Nemesio Fernández-Cuesta Illana

Infotaula de personaNemesio Fernández-Cuesta Illana
Nom original(es) Nemesio Fernández Cuesta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1928 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2009 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Mingorrubio Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Comerç[1]
3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975
Dades personals
FormacióColegio Nuestra Señora del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEconomista i empresari
Família
CònjugeMaría Victoria Luca de Tena
ParentsJuan Ignacio Luca de Tena (sogre)
Manuel Fernández-Cuesta Merelo (oncle)
Manuel Fernández-Cuesta Puerto (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1973)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1970)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 febrer 1974 – 4 març 1975
← Agustín Cotorruelo SendagortaJosé Luis Cerón Ayuso →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre
Modifica el valor a Wikidata

Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Madrid, 28 de maig de 1928 - Madrid, 12 de maig de 2009) fou un polític, economista i empresari espanyol.

Va estudiar al Colegio del Pilar de Madrid i en l'Institut Peñaflorida en Sant Sebastià, on va residir amb la seva família durant la Guerra Civil Espanyola. Amb 16 anys ja escrivia cròniques esportives per al diari Marca, que dirigia el seu oncle Manuel.

Llicenciat en dret i ciències econòmiques, en 1949 va entrar en el Banco Exterior de España, del que en seria subdirector. Des de 1963 fins a 1969 va ser columnista assidu en la secció econòmica del diari ABC de la qual en serà cap.[2] El 1968 va ser designat assessor de la delegació espanyola en la XXIII Assemblea General de les Nacions Unides. Entre 1969 i 1973 va exercir en el càrrec de sotssecretari de Comerç. Acabat el seu mandat, va exercir durant sis mesos com a sotsgovernador del Banc d'Espanya.

El gener de 1974 va ser nomenat Ministre de Comerç del govern presidit per Carlos Arias Navarro i que comptava com a ministres amb Pedro Cortina Mauri, Cruz Martínez Esteruelas, Antonio Barrera de Irimo, Pío Cabanillas Gallas, Gabriel Pita da Veiga, José Utrera Molina i Licinio de la Fuente, que van conformar un govern caracteritzat per una relativa obertura en relació als drets civils i llibertats polítiques.[3] El 1975 cessa i retorna al Banco Exterior de España on va prestar serveis durant vint anys arribant a ser Sotsdirector General. A l'octubre de 1975 va ser nomenat conseller-delegat de Prensa Española, S.A. (avui grup Vocento) i, al març de 1976, va ser nomenat president de Petronor.

Al desembre de 1994 es va presentar a les eleccions a President del Reial Madrid en la candidatura de Ramón Mendoza. Dins d'aquesta candidatura, Fernández Cuesta va ser escollit com a Vicepresident per a Assumptes Socials del Reial Madrid, càrrec que va ocupar fins a novembre de 1995.

Ha estat guardonat amb la Gran Creu de l'Ordre de Carlos III, de l'Orde del Mèrit Civil i de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[4]

Casat amb María Victoria Luca de Tena, filla de Juan Ignacio, Marquès de Luca de Tena, va tenir deu fills i 25 nets. És pare de Nemesio Fernández-Cuesta Luca de Tena.

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Fallece Nemesio Fernández-Cuesta, uno de los últimos ministros de Franco, El País, 12 de maig de 2009
  3. Nemesio Fernández Cuesta, ministro de Franco a El Mundo, 12 de maig de 2009
  4. Fallece el ex ministro de Comercio Nemesio Fernández-Cuesta Illana Arxivat 2015-01-28 a Wayback Machine. a La Razón, 4 d'agost de 2009


Càrrecs públics
Precedit per:
Agustín Cotorruelo Sendagorta
Ministre de Comerç
Escut de l'estat espanyol

1974-1975
Succeït per:
José Luis Cerón Ayuso
  • Vegeu aquesta plantilla
XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)


Registres d'autoritat