Vicent González i Lizondo

Molt Excel·lent Senyor
Vicent González i Lizondo

Biografia
Naixement	22 agost 1942 València
Mort	23 desembre 1996 (54 anys) València
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Diputat a les Corts Valencianes
20 juny 1995 – 24 desembre 1996 – Rafael Ferraro Sebastià → Legislatura: quarta legislatura del País Valencià Circumscripció electoral: València Electe a: Eleccions a les Corts Valencianes de 1995
2n President de les Corts Valencianes
20 juny 1995 – 24 desembre 1996 (mort) ← Antoni Garcia Miralles – Hèctor Villalba Chirivella → Legislatura: quarta legislatura del País Valencià
Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1993 – 4 abril 1994 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: València
Diputat al Congrés dels Diputats
22 juny 1993 – 4 octubre 1994 – Josep Maria Chiquillo Barber → Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993
Diputat al Congrés dels Diputats
21 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: València
Diputat al Congrés dels Diputats
14 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989
Regidor de l'Ajuntament de València
28 maig 1983 – 17 juny 1995 Electe a: eleccions municipals de València de 1983, eleccions municipals de València de 1987, eleccions municipals de València de 1991
Activitat
Lloc de treball	Madrid València
Ocupació	polític
Partit	Unió Valenciana (1982–1996) Unió Regional Valenciana (–1979)

Vicent González i Lizondo (oficialment i en castellà: Vicente González Lizondo) (Casas-Ibáñez, província d'Albacete, 22 d'agost de 1942^[1] - 23 de desembre de 1996),^[2] fou un polític valencià d'ideologia conservadora, figura capdavantera del moviment espanyolista, regionalista valencià i anticatalanista conegut com a blaverisme.

Biografia

Naix el 1942 al Carrer Folch i Cardona de la ciutat de València, a la casa familiar.^[1] Va estudiar fins als catorze anys, edat en què es va posar a treballar^[1] com a aprenent en un taller de metal·lúrgia. Va iniciar una carrera militar a la Marina Espanyola, que poc després abandonaria per a tornar a la vida civil. Va treballar com a agent comercial, i als 25 anys funda l'empresa de brotxes i pinzells Greco SA, a partir d'una altra empresa ja existent.^[3]

Salt a la política

Provinent del món faller,^[4] concretament a la Falla Albacete-Marvà,^[5] va ser membre de la Junta Central Fallera, considerant-se que el primer document gràfic de la seua vida pública data del 9 d'octubre de 1977.^[3] El seu primer partit polític va ser Unió Regional Valenciana, que abandonaria junt a Miquel Ramón Izquierdo quan este es convertira en Esquerra Nacionalista Valenciana. Va ser este sector d'URV, junt a altres sectors de l'anticatalanisme valencià els qui crearen la Junta Permanent d'Unió Valenciana, organització que seria l'embrió del partit polític. Tot i que Vicent González Lizondo no formava part de la junta, va ser ell qui va registrar el partit en agost de 1982, oferint les sigles a la junta. Miquel Ramón Izquierdo i Vicente Ramos serien les cares visibles d'Unió Valenciana (UV), quedant Lizondo en segon pla, com a president provincial de València.^[3] Vicent González Lizondo va enfocar la seua trajectòria política a la Ciutat de València, sent elegit regidor a l'Ajuntament en les eleccions municipals de 1983, càrrec que repetix en les de 1987. Quan l'alcalde Ricard Pérez Casado dimiteix el 30 de desembre 1988, González Lizondo presenta la seua candidatura amb el suport del Partit Popular (PP), però és derrotat per 14 vots a 13.^[6]

En les eleccions generals de 1989 és elegit diputat per UV, essent portaveu del Grup Mixt.

Mercès al pacte amb el PP en les eleccions municipals de 1991, Lizondo seria primer tinent d'alcalde de València, però dimiteix a l'any següent després que un membre d'UV dimitira i la majoria PP-UV perdera la majoria a l'Ajuntament del cap i casal.

En les eleccions generals de 1993 González Lizondo torna a ser diputat, ara en solitari, i integrat al Grup Mixt. Però l'octubre de 1994 renuncia al seu escó de diputat, mesos després d'haver estat intervingut del cor i fou substituït per Josep Maria Chiquillo Barber.

Es presenta, però, a les eleccions autonòmiques de 1995, i aconsegueix ser diputat. Mercés al pacte del pollastre (tal com ell mateix l'anomenà), Eduardo Zaplana del Partit Popular abasta la presidència de la Generalitat Valenciana, i Lizondo és nomenat president de les Corts Valencianes com a contrapartida. A més, Unió Valenciana gestionaria també la Conselleria de Medi Ambient (reanomenada «de Mig ambient», d'acord amb les Normes del Puig).

Crisis internes

A nivell intern, els enfrontaments de Lizondo amb altres membres del partit acaben saldant-se amb expulsions: Miquel Ramón i Izquierdo, Miquel Ramón i Quiles, Joan Oliver, Ramos Pérez i d'altres acabarien abandonant el partit, quedant la figura d'Hèctor Villalba com a successora natural del fundador del partit.^[3]

El novembre de 1996, la nova direcció d'UV, encapçalada per Hèctor Villalba, expulsa González Lizondo acusant-lo d'"apropar-se" al Partit Popular.^[7] Durant un ple de les Corts en que es discutia la creació de la UMH, el 19 de desembre, pateix un infart, i mor quatre dies després per una aturada cardíaca.^[8]

Referències

Enllaços externs

• «Associació Cultural Amics de Vicent González i Lizondo». Arxivat de l'original el 2011-05-16. [Consulta: 29 maig 2008].