Liv Ullmann

Liv Ullmann

(2014)
Biografia
Naixement	(en) Liv Johanne Ullmann 16 desembre 1938 (85 anys) Tòquio
Presidenta del jurat del Festival de Cannes
← Luc Besson – David Lynch →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Lloc de treball	Noruega
Ocupació	guionista, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema, autobiògrafa, directora de televisió
Activitat	1957  –
Ocupador	Fons de les Nacions Unides per a la Infància
Família
Parella	Dragan Babić Ingmar Bergman (1965–1970)
Fills	Linn Ullmann  ( Ingmar Bergman)
Premis (2021)  Oscar honorífic (2016)  Haugesund Walk of Fame (en) (2012)  Premi a la Ciutat de Cultura d'Oslo (2009)  Premi Telenor de Cultura (2008)  Personaje Trøndelag del año (es) (2007)  Premi Donostia (2004)  Premi del Cinema Europeu al millor assoliment europeu en el món del cinema (2001)  South Trøndelag county Culture Award (en) (1997)  honorar citizen of Trondheim (en) (1997)  Premi del Consell Noruec de la Cultura (1995)  Den Spillende Faun (1992)  Premi Amanda Honorífic del Comitè (1988)  Conquilla de Plata a la millor actriu, per l'obra La amiga (1987)  Trondheim Municipality Culture Award (en) (1985)  Medalla d'Honor Dag Hammarskjold (1973)  premi Peer Gynti (1973)  Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, per l'obra Utvandrarna  Premi Four Freedoms - Llibertat davant la necessitat  Comandant amb Estrella de l'Orde de Sant Olaf

Liv Ullmann (Tòquio, 16 de desembre de 1938) és una actriu, directora i guionista noruega.

Biografia

Liv Johanne Ullmann va néixer a Tòquio, el seu pare era enginyer de mines. Per escapar de la guerra, la seva família va emigrar primer al Canadà, després als Estats Units. Els Ullmann tornen llavors a Noruega a Trondheim, on Liv passa la resta de la seva infància.

Després de prendre classes d'actuació a Londres, després a Oslo, Liv Ullmann va començar una carrera com a actriu, en contra del consell de la seva família, sembla. Destaca per la seva interpretació del paper principal en l'adaptació teatral d'El diari d'Anne Frank. També interpreta obres de Bertolt Brecht, Goethe i Henrik Ibsen.

Al cinema, després d'uns quants films que li van permetre adquirir una certa notorietat, Ingmar Bergman, sorprès per la semblança entre Liv Ullmann i Bibi Andersson, va escriure el guió de Persona per a les dues dones. Aquesta pel·lícula marca l'inici d'una llarga i fructífera col·laboració: Vargtimmen, Passió, Secrets d'un matrimoni, Crits i murmuris i de nou, el 2003, Saraband. Ullmann i Bergman van viure junts durant cinc anys i van tenir una filla, Linn Ullmann, que va actuar de petita en algunes de les pel·lícules del seu pare.

Liv Ullmann va ser nominada dues vegades a l'Oscar a la millor actriu: primer, l'any 1972, a la 45 Cerimònia de lliurament de l’Oscar, pel paper de Kristina Nilsson a Utvandrarna de Jan Troell; després, el 1976, a la Premis Oscar de 1976, pel paper del D Jenny Isaksson a Cara a cara de Bergman.

Liv Ullmann va dirigir diverses pel·lícules: Sofie, que rep un cert reconeixement; Kristin Lavransdatter, adaptació de la trilogia de la guanyadora del Premi Nobel Sigrid Undset, que és un èxit a Noruega; Converses privades i Trolösa, seleccionada l'any 2000 al Festival de Cannes (les dues últimes basades en guions d'Ingmar Bergman).

Liv Ullmann és membre honorari del club de Budapest.^[1]

El 10 de desembre de 2010, Liv Ullmann participa en la cerimònia del Premi Nobel de la Pau per a la xinesa Liu Xiaobo, absent perquè està empresonada a la Xina, i del qual llegeix un text.^[2]

Festivals

El 1984, va ser presidenta del jurat del 34 Festival de Berlín.

El 2001, va ser presidenta del jurat del Festival de Cannes en substitució de l'actriu i directora nord-americana Jodie Foster.

El 2008, va ser presidenta del jurat del 30è Festival Internacional de Cinema de Moscou.

Filmografia

Actriu

Actriu de cinema

Actriu de televisió

• 1963: Onkel Vanja de Gerhard Knoop: Sonja
• 1965: Smeltedigelen de Knut M. Hansson: Mary Warren
• 1966: En hyggelig fyr de Arne Thomas Olsen: Mabel
• 1967: Cocktailselskapet de Michael Elliott: Celia
• 1973: Scener ur ett äktenskap d'Ingmar Bergman (5 primers episodis): Marianne
• 1975: Trollflöjten d'Ingmar Bergman: Dona entre el públic (no surt als crèdits)
• 1979: Fruen fra havet de Per Bronken: Ellida Wangel
• 1980: Die Frau vom Meere de Per Bronken
• 1983: Jacobo Timerman: Prisoner Without a Name, Cell Without a Number de Linda Yellen: Mrs. Jacobo Timerman
• 1983: Jenny (3 episodis) de Per Bronken: Jenny
• 1988: Gli indifferenti de Mauro Bolognini: Maria Grazia
• 2003: Saraband d'Ingmar Bergman: Marianne

Directora

• 1982: Love, també guionista
• 1992: Sofie, també guionista
• 1995: Kristin Lavransdatter, també guionista
• 1996: Lumière et compagnie, documental col·lectiu per celebrar el centenari del cinema
• 1996: Converses privades (Enskilda samtal), telefilm
• 2000: Trolösa
• 2014: Miss Julie, també guionista

Distincions^{[cal citació]}

• 1988 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià: premi a la millor actriu per La amiga
• Premis Amanda (Noruega) 1992: premi d'honor.
• Festival de cinema mundial de Montreal 1995: gran premi especial de les Amèriques per la seva excepcional contribució a l'art cinematogràfic, tant com a actriu com a directora, amb motiu de la presentació de Kristin Lavransdatter.
• Festival Internacional de Cinema de CopenhaguEl 2003: Premi a la trajectòria.
• Premi de Cinema Europeu 2004: Premi d'Honor Europeu - Contribució europea al cinema mundial
• Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (República Txeca) 2005: premi a la contribució artística destacada al cinema mundial.
• Oscar de la pel·lícula: nominacions a la categoria de millor actriu per Les Émigrants el 1973 i per Face à face el 1977.
• David di Donatello: premi a la millor actriu per Farewell Moscow (Mosca addio) el 1987; premi a la millor actriu estrangera per Escenes de la vida matrimonial el 1975 i Sonata de tardor el 1977; Especial David per Cries and Whispers el 1974, al costat d'Ingrid Thulin, Harriet Andersson i Kari Sylwan.
• Globus d'Or 1971: premi a la millor actriu per Les Émigrants.
• Festival de Cinema de Venècia 1980: Premi Pasinetti per Richard's Things.
• Oscar honorífic 2022 (entregat el 22 de gener de 2022)

Referències

Enllaços externs

• Suárez Lafuente, M.ª Socorro. «Voces canónicas y miradas inocentes: definiendo el Norte cinematográfico» (en castellà). revista Arbor.