Pànic a l'escenari

Pànic a l'escenari

Stage Fright
Fitxa
Direcció	Alfred Hitchcock
Protagonistes	Jane Wyman Marlene Dietrich Michael Wilding Richard Todd Alastair Sim Sybil Thorndike Patricia Hitchcock Kay Walsh Miles Malleson André Morell Alfred Hitchcock
Producció	Alfred Hitchcock
Guió	Ranald MacDougall i Alma Reville
Música	Leighton Lucas
Fotografia	Wilkie Cooper
Muntatge	Edward B. Jarvis
Vestuari	Christian Dior
Productora	Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1950
Durada	105 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Pressupost	1.400.000 $
Recaptació	1.908.000 $ (mundial) 1.012.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema policíac de suspens i pel·lícula amb salt enrere
Lloc de la narració	Londres
Premis i nominacions
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Pànic a l'escenari^[1] (títol original en anglès: Stage Fright) és una pel·lícula britànica dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1950 i doblada al català.^[1]

Argument

Jonathan Cooper, enamorat d'una actriu i cantant, Charlotte Inwood, és sospitós de ser l'assassí del seu marit. Aconsegueix convèncer la seva amiga Eve de la seva innocència, que decideix ajudar-lo.^[2]

Repartiment

• Jane Wyman: Eve Gill
• Marlene Dietrich: Charlotte Inwood
• Michael Wilding: inspector Wilfred Smith
• Richard Todd: Jonathan Cooper
• Alastair Sim: Comodor Gill
• Sybil Thorndike: Sra. Gill
• Kay Walsh: Nellie Goode
• Miles Malleson: Mr Fortesque
• Hector MacGregor: Freddie Williams
• Joyce Grenfell: Lovely Ducks
• André Morell: inspector Byard
• Patricia Hitchcock: Chubby Bannister
• Ballard Berkeley: sergent Mellish

Galeria

Producció

Cameo: Hitchcock és un vianant que es creua al carrer amb el personatge interpretat per Jane Wyman i es torna per mirar-la. En L'Histoire d'Adèle H., de François Truffaut, el director francès, gran admirador de Hitchcock, fa una aparició similar: es torna per mirar el personatge interpretat per Isabelle Adjani.^[3]

Hitchcock va recórrer en aquesta pel·lícula a un procediment inhabitual: el flash-back del començament, que resultarà ser un flash-back mentider. Hitchcock lamentarà després haver utilitzat aquesta astúcia.^[3]

Referències

Enllaços externs

• Esborrany d'anàlisi