Nebulosa Omega
Nebulosa Omega | |
---|---|
Detall de la nebulosa M17 | |
Tipus | regió HII |
Descobert per | Jean-Philippe Loys de Cheseaux[1] |
Data de descobriment | 1745[1] |
Constel·lació | Sagitari |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 5.000 a. ll. 1.814 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 6 (banda V)[3] |
Moviment propi (declinació) | −1,74 mas/a [4] |
Moviment propi (ascensió recta) | 1,51 mas/a [4] |
Velocitat radial | −25,3 km/s[5] |
Ascensió recta (α) | 18h 20m 46.992s[6] |
Declinació (δ) | -17° 49' 41.88''[6] |
Part de | Via Làctia |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 6618 |
M 17 (Catàleg Messier) NGC 6618 (New General Catalogue) OCl 44 (Catalogue of Star Clusters and Associations) LBN 60 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) Collinder 377 (Catàleg Collinder) HD 168520 (Henry Draper Catalogue) GCRV 10811 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) BD-16 4820 (Bonner Durchmusterung) LBN 015.28-00.67 (Lynds' Catalogue of Bright Nebulae) OCl 44.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 1817-162 (Catàleg Caldwell) CTB 52 (A survey of galactic radiation at 960 MC/S (en) ) LMH 21 (A radio survey of the galactic plane at a frequency of 408 MHz. I. The discrete sources) OCISM 9 (Catalog of open clusters and associated interstellar matter) [KPS2012] MWSC 2896 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) WEB 15351 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) |
Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari. Va ser descoberta per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i Charles Messier la va catalogar en 1764.
La Nebulosa omega es troba a una distància d'entre 5.000 i 6.000 anys llum i té una grandària d'uns 15 anys llum de diàmetre. El núvol de matèria interestel·lar de la qual forma part és d'uns 40 anys llum de diàmetre. La massa total de la Nebulosa omega es calcula en unes 800 masses solars.
Existeix un cúmul de 35 estrelles en la nebulosa. És la radiació d'aquestes estrelles joves i calentes de tipus B nascudes en la nebulosa la que excita els gasos de la nebulosa i els fa brillar, creant una regió HII; el color rogenc de la nebulosa és degut a l'hidrogen ionitzat
Observació
La nebulosa és molt brillant, la qual cosa la fa visible a ull nu amb bones condicions atmosfèriques a latituds baixes. La seva magnitud aparent és igual a 6. Amb un telescopi de 114 mm proveït d'un filtre UHC, es pot veure una bona part dels seus matisos i jocs de llum. A partir dels 200 mm, la visió és espectacular.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Messier 17». [Consulta: 3 juliol 2017].
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
- ↑ «Messier 17». [Consulta: 7 juliol 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
- ↑ Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
- ↑ 6,0 6,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- Dades astronòmiques M17 SIMBAD (anglès)