Monodia
 | Per a altres significats, vegeu «Monodia (planta)». |
En música, el terme monodia té dos significats: música a l'uníson, o melodia vocal amb acompanyament.[1]
Música a l'uníson
El terme monodia s'utilitza a vegades com a sinònim de monofonia, o sigui, una línia melòdica única, en oposició a homofonia i polifonia.
Exemples de música monòdica o monofònica serien el cant gregorià, i també les nombroses músiques tradicionals l'origen de les quals es perd en la nit dels temps.
Monodia acompanyada
En la història de la música, monodia acompanyada o estil monòdic, fan referència a la música vocal amb una única línia melòdica i un senzill acompanyament instrumental o baix continu. Malgrat que podem trobar aquest tipus de música en diverses èpoques i cultures, el terme s'aplica específicament a la música italiana de principis del segle xvii, més concretament entre el 1600 i el 1640. En aquesta accepció, és un terme erudit de recent invenció, ja que els compositors de l'època acostumaven a anomenar-lo stile rappresentativo.
Les composicions en estil monòdic podien ser madrigals, motets, o fins i tot concerts (en el sentit primitiu del terme concertato, que significa 'amb instruments'), i l'estil monòdic va ser l'origen de formes tan importants com l'òpera, la cantata i l'oratori barrocs.
Vegeu també
- Textura musical.
- So monoaural.
- Música barroca.
Bibliografia
- Anglès i Pàmies, Higini. La música a Catalunya fins al segle xiii. Barcelona: Universitat Autònoma, 1935 (reedició 1990). ISBN 9788487006807.
- COPLAND, Aaron. Cómo escuchar la música (castellà). Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1995. ISBN 84-375-0073-7
- GROUT, Donald J. i PALISCA, Claude V. Historia de la música occidental, 1 (castellà). Madrid: Alianza Editorial, 2001. ISBN 84-206-7892-9
- Mundó i Marcet, Manuel «Consideracions paleogràfiques a l'entorn de la monodia litúrgica medieval en l'obra d'Higini Anglès» (pdf). Recerca Musicològica, vol. IX-X, 1989-90, pàg. 5-14. ISSN: 0211-6391 [Consulta: 6 agost 2014].
Referències
- ↑ «Monodia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Reinaldo Hristov Markov.
