Steve Saunders

Infotaula de personaSteve Saunders
Biografia
Naixement3 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Cheltenham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPilot de trial i empresari Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial Modifica el valor a Wikidata

Lloc websaundersextremesports.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Saunders-Extreme-Sports-81525231692 Twitter (X): trsbikes Instagram: trsbikesuk Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Temporades1982 - 1999
EquipsBultaco, Armstrong, Honda, Fantic, Beta, Aprilia, Gas Gas
DebutA 9 anys
Palmarès en trial
Podis en GP30  =  9x1r  8x2n  13x3r

C. Britànic10 (1983 - 1992)
5 Schoolboy (1977 - 1981)
Kick Start1 (1986)

SSDT4 (1988 - 1991)
British Experts9 (1982, 1984-1990, 1993)
Activitat professional
Ocupació actualDirigeix la Steve Saunders Trial School
NegocisSXS -
Saunders Extreme Sports

Steve Saunders (Cheltenham, 3 de desembre de 1964)[1][2] és un antic pilot professional de trial anglès. Durant la dècada del 1980 i començaments de la del 1990 va ser un dels màxims aspirants al títol de campió del món i, per bé que mai no el va aconseguir, va ser-ne subcampió l'any 1986. Al llarg de la seva carrera va obtenir molts altres èxits, entre ells quatre victòries seguides als Sis Dies d'Escòcia (1988-1991), deu campionats britànics seguits (1983-1992) i nou victòries al prestigiós British Experts Trial entre 1982 i 1993.

Biografia

Nascut a l'hospital central de Cheltenham, Steve Saunders es va criar a Seven Springs, un vilatge de la propera parròquia de Coberley on residien els seus pares, un matrimoni de classe treballadora. El pare, bon amic de John Draper (qui vivia ben a prop seu), era un gran aficionat al motocròs i al trial, esport del qual en va ser campió del West Centre.[3] Steve heretà la passió del seu pare i va aprendre a conduir motocicletes de ben petit. Aviat va començar a practicar el trial pels voltants de casa seva, situada en plena natura, amb les motos que li anaven comprant a mesura que creixia (des d'una Mobylette de 50 cc fins a una Fantic 125, passant per una Bultaco 100 i una Yamaha TY 175).[1] Cap a 1974, a nou anys d'edat, va començar a competir en trials infantils i el 1976, a onze, va disputar el seu primer campionat britànic per a schoolboys.[4] Gràcies als seus èxits en competició va obtenir el suport oficial de Comerfords, l'importador de Bultaco al Regne Unit.[3]

Entre 1977 i 1981 va dominar els campionats de schoolboys amb les Bultaco[2][5] i el 1982, després d'haver-ne guanyat cinc títols consecutius, va pujar a la categoria superior. Aquell primer any al campionat per a adults va debutar-hi amb empenta: a la primera prova de la temporada, el Colmore Cup Trial (disputat el febrer ben a prop de casa seva), va quedar segon a pocs punts d'Yrjö Vesterinen.[6] Allò que prometia ser una temporada d'èxits es va estroncar poc després a causa de l'accident que patí a començaments de març mentre conduïa una motocicleta de carretera, en què es fracturà el canell.[7] A l'estiu, un cop recuperat, va tornar a les competicions i a l'octubre va guanyar el seu primer British Experts Trial amb la Bultaco Sherpa T. A només 17 anys, Saunders va esdevenir el pilot més jove a haver guanyat mai aquesta prova (el rècord anterior el tenia Bill Wilkinson, guanyador el 1960 a 19 anys).[2][7]

De cara a la temporada del 1983 va fitxar per Armstrong, fabricant que produïa motocicletes de trial equipades amb els motors de dos temps italians Hiro. Amb l'Amstrong, Saunders va encadenar els seus dos primers campionats britànics i la temporada de 1984 va obtenir el seu primer podi al mundial en quedar tercer a la prova d'Irlanda del Nord, disputada el març a Newtownards.[8]

La temporada de 1985 va entrar a l'equip de fàbrica d'Honda com a segon pilot oficial, al costat del campió Eddy Lejeune. Amb el prototip d'Honda RTL 250 equipat amb mono-amortidor posterior,[5][9] aquell any mateix va esdevenir el primer a guanyar el campionat britànic amb una motocicleta equipada amb aquesta mena de suspensió i va obtenir els seus primers èxits al mundial (l'acabà en la tercera posició final i hi va obtenir la seva primera victòria en guanyar la prova d'Alemanya, disputada el setembre a Großheubach).[8] El 1986 va guanyar el concurs televisiu de trial Kick Start, emès per la BBC, i va ser subcampió del món amb l'Honda darrere del pilot de Fantic Thierry Michaud. La temporada següent, Saunders va tornar a canviar de marca i va fitxar justament per Fantic, on va ser company del campió Michaud. L'anglès va romandre tres anys a l'equip de la marca italiana on, entre els seus màxims assoliments, va obtenir les seves dues primeres victòries als Sis Dies d'Escòcia els anys 1988 i 1989.

El 1990, Steve Saunders va passar a pilotar una Beta, amb la qual no va destacar especialment al mundial però va obtenir dues victòries més als Sis Dies d'Escòcia (1990-1991). El 1992 va disputar el seu darrer mundial amb una Aprilia i tot seguit va passar a Gas Gas, amb la qual va obtenir la seva novena victòria al British Experts Trial el 1993 I dos subcampionats britànics seguits (1993-1994).

Retirada

Steve Saunders va seguir competint habitualment al Regne Unit fins que al voltant de 1999, quan tenia vora 35 anys i en feia 26 del seu debut, es va retirar definitivament de les competicions.[3] Actualment segueix participant esporàdicament com a aficionat en proves de trial locals i contribueix a difondre aquest esport arreu del país des de la seva escola de trial, la Steve Saunders Trial School. Té també una empresa de recanvis i equipaments de trial, la Saunders Extreme Sports (SXS) i és l'importador en exclusiva al Regne Unit de TRRS (des del 2011 fins a l'aparició d'aquesta marca ho fou també de Jotagas).[3]

Casat amb la Sarah des de 1988,[4] el matrimoni viu a Cheltenham i té dos fills (Izzy i James) que també practiquen el trial des de petits.

Palmarès

Categories infantils

  • 5 Campionats Schoolboys:[4]
    • 2 en categoria Júnior Classe B (d'11 a 14 anys): 1977-1978
    • 3 en categoria Júnior Classe A (de 14 a 17 anys): 1979-1981

Competicions per a adults

Any Motocicleta Campionat
del Món[8]
Campionat
britànic
SSDT
[10]
British Experts
1982 Bultaco - ? 1r
1983 Armstrong 24è 1r 2n
1984 Armstrong 1r 3r 1r
1985 Honda 3r 1r 2n 1r
1986 Honda 2n 1r 2n 1r
1987 Fantic 4t 1r 2n 1r
1988 Fantic 4t 1r 1r 1r
1989 Fantic 1r 1r 1r
1990 Fantic/Beta 11è 1r 1r 1r
1991 Beta 18è 1r 1r
1992 Aprilia 21è 1r
1993 Gas Gas - 2n 2n 1r
1994 Gas Gas - 2n ?
Total victòries 4 9
Total títols[a 1] 0 10 - -
  1. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats.

Obra publicada

  • Saunders, Steve. On Trial. A Complete Guide to the Sport of Motorcycle Trials (en anglès), 2014. 

Referències

  1. 1,0 1,1 «The winner... Saunders Steve» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 febrer 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Howdle, Peter «47.º British Experts Trial. Steve Saunders, ¡El más joven de la historia!» (en castellà). SOLO MOTO. Jaime Alguersuari, ALESPORT, S.A. [Barcelona], núm. 358, 03-12-1982, p. 36-37.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Exclusive Steve Saunders Interview 2013» (en anglès). retrotrials.com, juny 2013. [Consulta: 27 març 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Steve Saunders own Brochure for fans» (en anglès). retrotrials.com, 1990. [Consulta: 27 març 2023].
  5. 5,0 5,1 Hulme, John; Kemp, Trevor; Van de Vliet, Toon «Honda RTL. Saunders' single shocker» (en anglès). Classic Trial Magazine. Trials Media, núm. 42, 07-09-2022, pàg. 16-31 [Consulta: 27 març 2023].
  6. Lawless, Sean; Hulme, John. «Yrjo Vesterinen» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 27 març 2023].
  7. 7,0 7,1 Alguersuari, Jaume «Sorpresa en el "British Experts Trial": ¡Steve Saunders!» (en castellà). SOLO MOTO. Jaime Alguersuari, ALESPORT, S.A. [Barcelona], núm. 357, 26-11-1982, p. 42.
  8. 8,0 8,1 8,2 «World. Saunders Steve» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 30 desembre 2022].
  9. «1985: Steve Saunders» (en anglès). pressreader.com. Trial Magazine, 01-04-2022. [Consulta: 27 març 2023].
  10. «The SSDT Podium (from 1932)» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 6 agost 2020].

Enllaços externs

  • Steve Saunders - Lloc web oficial (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
   

1950 - Jim Alves
1951 - Bill Nicholson
1952 - Bill Nicholson
1953 - Jeff Smith
1954 - Jeff Smith
1955 - Gordon Jackson
1956 - John Brittain
1957 - John Brittain
1958 - Gordon Jackson
1959 - Sammy Miller

1960 - Sammy Miller
1961 - Sammy Miller
1962 - Sammy Miller
1963 - Sammy Miller
1964 - Sammy Miller
1965 - Sammy Miller
1966 - Sammy Miller
1967 - Sammy Miller
1968 - Sammy Miller
1969 - Sammy Miller

1980 - Martin Lampkin
1981 - Malcolm Rathmell
1982 - Yrjö Vesterinen
1983 - Steve Saunders
1984 - Steve Saunders
1985 - Steve Saunders
1986 - Steve Saunders
1987 - Steve Saunders
1988 - Steve Saunders
1989 - Steve Saunders

1990 - Steve Saunders
1991 - Steve Saunders
1992 - Steve Saunders
1993 - Steve Colley
1994 - Dougie Lampkin
1995 - Steve Colley
1996 - Dougie Lampkin
1997 - Dougie Lampkin
1998 - Dougie Lampkin
1999 - Dougie Lampkin

2000 - Dougie Lampkin
2001
2002 - Dougie Lampkin
2003 - Graham Jarvis
2004 - Steve Colley
2005 - Graham Jarvis
2006 - Graham Jarvis
2007 - Graham Jarvis
2008 - Graham Jarvis
2009 - James Dabill

2010 - James Dabill
2011 - James Dabill
2012 - James Dabill
2013 - Michael Brown
2014 - James Dabill
2015 - James Dabill
2016 - James Dabill
2017 - Jack Price
2018 - James Dabill
2019 - Jack Price

2020 - Iwan Roberts
2021 - Toby Martyn
2022 - Toby Martyn
2023 - Jack Peace