Tepe Gaura

Infotaula de geografia físicaTepe Gaura
(ar) تيبي غاورا Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusTel i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGovernació de Nínive (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 29′ N, 43° 15′ E / 36.48°N,43.25°E / 36.48; 43.25

Tepe Gawra o Tepe Gaura és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia al nord-oest de l'Iraq prop de l'antiga Nínive a 3 km de Khorsabad i 25 km al nord-est de Mossul, a la governació de Ninive. S'han excavat 16 nivells d'ocupació que van entre vers el 5000 aC i el 1500 aC. Inclou el temple decorat amb pilastres i esquerdes més antic dels coneguts. El període de Gauwra o cultura de Gaura (3500 aC - 2900 aC) porta el nom d'aquest lloc. El nom Gaura o Gawra deriva del kurd i vol dir "munt gran".

Arqueologia

El munt té 120 metres de diàmetre i 22 metres d'altura. Fpu explorat per Austen Layard abans de 1850.[1] i després excavat el 1927, 1931 i 1932 (8 mesos en total) per arqueolegs americans [2] [3] [4] [5] [6] [7]

Cronologia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[8]
aC
11000 		Europa Egipte Síria
Llevant 		Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria 		Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia 		Iran
(Khuzistan) 		Iran Indus/
Índia 		Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[9]
Mureybet
(10,500 aC) 		Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[10]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[11]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad 		Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe 		Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC) 		Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac) 		Tell Sabi Abyad
Bouqras 		Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh 		Mehrgarh I[9]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[12] 		Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal) 		Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A
Halaf






Halaf-Obeid 		Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC) 		Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)
Amuq B 		Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22
Hassuna
Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)
Susiana A 		Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[13]


Amuq C 		Hacilar
Mersin
22–20 		Hassuna tardà

Gawra 20
Tepe Sabz 		Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D 		Gian Hasan
Mersin
19–17 		Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18 		Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800 		Badariana
Naqada 		Obeid 4

Referències

  1. ↑ A. H. Layard, Nineveh and Its Remains, John Murray, 1849
  2. ↑ E. A. Speiser, Excavations at Tepe Gawra 1, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 1935.
  3. ↑ Arthur Tobler,. Excavations at Tepe Gawra 2, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 1950
  4. ↑ E. A. Speiser, New Discoveries at Tepe Gawra and Khafaje, American Journal of Archaeology, vol. 41, no. 2, pp. 190-193, 1937
  5. ↑ The Expedition to Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(2), pp. 59-66, 1931
  6. ↑ Developments at Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(3/4), pp. 94-95, 1932
  7. ↑ Excavations at Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(5), pp. 126-130, 1932
  8. ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  10. ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  11. ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  12. ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  13. ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Bibliografia

  • Mitchell S. Rothman, Tepe Gawra: The Evolution of a Small, Prehistoric Center in Northern Iraq, University Museum Publications, 2001, ISBN 0924171898
  • P. Butterlin (éd.), A propos de Tepe Gawra, le monde proto-urbain de Mésopotamie - About Tepe Gawra: a proto-urban world in Mesopotamia, Brepols Publishers, 2009, ISBN 978-2-503-53002-4
  • T. E. Davidson and Hugh McKerrell, The Neutron Activation Analysis of Halaf and 'Ubaid Pottery from Tell Arpachiyah and Tepe Gawra, Iraq, vol. 42, no. 2, pp. 155–167, 1980
  • E. A. Speiser, The Bearing of the Excavations at Tell Billa and at Tepe Gawra upon the Ethnic Problems of Ancient Mesopotamia, American Journal of Archaeology, vol. XXXVI, pp. 29–35, 1932

Enllaços externs

  • Excavatinf Tepe Gawra in the archives of the University of Pennsylvania Museum Arxivat 2020-06-21 a Wayback Machine.
  • Fotos de Gaura del Oriental Institute Arxivat 2012-10-07 a Wayback Machine.