Martina Camiade Boyer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1951  (72/73 anys)Millars (Rosselló) |
| Directora Institut franco-català transfronterer | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga, periodista, historiadora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Perpinyà Via Domícia |
| Membre de | Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (2016–) Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (2016–) |
Premis
| |
Martina Camiade Boyer (Millars, Catalunya del Nord, 20 de febrer de 1951) és una investigadora i professora universitària nord-catalana, i alhora antigament andorrana (fins al 2017-2018),[1] especialitzada en temàtica transfronterera catalana.
Doctora i catedràtica en estudis catalans a la Universitat de Perpinyà, ha dirigit l'Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) i l'Institut Catalan de Recherche en Sciences Sociales ICRECS. També va ser membre del Consell Nacional de les Universitats (CNU) a París, i ha estat experta assessorant l'Agence Nationale de la Recherche (ANR), un organisme estatal d'avaluació de la recerca.[2][3]
Com a resultat de la seva trajectòria a l'àmbit catalanista, Camiade rebé al març de 2020 la Creu de Sant Jordi, guardó al qual renuncià però set dies després, per motius personals; la seva designació va provocar polèmica a Andorra deguda a la seva condemna judicial del 1995 per apropiació indeguda.[4]
L'any 2016 s'incorpora a la Secció de Filosofia i Ciències Socials com a membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.[5]
Biografia
Des de l'inici dels anys 2000 s'ha especialitzat en els temes transfronterers catalans. En l'última dècada ha impulsat o dirigit diversos projectes europeus, d'àmbit català o multiestatals, però en els quals sempre eren presents Catalunya i Catalunya del Nord. En el marc de la Xarxa Vives d'Universitats, on representava l'UPVD a la comissió permanent, ha impulsat el projecte de PRES transfronterer entre la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Perpinyà i la Universitat de les Illes Balears.[2]
Per altra banda, també ha participat activament com a periodista en la difusió del català des del 1985 al 2008, i com a productora i realitzadora de la cadena de televisió France 3, on va fer més de 450 programes monogràfics o emissions en català dins la sèrie Viure al país. Anteriorment, durant els anys vuitanta, com a assessora pedagògica del Govern d'Andorra, va ser una de les persones que van participar en la creació de l'Escola Andorrana i la política d'andorranització dels ensenyaments francès i espanyol al Coprincipat, fomentant la creació de material pedagògic i participant en la seva realització. Ha participat força en la vida social i cultural nord-catalana dins l'associació Albera Viva, que és agermanada amb l'associació Cap de Creus. Col·labora amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, i presideix el Consorci dels Estudis Catalans, una associació que reagrupa les persones i les entitats albergades a la Casa dels Països Catalans de Perpinyà. Des del 2016 és delegada del president de l'IEC a Perpinyà.[2]
Entre les seves publicacions destaquen obres com La casa en la comunitat andorrana del segle xvii al segle XIX (2001) i L'Albera: un territori entre paisatge i límit al llarg dels temps (2006). A més de les seves publicacions, ha ajudat la difusió científica creant i impulsant la revista electrònica Recerc i la col·lecció «Obres de Referència», on es publiquen tesis, recerques, memòries de màster.[2][3]
Condemndada per un delicte d'apropiació indeguda, se va a marxar d'Andorra el 1995.[1] Finalment va a renuncià el 29 de desembre del 2017, mitjançant una carta, a la nacionalitat andorrana, renúncia que es feu efectiva el 10 de gener de 2018.[1]
El març del 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, pel seu treball fructífer i innovador en temàtiques transfrontereres, pel qual ha esdevingut una especialista reconeguda.[6][7] Camiade va renunciar a aquella distinció uns quants dies després arran de la reacció que suscità el guardó a Andorra.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «L'ex-andorrana que 's'apropia' d'una Creu de Sant Jordi». Altaveu, 10-03-2020 [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Becat i Rajaut, Joan «Martina Camiade Boyer». Publicacions de l'IEC, 2016, pàg. 96-97 [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Martina Camiade Boyer parla de la cooperació transfronterera en el seu discurs de recepció com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials». El Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, Núm. 238, Juny 2019, pàg. 96-97. ISSN: 2013-4630 [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Martina Camiade o la Creu de Sant Jordi més efímera». Altaveu, 28-07-2020 [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Un nou membre corresponent a la Catalunya Nord. Martina Camiade s’incorpora des del 15 de febrer del 2016 a la Secció de Filosofia i Ciències Socials com a membre corresponent de l'Institut d’Estudis Catalans». IEC, 29-02-2016. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ «Aire Nou de Bao i Martina Camiade rebren la Creu de Sant Jordi 2020 Després d'alguns anys sense premiar a cap nord-catalans, enguany hi haurà una entitat i una persona guardonades». VilaWeb, 11-03-2020. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2020 [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «El Govern aprova concedir la Creu de Sant Jordi a 30 personalitats i 15 entitats Torna L'elecció de les persones guardonades preserva la paritat de gènere i la representació territorial». Generalitat de Catalunya, 11-03-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
