Orfeó Gracienc

Infotaula d'organitzacióOrfeó Gracienc
lang=ca
Façana de l'Orfeó Gracienc (2018) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscor Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1904
FundadorJoan Balcells i Garcia Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Premis
  • (1986)  Creu de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata

Lloc weborfeogracienc.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: orfeo.gracienc Twitter (X): orfeogracienc Instagram: orfeogracienc Youtube: UC7uVuUVNeWD3DpaxoAYVMLg Spotify: 0JBURKuNElWQ7YuRxTACvQ Musicbrainz: 769c027a-ecad-4307-be3f-74886d0fb396 Discogs: 2926247 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Orfeó Gracienc és una entitat cultural fundada inicialment com a societat coral el 1904 per Joan Balcells a la vila de Gràcia (actualment un barri de Barcelona).[1] A causa del prestigi del seu fundador, el cor va participar en concerts d'artistes cèlebres com Enric Morera, Joan Lamote de Grignon i Pau Casals, qui la va incorporar als concerts de l'Orquestra Pau Casals des del 1925. El 1934, conjuntament amb l'orquestra i al Palau de la Música Catalana, va realitzar la primera audició a Espanya de la Simfonia dels Psalms d'Ígor Stravinski, sota la direcció del mateix Stravinsky. En Pere Jordà i Valls, conegut com a director de la Coral Violeta de Clavé, compositor, violinista i alumne d'Enric Morera, també va ser el seu director.[2]

Després de l'aturada d'activitats deguda a la guerra civil espanyola i als primers anys de dictadura franquista, el 1945 l'Orfeó Gràcienc va reprendre l'activitat musical sota la direcció d'Antoni Pérez i Simó. L'any 1950 presentà per primer cop a Barcelona el Messies de Haendel, el 1952 la Passió segons Sant Joan de Johann Sebastian Bach i el 1969 assolí renom internacional en participar en el XVII Concurs Polifònic Internacional d'Arezzo (Itàlia).

Paral·lelament, l'entitat va anar creixent amb la fundació de diversos cors: Coloraines (cor infantil), Tàndem (cor juvenil), Roig Korai (cor de noies), Veus amb Gràcia, Veus de Tardor (cor sènior), així com d'altres seccions culturals, com STOG Teatre, l'Esbart Dansaire i l'Escola de Música.[3][4]

L'any 1988, el mestre Poire Vallvé i Cordomí es va fer càrrec de la direcció dels cors infantils i juvenils i el 1996 va ser nomenat director musical de l'Orfeó Gracienc.[5] El 2021, en ple procés de renovació de l'entitat, agafà el relleu l'equip format per Pablo Larraz com a director del cor principal i Laia Santanach com a directora artística de l'entitat.[6]

L'Orfeó Gracienc ha enregistrat 28 discs i ha estat dirigit per mestres de gran prestigi, com Pau Casals, Igor Strawinsky, Heitor Villa-Lobos, Géorge Sebastian, Eduard Toldrà i Antoni Ros Marbà, entre altres.[7] Ha ofert nombrosos concerts a Barcelona, entre elles al Palau de la Música i al Gran Teatre del Liceu. També a la resta de Catalunya, Andorra, Mallorca, Menorca, Madrid, Saragossa, València, Alacant, en diferents ciutats franceses, a Itàlia, Àustria, Ciutat del Vaticà, Holanda, Liechtenstein i Alemanya.[8]

El 1986 l'entitat va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca cultural. I el 2006 va rebre Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'Orfeó Gracienc forma part del Col·lectiu d'Entitats Culturals Històriques de Gràcia (G6).

Vegeu també

Referències

  1. Orfeó Gracienc a ccfundacions.cat
  2. Enciclopèdia Catalana, Pere Jordà i Valls
  3. «Seccions de l'Orfeó Gracienc» (en català). Orfeó Gracienc. [Consulta: 17 maig 2023].
  4. «Cors de l'Orfeó Gracienc» (en català). Orféo Gracienc. [Consulta: 17 abril 2023].
  5. «Orfeó Gracienc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Pablo Larraz i Laia Santanach ens presenten la nova etapa que emprèn l'Orfeó Gracienc». ccma, 26-10-2021. [Consulta: 23 abril 2017].
  7. Història de l'Orfeó al web de l'Orfeó Gracienc
  8. «Antoni Pérez Simó, director del 'Orfeó Gracienc' durante medio siglo» (en castellà). El Mundo / EFE, 28-01-2005. [Consulta: 17 abril 2023].

Enllaços externs

  • Orfeó Gracienc - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
Ferran Arasa · Víctor Manuel Arbeloa · Antoni Maria Badia · Josep Cañas · Manuel Capdevila · Joan Casablancas · Jordi Pere Cerdà · Camilo José Cela · Àngel Cortès · Bartomeu Costa i Amic · Lluís Ferran de Pol · Ramon Folch · Miquel de Garganta · Ricard Giralt · Joaquim Homs · Josep M. Lladó · Mercè Llimona · Josep Manyé · Joan-Antoni Maragall · Salvador Millet · Ambler Hodges · Marçal Olivar · Antoni Puigvert · Carles Sala · Ireneu Segarra · Carles Sentís · Rafael Solanic · Gaston Thorn · Francesc Vallverdú · Francesc Viadiu · Joaquim Vilarrúbia · Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona · Institut Barraquer d'Oftalmologia · Llibreria Ona · Fundació Puigvert · Llibreria Símbol · Cobla els Lluïsos de Taradell · Oficina Olímpica de Barcelona · Orfeó Català de Mèxic · Orfeó Gracienc · Orfeó Lleidatà · Societat Castellonenca de Cultura
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació