Nils Seethaler

Nils Seethaler

Biografia
Naixement	1981 (42/43 anys) Berlín (Alemanya)
Activitat
Ocupació	antropòleg

Nils Seethaler (Berlín, 18 d'agost de 1981) és un antropòleg cultural alemany que estudia les col·leccions històriques d'objectes etnològics i les restes humanes.

Vida

Nils Seethaler va néixer a Berlín Lichterfelde i va passar la seva joventut a Berlín, Banyuls de la Marenda i Morschen al nord de Hesse. El 1999 va ser premiat pel Junges Literaturforum Hessen-Thüringen.^[1] Després de graduar-se a la Elisabeth-Knipping-Schule de Kassel el 2000, Seethaler va estudiar a la Freie Universität Berlin Etnologia amb Georg Pfeffer i Markus Schindlbeck, entre altres, Estudis Literaris amb Ulrich Profitlich i Volker Mertens i Ciències Polítiques amb Fritz Vilmar i Walter Rothholz. Des de 2012, coordina l'arxiu de la Societat d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria de Berlín al Centre Arqueològic dels Museus Estatals de Berlín. Seethaler exerceix la docència universitària i no universitària. Imparteix regularment conferències a tota Alemanya, especialment sobre temes d'art no europeu.^{[2][3][4][5][6]} Seethaler viu i treballa a Berlín. Està casat i és pare de dos fills.

Treball de recerca

Seethaler ha participat en nombrosos projectes, especialment en la investigació de col·leccions etnològiques històriques. En particular, la investigació de la procedència de les restes humanes. A més d'investigar els possibles contextos d'injustícia a les col·leccions dels períodes colonial i nazi, investiga la història, els motius i els mecanismes socials del col·leccionisme, especialment d'objectes culturals no europeus, fins ara. La seva investigació sobre la procedència de cranis d'indígenes australians a la col·lecció antropològica de la Societat d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria de Berlín i de Austràlia i Namíbia a les col·leccions de la Charité al Projecte de restes humanes de la Charité va marcar l'inici d'un ampli compromís amb la procedència de les restes humanes als museus i col·leccions alemanys.^[7] Aquesta investigació va servir de base per crear una directriu uniforme per al tractament de les restes humanes a les col·leccions públiques d'Alemanya.^[8]

A més del seu treball amb col·leccions històriques, ha participat en una sèrie d'investigacions interdisciplinàries en la interfície de les humanitats i les ciències naturals. Juntament amb Carsten Niemitz i Benjamin P. Lange, va organitzar la 11a Conferència Anual El comportament humà en perspectiva evolutiva (MVE) a Berlín el 2010.^[9][10]

Projectes d'exposició

Seethaler va assessorar, organitzar i dirigir nombrosos projectes d'exposicions a museus sobre temes etnològics, d'història de l'art i de ciències naturals.^{[11][12][13][14]} En aquestes exposicions es van presentar sobretot formes innovadores d'exposar objectes etnològics i de transmetre continguts etnològics als museus. Va ser en gran part responsable del redescobriment i reavaluació del perdut Museu d'Etnologia de Rostock, així com de la preservació i redisseny de la Col·lecció Julius Riemer a Lutherstadt Wittenberg (l'únic museu etnològic a Saxònia-Anhalt).^[15][16] L'exposició permanent concebuda per Seethaler al Museu d'Història Natural i Etnologia de Lutherstadt Wittenberg i l'exposició cultural comparativa "Objekte der Verehrung" ("Objectes de culte") que va organitzar per al final de l'aniversari de la Reforma el 2017 van atraure l'atenció internacional.^[13][14]

Projectes de recollida

Seethaler va realitzar diversos viatges de recerca i col·leccionisme a Austràlia, Oceania, Orient Mitjà i per Europa. Durant aquests viatges de col·leccionisme, però sobretot a través de contactes amb col·leccionistes d'Europa, Estats Units i Austràlia, com Rainer Greschik i Günter Hepe, va reunir diversos milers de peces etnològiques; a més, una col·lecció igualment extensa de fotografies etnològiques amb exemples des del segle xix fins a l'actualitat. Els objectes de les col·leccions reunides per Seethaler van anar a parar a diversos museus, com l'Ethnologisches Museum, el Museu Museum of European Cultures, el Museu de Col·leccions Municipals a l'Armeria de Lutherstadt Wittenberg, el Ostpreußisches Landesmuseum de Lüneburg i la Col·lecció Hermann-Bahner del Museum Altes Rathaus de Langen (Hessen). També han estat objecte d'investigacions científiques per part d'altres investigadors.^[17]

Referències