Q (novel·la)

Infotaula de llibreQ
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorLuther Blissett
Llenguaitalià
PublicacióItàlia, 1999
Creació1999
Dades i xifres
Temaprotestantisme, anabaptisme, Inquisició, concili de Trento, Guerra dels camperols i Contrareforma Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la històrica
Personatges
Thomas Müntzer
Josep Nasi
Hans Hut
Andreas Bodenstein
Philipp Melanchthon
Martin Cellarius
Eloy Pruystinck (en) Tradueix
Jan van Batenburg (en) Tradueix
Franz von Waldeck
Bernhard Knipperdolling
Jan Matthijs
John of Leiden (en) Tradueix
Melchior Hoffman
Anton Fugger
Pau IV
Jean Oporin
Pietro Perna (en) Tradueix
Benedetto Fontanini
Reginald Pole
Solimà I el Magnífic
Pau III Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya
Frankenhausen (en) Tradueix
Allstedt
Mühlhausen
Nuremberg
Anvers
Estrasburg
Amsterdam
Augsburg
Münster
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Altai →
Goodreads work: 414

Q és una novel·la històrica de Luther Blissett, "nom múltiple sota el qual actua programàticament un nucli de desestabilització del sentit comú",[1] publicada per primera vegada a Itàlia el 1999.

Darrere del nom col·lectiu hi havia quatre escriptors residents a Bolonya: Roberto Bui, Giovanni Cattabriga, Federico Guglielmi i Luca Di Meo, més tard coneguts amb el pseudònim col·lectiu Wu Ming.

Publicat a Itàlia per Einaudi, ha estat traduït a l'anglès, castellà, euskera, alemany, holandès, francès, portuguès, danès, polonès, grec, rus, txec, coreà i turc.

Com tots els llibres escrits per Luther Blissett i Wu Ming des de 1996, es permet la reproducció de l'obra sense fins comercials.[2] Es tracta d'un precedent important, ja que és la primera obra publicada per un segell gran amb una fórmula anti-copyright.[3]

Referències

  1. ↑ Libri - Autori - Luther Blissett (en italià). «nome multiplo sotto il quale agisce programmaticamente un nucleo di destabilizzatori del senso comune» 
  2. ↑ Wu Ming - Scarica i nostri libri - Romanzi, saggi e racconti (en italià). «Si consente la riproduzione parziale o totale dell'opera e la sua diffusione per via telematica, purché non a scopi commerciali e a condizione che questa dicitura sia riprodotta» 
  3. ↑ Intervista su La Repubblica (en italià). 

Viccionari