Constel·lació de la Llebre

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Llebre
Nom en llatí	Lepus
Abreviatura	Lep
Genitiu	Leporis
Simbologia	la Llebre
Ascensió recta	6
Declinació	−20
Àrea	290 graus quadrats Posició 51a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	2
Estel més brillant	α Lep Arneb (2,58m)
Meteors	cap
Limita amb	Orion Monoceros Canis Major Columba Caelum Eridanus
Visible a latituds entre +63° i −90°. Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Llebre (Lepus) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell. Lepus era una de les 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu, i una de les 88 constel·lacions modernes.

No s'ha de confondre aquesta constel·lació amb Lupus, ja que els seus noms en llatí només es diferencien en una lletra.

Estrelles principals

Arneb (α Leporis)

Arneb (α Leporis) és una supergegant vermella de magnitud aparent 2,58. Distant al voltant de 1.300 anys llum (encara que a aquesta la mesura és molt imprecisa, l'estrella podria ser 300 anys llum més a prop o més enfora), és per tant molt brillant (magnitud absoluta − 5,40). 60 vegades més gran que el Sol, 10.000 vegades més lluminosa, 15 vegades més massiva, el seu diàmetre és de 0,5 ua.

Nihal (β Leporis)

Nihal (β Leporis), la segona estrella de la constel·lació, és una gegant groga de magnitud 2,81. És una estrella doble, el seu company és per ella mateixa una estrella doble eclipsant.

Altres estels

Encara hi ha dos altres estels que són prou brillants que es poden veure fàcilment a l'ull nu: ε Lep (magnitud 3,19) i μ Lep (magnitud 3,29). γ leporis és un una estrella triple molt pròxima al nostre sistema solar (29 anys llum), del que la primera component és de magnitud 3,59, i la segona de magnitud 6,40. La tercera és de l'11a magnitud.

17 Leporis és una estrella doble. Un dels seus components és una gegant blava, mentre l'altre és una supergegant vermella 75 vegades més gran que el Sol. Com que el conjunt té un període de revolució de 226 dies, són prou a prop l'una de l'altra per intercanviar matèria.

R Leporis és una estrella variable del tipus Mira (o Ceti. La seva magnitud evoluciona de 5,50 a 11,70 amb un període de 427,07 dies. D'un vermell profund, és un dels astres més rogencs del cel, i ha estat anomenat l'estrella carmesí (The Crimson Star) per l'astrònom anglès John Russell Hind en el 1845.

Lepus conté també Gliesse 229B la primera nana bruna que fou detectada amb certesa. És d'una magnitud aparent de 8,15, i dista 19 anys llum.

Objectes celestes

Aquesta constel·lació conté també M79, un cúmul globular distant 70.000 anys llum, la nebulosa planetària IC 418, el cúmul obert NGC 2017 (un sistema estel·lar múltiple), la radiogalàxia NGC 1710, i NGC 1784 i NGC 1964, dues galàxies espirals.

Història

Lepus és una constel·lació antiga. Els astrònoms egipcis la consideraven la Barca d'Osiris (la proximitat amb l'Eridà, que representava el Nil, ajudava). Esmentat per primera vegada com a «Llebre» per Èudox de Cnidos al segle iv aC fou una de les constel·lacions citades a l'Almagest de Claudi Ptolemeu. És possible que representés una llebre caçada per Orió.

Vegeu també

• Nebulosa de l'Espirògraf.
• AF Leporis

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Referències