Constel·lació del Lleó Menor

Lleó Menor
Nom en llatí	Leo Minor
Abreviatura	LMi
Genitiu	Leonis Minoris
Simbologia	El Lleó Menor
Ascensió recta	10
Declinació	35
Àrea	232 graus quadrats Posició 64a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	46 LMi (Praecipua) (3,83m)
Limita amb	Ursa Major Lynx Cancer (cantonada) Leo
Visible a latituds entre +90° i −45°. Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Lleó Menor (Leo Minor) és una constel·lació de l'hemisferi nord. Com moltes altres constel·lacions modernes no conté més que unes poques estrelles realment lluminoses. De fet, només sis d'aquests estels són més brillants que la magnitud aparent 5. En contrast amb Leo, no pertany a l'antiga llista de 48 constel·lacions dibuixades per Claudi Ptolemeu en el segle segon aC, ja que va ser creada per Johannes Hevelius.

Estrelles principals

Praecipua (46 Leonis Minoris)

La definició actual dels límits de Leo Minor l'ha privat de la seva estrella α segons la designació de Bayer, l'estrella principal de la constel·lació és per tant 46 Leonis Minoris, coneguda també com a Praecipua, del Llatí: «principal, cabdal». Es tracta de l'únic exemple d'estrella designada pel seu nombre de Flamsteed que és la més brillant d'una constel·lació. Es tracta d'una gegant taronja, de magnitud aparent 3,79, 8,2 vegades més gran que el Sol.

Altres estrelles

La segona estrella de la constel·lació és β Leonis Minoris que és de la magnitud 4,20.

R Leonis Minoris és una estrella variable del tipus Mira la magnitud aparent de la qual varia entre 6,3 i 13,2, durant un període de 372 dies.^[1]

TYC 2505-672-1 és un binària eclipsadora. Es tracta del sistema d'eclipsi binari amb el període més llarg conegut, 69,1 anys, i la durada més llarga de l'eclipsi, aproximadament 3,5 anys.^[2]

Objectes celestes

Leo Minor allotja dues galàxies espirals — NGC 3344 i NGC 3486 — una galàxia espiral barrada — NGC 3504 — i una galàxia lenticular — NGC 2859.

Història

Aquesta constel·lació fou creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius cap a 1660 (en una obra publicada el 1690, després de la seva mort) per omplir un espai entre Ursa Maior i Leo.

Referències

Vegeu també

• Arp 107.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)