Zona Especialment Protegida

Les zones especialment protegides d'importància per al Mediterrani o ZEPIM són espais naturals marins o costaners que gaudeixen d'especial protecció medioambiental basada en el Conveni de Barcelona. Es creen per a la protecció dels ecosistemes marins singulars al llarg del mar Mediterrani.

Creació de les ZEPIM

Aquests espais es creen an el protocol acordat el 1995 pels països participants en el conveni de Barcelona i el 1996 a Montecarlo. Les condicions exigides per a incorporar aquests espais és que tinguin un paper important en la conservació de la diversitat biològica del Mediterrani; continguin ecosistemes característics de la zona mediterrània o disposin d'un especial interès per a la ciència, la cultura, l'educació o el gaudiment estètic.[1]

Per a ser declarada una zona com ZEPIM cal analitzar diferents aspectes específics: el seu caràcter excepcional; el seu nivell de representativitat natural i cultural; la seva diversitat; la presència d'hàbitats de gran importància per a espècies en perill, amenaçades o endèmiques; l'existència d'amenaces que puguin disminuir el valor ecològic, biològic, estètic o cultural de la zona, l'existència d'un procés de planificació i ordenació de la zona que compti amb un suport dels ciutadans; l'existència a la zona d'oportunitats de desenvolupament sostenible i l'existència d'un pla integrat de gestió costanera.

Hi ha una sèrie d'obligacions en les ZEPIM: disposar d'un règim jurídic per a la seva protecció eficaç; disposar d'un pla de gestió i un programa de recollida de dades rellevants; establir una sèrie d'objectius i mesures de conservació i de gestió molt ben definides; disposar d'un òrgan de gestió amb prou dotació de recursos humans i ecoonòmics; com també d'un programa de vigilància contínua.

Hi ha una sèrie d'aspectes específics que han de procurar les mesures de protecció:

  • Vessaments o descàrregues de residus o altres substàncies que puguin afectar de forma directa o indirecta la integritat de la zona.
  • Anàlisis detallades per a la introducció o reintroducció d'espècies a la zona.
  • Reglamentació d'activitats que puguin perjudicar o pertorbar les espècies, afectar negativament les característiques naturals, culturals o estètiques, o incidir de forma negativa en l'estat de conservació dels ecosistemes o espècies de la zona.
  • Normes jurídiques necessàries en les zones perifèriques de les ZEPIM:

Zones ZEPIM existents

Platja al cap de Gata.

Espanya és l'estat que en té més:

  • Andalusia zones:[2]
    • Fons Marins del Llevant d'Almeria, que inclou els illots de San Juan de los Terreros i Isla Negra, amb les praderes de posidònia a més importants del litoral espanyol.
    • Cap de Gata-Nijar.
    • Illa d'Alborán.
    • Paratge Natural Penya-segats Maro-Cerro Gordo
  • Balears
    • El Parc Nacional Marítimo-Terrestre de l'arxipèlag de Cabrera és el primer parc marítimo-terrestre creat a Espanya inclou 19 illes o illots
Illes Medes
  • Catalunya té dues zones:
    • Illes Medes, formada per set illes i diversos illots, amb gran diversitat d'espècies terrestres i marines.
    • Cap de Creus amb característiques litològiques, hidrogràfiques i orogràfiques continuació de les dels Pirineus.
  • El País Valencià té una zona:
    • El Parc Natural de les Illes Columbrets formen un petit arxipèlag de tipus volcànic amb endemismes animals i comunitats vegetals ja desaparegudes en el continent.
Vista de les illes Perdiguera i Mayor al Mar Menor.
  • Regió de Múrcia: Mar Menor i costa oriental del la regió amb les Salines i sorrals de San Pedro del Pinatar, Espais oberts i illes del Mar Menor, Calblanque, Monte de las Cenizas i Peña del Águila i Illes i illots del Litoral Mediterrani.
Vista de l'illa de Port-Cros.

França:

Tunísia té tres zones:

  • Illes Kneiss prop del Golf de Gabés.
  • La Galite arxipèlag volcànic amb penya-segats de 200 m d'altitud.
  • Zembra que és una illa rocallosa.

Compartida entre França, Itàlia i Mònaco es troba:

Bibliografia

  • Fabio Spadi, "Il Protocollo relativo alle aree specialmente protette e alla diversità biologica nel Mediterraneo (Barcellona, 10 giugno 1995) - Analisi e confronto con il Protocollo relativo alle aree del Mediterraneo particolarmente protette (Ginevra, 3 aprile 1982)", (1997). Il Diritto Marittimo, p. 1196.

Referències

  1. ↑ Descripció del projecte Ministeri de medi ambient d'Espanya.
  2. ↑ Principios generales y relación de Zonas Especialmente Protegidas de Importancia para el Mediterráneo (ZEPIM). Junta de Andalucía.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Zona especialment protegida d'importància per al Mediterrani[Enllaç no actiu]
  • «Cabrera renova la seva distinció com a Zona Especialment Protegida d’Importància per a la Mediterrània», Fora Vila, 24 de maig del 2021.