General Inspector d'Enginyers Navals de l'Armada; Ministre d'Indústria i Comerç (1945-1951); Fundador i primer president de l'Institut Nacional d'Indústria; president del Patronat «Juan de la Cierva» (del Consell Superior d'Investigacions Científiques).^[3]

Biografia

En l'Armada Espanyola

Als dotze anys va ingressar a l'Escola Naval. Formaven part de la seva promoció Alfredo i Luis Guijarro, José Crespo i Nicolás Franco Bahamonde, germà de Francisco Franco, entre altres. Tres anys després va ascendir a guardamarina i va ser destinat al buc guardacostes Numancia. Posteriorment va ser assignat al cuirassat Pelayo. El 1917 es va graduar d'enginyer naval. Poc després es va casar i el 1921 va ser nomenat tinent coronel d'enginyers.

Convençut del paper estratègic de la marina, tant militar com a mercant, per a la sobirania d'Espanya, participa en l'àrdua tasca de reconstitució de la flota espanyola, promoguda en el si de la companyia La Naval, creada el 1908, i dins d'una sèrie de plans de construcció naval impulsats des del poder (1908, 1925, 1926). El 1919 el nomenen director d'una drassana de la Naval a Cartagena, passant a la factoria de Ferrol el 1926, després a les oficines centrals a Madrid, al començament de la Segona República Espanyola (1932). El 1908, el disseny dels vaixells, així com el 80% de les peces i materials eren importats. A Suanzes li preocupava una cosa : que La Naval depengués cada vegada menys de l'aportació estrangera, concretament de la companyia anglesa Vickers, amb els interessos de la qual entra en conflicte obert el 1933-1934. Per aquests anys, només el 5% de les peces dels vaixells venen de l'estranger, i La Naval entra en competència oberta amb les drassanes angleses. Un èxit de Suanzes va ser la negociació de la venda de 15 canoneres al govern mexicà el 1933. El conflicte entre La Naval i Vickers desemboca en l'evicció de Suanzes, qui es col·loca en l'empresa d'ascensors Boetticher y Navarro, fins a l'inici de la Guerra civil. Enfront de la vaga de juny de 1936, opta pel lock-out, llavors prohibit, per la qual cosa és detingut per ordre de la Direcció general de Seguretat. Des de 1927 era Gentilhome de cambra amb exercici del rei Alfons XIII.

La Guerra Civil

El cop d'estat del 18 de juliol el sorprèn a Madrid. Després de fugir de la zona republicana, entra a la zona revoltada per Irun i ofereix els seus serveis als revoltats. El 2 de febrer de 1938 és nomenat ministre d'Indústria i Comerç en el primer govern del franquisme. Intenta organitzar la producció, reconstrucció i proveïment fins al seu cessament l'11 d'agost de 1939. El 1939 i 1940, com a enginyer naval, organitza el rescat de gran part de la flota militar espanyola.

Els anys de l'autarquia

El 1941 és nomenat director de l'Institut Nacional d'Indústria, (INI), romanent en aquest càrrec fins a 1961. La seva preocupació va ser la sobirania econòmica d'Espanya. El principi del INI és fomentar la indústria en sectors no desenvolupats per la iniciativa privada o de caràcter estratègic. Per compensar la falta de petroli, promou un projecte de destil·lació de pissarres líquides, però aquest no es concreta fins a 1950. S'encarrega de desenvolupar la marina mercant, la producció d'alumini, d'energia elèctrica i de carbó, d'automòbils. Seguint el seu rumb de sobirania econòmica, es preocupa per rescatar el sector de telecomunicacions de les urpes de la companyia nord-americana ITT, a la qual el 1924 va ser concedida el monopoli de telèfons. Encara que anterior a la creació de l'INI, també és artífex de la creació de la companyia aèria Iberia (1940). cal assenyalar que llavors, la part del capital estranger en les empreses del INI no podia superar el 24%.

Des del seu lloc de president, Suanzes va encarregar Vilfred Ricart la creació d'ENASA, bressol de la marca de camions i automòbils Pegaso. De l'INI també van sorgir SEAT, ENDESA, ENSIDESA i (ENCASO, origen de l'actual Repsol), entre moltes altres. El 1945 Franco el nomena de nou ministre d'Indústria, càrrec que conserva fins a la remodelació governamental de 1951. El 1963 trenca amb Franco, retirant-se a poc a poc de la vida pública.

Va ser membre de l'Associació d'Enginyers i Arquitectes Navals de Nova York, de la Institució d'Arquitectes Navals de Londres i de l'Associació de Tècnica Naval i Aeronàutica de París. Va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball i la Gran Creu d'Alfons X el Savi.

Referències

Bibliografia

• Ballestero, Alfonso (1993): Juan Antonio Suanzes 1891-1977. La política industrial de la postguerra, León, LID Editorial empresarial.
• Martín-Aceña, Pablo y Comín Comín, Francisco (1991); INI, 50 años de industrialización en España, Madrid, Espasa-Calpe.
• San Román, Elena (1999); Ejército e industria : el nacimiento del INI, Barcelona, Crítica.
• Schwartz, Pedro y González, Manuel Jesús (1978): Una historia del Instituto Nacional de Industria 1941-1976, Madrid, Tecnos.

Enllaços externs

• Juan Antonio Suanzes Fernández, a la Reial Acadèmia de les Ciències Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine.
• “IN MEMORIAM. EL GENERAL DON JUAN ANTONIO SUANZES Y FERNÁNDEZ, MARQUÉS DE SUANZES”, Arxivat 2009-01-22 a Wayback Machine. Revista d'Història Naval

Càrrecs públics
Precedit per: Joaquim Bau i Nolla (Junta Tècnica de l'Estat)	Ministre d'Indústria i Comerç 1938-1939	Succeït per: Luis Alarcón de la Lastra
Precedit per: Demetrio Carceller Segura	Ministre d'Indústria i Comerç 1945-1951	Succeït per: Joaquín Planells Riera com a Ministre d'Indústria Manuel Arburúa de la Miyar com a Ministre de Comerç
Premis i fites
Precedit per: Blas Cabrera Felipe	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 22 1943-1948	Succeït per: José María Fernández-Ladreda