Graham Jarvis

Infotaula de personaGraham Jarvis

Graham Jarvis al Scott Trial del 2007 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Sturry, Kent (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsGrimbo
Mr. Sherco Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial
enduro Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgrahamjarvis.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: gforcejarvis Twitter (X): grahamjarvis1 Instagram: gforcejarvis Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Temporades1992 -
EquipsFantic, Aprilia, Scorpa, Sherco
Rècords9 victòries al Scott Trial
Palmarès en trial
Podis en GP28  =  5x1r  12x2n  11x3r
TDN4 (1997, 1999, 2002, 2003)
C. Eur. indoor1 (1998)

C. Britànic5 (2003, 2005-2008)
C. Brit. inf.10 (1986-1991)
C. d'Austràlia1 (1994)

SSDT4 (1998, 1999, 2004, 2006)
Scott Trial9 (1996-1999, 2003-2005, 2008-2009)
Manx 2 Day2 (2007-2008)
Activitat professional
ResidènciaYorkshire

Graham Jarvis (Sturry, Kent, 21 d'abril de 1975),[1] conegut familiarment com a Grimbo, és un ex-pilot de trial anglès que competeix actualment en enduro extrem. Ha estat campió d'Europa de trial indoor (1998) i cinc vegades campió britànic (2003, 2005, 2006, 2007 i 2008). A banda, ha guanyat quatre vegades els Sis Dies d'Escòcia entre el 1998 i el 2006 i nou el Scott Trial (rècord de victòries en aquesta dura prova) entre el 1996 i el 2009. També ha guanyat el Trial de les Nacions quatre anys integrant l'equip estatal britànic (1997, 1999, 2002 i 2003).

Des de 1999, Jarvis és pilot oficial de l'empresa catalano-occitana Sherco, estant integrat a l'equip "Malcolm Rathmell Sports". Cap a mitjan dècada del 2000 va començar a competir també amb èxit en enduro i motocròs.[2]

Resum biogràfic

A 1 de gener de 2010

Graham Jarvis és originari de Kent, però a 17 anys va decidir traslladar-se a Yorkshire,[2] zona privilegiada del trial britànic. De ben jove sabia que l'èxit s'esdevé només a força d'entrenament intensiu amb la moto i al gimnàs. Cercant el millor entrenador va trobar Malcolm Rathmell[2] (campió d'Europa de trial el 1974, dues vegades guanyador dels Sis Dies d'Escòcia, sis vegades campió britànic i sis vegades guanyador del Scott Trial).

Des de 1993 Jarvis rep el suport de Rathmell al campionat britànic, europeu i mundial. La relació entre pilot i patrocinador és tan bona que Jarvis li consultava les decisions importants fins i tot quan tenia un contracte directe amb Sherco.[2] De fet, el 2002 Jarvis es va casar amb Sonya, filla de Malcolm Rathmell. Actualment Graham i Sonya viuen a Harrogate, North Yorkshire.[2]

Entre els hobbies de Jarvis hi ha diversos esports, però el principal és conduir la seva bicicleta de mountain bike pels turons i erms de Yorkshire. La seva màxima és No pain, No gain ("sense dolor no hi ha millora").[2]

"Mr. Sherco"

També la relació de Jarvis amb l'amo de Sherco, Marc Teissier, és òptima.[2] Tots dos treballen plegats des dels seus temps junts a Scorpa.[3]

Graham Jarvis va ser el primer pilot oficial de Sherco, havent fitxat per aquesta empresa l'any 1998 amb la missió d'introduir en competició internacional les seves noves motocicletes, que aleshores es presentaren com a Bultaco Sherco.[2] A la seva primera temporada amb aquesta moto, Jarvis ja va aconseguir la primera victòria important per a la marca, concretament als Sis Dies d'Escòcia de 1999.[4] Aquesta victòria va donar a la jove empresa un gran renom el mateix any del seu llançament.[5] Des d'aleshores, Jarvis i Sherco varen seguir camins paral·lels. Les successives victòries del pilot, tant al Regne Unit com internacionals, varen atorgar-li una imatge lligada íntimament amb la de la marca.

Avui Jarvis és un dels principals valedors de Sherco al món, havent-se guanyat el malnom afectuós de "Mr. Sherco".[2]

Trajectòria esportiva

El 1992 fou el seu primer any com a professional, debutant al Campionat d'Europa i disputant algunes curses del Campionat del Món. La temporada de 1994 se li va complicar a causa de diverses lesions i fractures, però un cop recuperat anà remuntant i ja la temporada de 1999 aconseguí el segon lloc als Grans Premis de França, Suïssa i Itàlia.

La temporada de 2000 patí un seriós accident al segon Gran Premi, a Hawkstone Park, trencant-se els 2 genolls. Els experts dubtaven si alguna vegada podria tornar a pilotar, però tot i així reaparegué a la tardor i encara aconseguí acabar segon al Scott Trial. L'any següent, 2001, obtingué 3 victòries en Gran Premi (les primeres seves i de Sherco), i el 2003 n'aconseguí dues.

La temporada de 2005 fou la darrera en què prengué part al Campionat del Món. Aquella temporada, a 31 anys, va començar a competir en proves d'enduro extrem, obtenint-hi magnífics resultats i demostrant així la vàlua de la Sherco 450 d'enduro.[4]

L'any 2007, després d'uns anys retirat de les competicions britàniques, va guanyar el campionat britànic de trial amb la Sherco 3.2 4T, aconseguint la primera victòria amb una motocicleta de quatre temps en aquest campionat des del títol guanyat per Steve Saunders amb Honda el 1986. Jarvis va dominar clarament el campionat, guanyant-ne 5 de les 8 proves, 4 d'elles consecutives.[2]

L'any 2009 Jarvis va guanyar el seu novè Scott Trial, prova de la qual n'ostenta el rècord de victòries, amb 9.

Palmarès en trial

Any Motocicleta Edat C. del Món
outdoor
C. del Món
indoor
TDN[a 1] Campionat
britànic
SSDT Scott Trial Altres Títols
[a 2]
1986 Honda 11 - - - 1r (cat. "C") 1
1987 Honda 12 - - - 1r (cat. "C") 1
1988 Fantic 13 - - - 1r (cat. "B") 1
1989 Fantic 14 - - - 1r (2 cats.[a 3]) 2
1990 Fantic 15 - - - 1r (3 cats.[a 4]) 3
1991 Fantic 16 - - - 1r (2 cats.[a 5]) 2
1992 Fantic 17 - - - -
1993 Aprilia 18 21è - - 7è al C. d'Europa -
1994 Scorpa 19 14è - 2n C. d'Austràlia 1
1995 Scorpa 20 14è - 2n 3r -
1996 Scorpa 21 - 2n 2n 2n 1r -
1997 Scorpa 22 1r 3r 2n 1r 1
1998 Scorpa 23 4t - 2n 1r 1r C. d'Eur. Indoor 1
1999 Scorpa/Sherco[a 6] 24 4t 4t 1r 2n 1r 1r 1
2000 Sherco 25 14è 4t - 14è 2n -
2001 Sherco 26 4t - 2n - -
2002 Sherco 27 - 1r 2n 1
2003 Sherco 28 1r 1r 1r 2
2004 Sherco 29 - 2n 4t 1r 1r -
2005 Sherco 30 - 2n 1r 1r 1
2006 Sherco 31 - - 2n 1r 1r 2n 1
2007 Sherco 32 - - 3r 1r 3r 2n 1
2008 Sherco 33 - - 3r 1r[6] 1r 1
2009 Sherco 34 - - - - 1r -
Total victòries[a 7] 4 9 13
Total títols 0 0 4 15 2 21
Notes
  1. La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN
  3. Categoria "C" i "Junior Kickstart"
  4. Categoria "A", "Junior Kickstart" i "Youth Expert"
  5. Categoria "A" i "Junior Kickstart"
  6. El 1999, la Sherco s'anomenava encara Bultaco Sherco
  7. Al total de victòries s'hi compten totes les aconseguides als SSDT i al Scott Trial

Referències

  1. «The rider... Jarvis Graham» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 febrer 2011].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Legends. Graham Jarvis» (en alemany). webermichl.at. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 desembre 2009].
  3. «The Factory» (en anglès). longride.motoani.co.uk, 21-10-2008. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 desembre 2009].
  4. 4,0 4,1 «Graham Jarvis. Interview» (en anglès). longride.motoani.co.uk, 10-08-2006. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2008. [Consulta: 24 desembre 2009].
  5. «Scottish Six Days Trial» (en anglès). sherco.com, maig 2009. [Consulta: 24 desembre 2009].[Enllaç no actiu]
  6. «Sky’ high for Jarvis» (en anglès). tmxnews.co.uk, 09-10-2008. [Consulta: 24 desembre 2009].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

  • Graham Jarvis - Lloc web oficial (anglès)
  • Pàgina sobre Jarvis a sherco.at Arxivat 2011-01-01 a Wayback Machine. (alemany)
  • Web oficial de Sherco (anglès)
  • Notícia de la victòria de Jarvis al Scott Trial del 2004 (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1950 - Jim Alves
1951 - Bill Nicholson
1952 - Bill Nicholson
1953 - Jeff Smith
1954 - Jeff Smith
1955 - Gordon Jackson
1956 - John Brittain
1957 - John Brittain
1958 - Gordon Jackson
1959 - Sammy Miller

1960 - Sammy Miller
1961 - Sammy Miller
1962 - Sammy Miller
1963 - Sammy Miller
1964 - Sammy Miller
1965 - Sammy Miller
1966 - Sammy Miller
1967 - Sammy Miller
1968 - Sammy Miller
1969 - Sammy Miller

2000 - Dougie Lampkin
2001
2002 - Dougie Lampkin
2003 - Graham Jarvis
2004 - Steve Colley
2005 - Graham Jarvis
2006 - Graham Jarvis
2007 - Graham Jarvis
2008 - Graham Jarvis
2009 - James Dabill

2010 - James Dabill
2011 - James Dabill
2012 - James Dabill
2013 - Michael Brown
2014 - James Dabill
2015 - James Dabill
2016 - James Dabill
2017 - Jack Price
2018 - James Dabill
2019 - Jack Price

2020 - Iwan Roberts
2021 - Toby Martyn
2022 - Toby Martyn
2023 - Jack Peace