Ratpenat de bosc

Ratpenat de bosc

Barbastella barbastellus
Dades
Longevitat màxima	23 anys
Envergadura	0,258 m
Nombre de cries	1
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	2553
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Chiroptera
Família	Vespertilionidae
Tribu	Plecotini
Gènere	Barbastella
Espècie	Barbastella barbastellus (Schreber, 1774)
Nomenclatura
Protònim	Vespertilio barbastellus
Subespècies
B. barbastellus subsp barbastellus,Schreber, (1774). B. barbastellus subsp guanchae, Trujillo, Ibáñez i Juste, (2002).
Distribució

El ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) és una espècie europea de ratpenat amb una morfologia peculiar de les orelles.

Morfologia

Aquest ratpenat és fàcil d'identificar gràcies a les orelles: de forma quadrangular i molt curtes, en plegar-les endavant amb prou feines arriben a l'extrem del musell. De manera semblant a com succeeix en els ratpenats orelluts, els pavellons s'uneixen per la part basal sobre el front. El tragus és triangular i amb la punta allargada. La cua és gairebé tan llarga com el cap i el cos junts i solament sobrepassa l'uropatagi en un parell de mil·límetres.

Els pèls són llargs i sedosos i tenen les puntes blanques, cosa que fa que l'animal sembli cobert de gebre. El dors és de color marró negrós i el ventre de color gris fosc. El musell i les orelles són negres i les membranes alars de color marró grisós o marró negrós.

Dimensions corporals: cap + cos (44 - 60 mm), cua (36 - 60 mm), avantbraç (35 - 44 mm) i envergadura alar (262 - 300 mm).

Pes: 6 - 13 g.

Hàbitat

Tal com indica el seu nom, viu en boscos de muntanya, fins a altituds elevades.

A l'estiu s'amaga en forats dels arbres i en cases abandonades, però per a hivernar es trasllada a coves i fissures fredes i molt humides (és capaç de suportar temperatures inferiors als 0° durant uns quants dies).

Costums

Es desperta tard i efectua un vol ràpid i pesant per sobre la capçada dels arbres o fregant la superfície de l'aigua.

Poc gregari, normalment es distribueix aïlladament. Només a l'època de reproducció forma petites colònies d'entre 10 i 20 individus.

Sovint conviu amb el ratpenat orellut septentrional.

Sinònims

• barbastelle, Müller, 1776
• communis, Gray, 1838
• daubentonii, Bell, 1836

Espècies semblants

La morfologia de les seves orelles el fa impossible de confondre amb altres ratpenats.

Bibliografia

• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 78-79.