La Gàrdia Frainet[1] (en francès La Garde-Freinet) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Fraxinetum
Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar a l'actual La Gàrdia Frainet i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus. Des de Fraxinetum els sarraïns feien incursions cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa. La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part d'Hug d'Arle,[3] però no es va portar a terme pel temor de la invasió de França pel rei d'Itàlia Berenguer i va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[4] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[5] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[6]
El 956, l'emperador Otó I va enviar a Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les incursions dels musulmans des de Fraxinetum.[7] El 972 els musulmans van fer una famosa incursió en què van segrestar a l'abat Maiol de Cluny, legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.
Demografia
Evolució de la població | 1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | 1505 | 1841 | 1797 | 1969 | 2112 | 2348 | 2386 | 2433 | 2573 | 1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 2589 | 2595 | 2649 | 2687 | 2651 | 2515 | 2331 | 2092 | 1872 | 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | 1569 | 1781 | 1770 | 1435 | 1190 | 1204 | 1132 | 1015 | 1028 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2011 | 2016 | 1134 | 1332 | 1241 | 1402 | 1465 | 1619 | - | - | - | 2019 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | |
Administració
Llista d'alcaldes Període | Identitat | Partit |
2001-2008 | André Werpin | |
2008-2009 | Jean-Claude Deletang | |
2009- | Jean-Jacques Courchet | |
Referències
- ↑ Forma adoptada per la viquipèdia occitana
- ↑ 2,0 2,1 Delpont, Éric. Las Andalucías de Damasco a Córdoba (en castellà). Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2000, p.180.
- ↑ Romero Bartolomé, Raúl. Hasday, el hagib del Califa (en castellà). Editorial Visión Libros, 2007, p. 217. ISBN 8499832911.
- ↑ Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil (en francès). Ouest-France, 1989, p. 491. ISBN 2737304563.
- ↑ Sédillot, Louis-Amélie. Histoire des Arabes (en francès). L. Hachette et Cie, 1852, p.267.
- ↑ Romey, Charles. Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Books on Demand, 1839. ISBN 8776916782.
- ↑ Ullidtz, Per. Dronning Edels Familie (en noruec). Books on Demand, 2010, p.161. ISBN 8776916782.
- ↑ Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973.