Nabta Playa

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Nabta Playa
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEgipte Modifica el valor a Wikidata
Map
 22° 15′ N, 31° 13′ E / 22.25°N,31.22°E / 22.25; 31.22

El jaciment arqueològic de Nabta Playa està situat en una depressió, al desert de Nubia (part oriental del Sahara), uns 100 km a l'oest d'Abu Simbel, a 22° 32’ de latitud Nord i 30° 42’ de longitud est. La datació de les diferents estructures de Nabta Playa encara no està establerta definitivament, però es parla d'un període a partir del IX mil·lenni que potser hauria estat actiu fins al primer mil·lenni.[1]

S'hi han trobat diferents vestigis de l'ocupació humana:

  • estructures d'habitació (fons de cabanes amb forats per aguantar pals) i pous profunds per a la provisió d'aigua.
  • vuit tumuls coberts amb pedres i contenint restes de bous, cabres, gaseles i humans. En un d'ells hi havia un bou sencer enterrat en una cambra subterrània. La seva cronologia seria del neolític tardà (anys de -4500 a –3500)
  • una dotzena d'estructures complexes agrupades en quatre grans conjunts, i formades per pedres ortostàtiques que alguns autors anomenen esteles o menhirs, a sota de les quals i a certa fondària hi ha enterrades grans pedres, tallades o no, alguna d'elles de diverses tones de pes. Això ha fet pensar en l'existència d'alguna elit dirigent. Estan datades en un neolític final (-3500 a –2500)
  • Diverses alineacions de megàlits, algunes avui destruïdes, de fins a 600 m de longitud, encarades a diferents punts del cel nocturn.
  • Un cercle d'uns 4m de diàmetre format per una trentena de pedres dretes dispposades a la manera d'un cromlech, i mitja dotzena més a l'interior del cercle. Com sol esdevenir-se en aquesta mena d'estructures, els paleoastrònoms han especulat amb les diferetns alineacions de les pedres més grosses. Molts especialistes creuen que es tracta d'una mena de calendari i que data dels voltants de l'any –4900
  • ceràmica vermella amb la vora negra sovint decorada amb ondulacions, molt semblant amb la ceràmica de Khartum.

Cronologia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[2]
aC
11000
Europa Egipte Síria
Llevant
Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria
Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia
Iran
(Khuzistan)
Iran Indus/
Índia
Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[3]
Mureybet
(10,500 aC)
Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[4]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[5]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad
Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe
Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC)
Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac)
Tell Sabi Abyad
Bouqras
Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh
Mehrgarh I[3]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[6]
Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal)
Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A

Halaf






Halaf-Obeid
Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC)
Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)

Amuq B
Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22


Hassuna

Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)

Susiana A
Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[7]


Amuq C
Hacilar
Mersin
22–20
Hassuna tardà

Gawra 20

Tepe Sabz
Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D
Gian Hasan
Mersin
19–17
Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18
Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800
Badariana
Naqada
Obeid 4

Referències

  1. Wendorf, Fred; Schild, Romuald [6/10/2011]. Late Neolithic megalithic structures at Nabta Playa (Sahara), southwestern Egypt. Comparative Archaeology Web, 26/11/2000. 
  2. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  3. 3,0 3,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  4. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  5. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  6. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  7. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.