Seti I

Infotaula de personaSeti I

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1323 aC Modifica el valor a Wikidata
Avaris Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1279 aC Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVall dels Reis Modifica el valor a Wikidata
Faraó
1294 aC, 1290 aC – 1279 aC
← Ramsès IRamsès II →
Faraó de la Dinastia XIX d'Egipte

← Ramsès IRamsès II →
Rei de Saqqara

← Ramsès IRamsès II → Modifica el valor a Wikidata
Titularitat reial del faraó
nom d'Horus
G5
E2
D40
N28G17R19S29S34N17
N17
nom de Nebty
G16
F25F31sG43t
Z2
S42Aa1 p
O39
F23
D46
r
D44
T10
t
Z2
Z2
Z2
nom de Hor-Nub
G8
F25N28
Z2
wsrsr
D44
T10
T10
T10
mN17
N17
N17
V30
Z2
Nom de Sa-Ra
G39N5
p
t
HC7iimri i
n
Prenomen
Modifica el valor a Wikidata
M23L2
ramAatmn
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Nou d'Egipte i Dinastia XIX d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XIX d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTuya
Tanedjemet Modifica el valor a Wikidata
FillsNebchasetnebet (en) Tradueix
 ( Tuya)
Ramsès II
 ( Tuya)
Tia (princess) (en) Tradueix
 ( Tuya)
Henutmire
 ( Tuya) Modifica el valor a Wikidata
ParesRamsès I Modifica el valor a Wikidata  i Sitre Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7719944 Modifica el valor a Wikidata

Seti I el Gran fou el segon faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Noms

Va néixer amb el nom de Seti Merenptà (sty mry-n-pt, que significa 'Home de Seth', 'Estimat de Ptah'). Després de la seva coronació prendria el nom de Menmaatre (mn-m3‘t-r‘, que significa 'Eterna és la justícia de Ra').

Els grecs l'anomenaren Sethos i l'historiador egipci del segle iii aC Manetó el va considerar el fundador de la dinovena dinastia d'Egipte.

Altres noms que duia pels seus títols imperials foren:

  • Nom d'Horus: Kanakht Khaemwaset-Seankhtawy
  • Nom de Nebty (dees Nekhbet i Buto: Wehemmesut Sekhemkhepesh Derpedjetpesdjet
  • Nom d'Horus d'or: Wehemkhau Weserpedjutemtawnebu

Antecedents familiars

Seti era fill d'un important cabdill militar egipci anomenat Ramsès i la seva esposa Setri, per tant, va néixer en el si d'una família noble molt important del Baix Egipte.

L'últim faraó de la dinastia XVIIIa, Horemheb, no tenia descendència i va decidir nomenar hereu seu Ramsès. En morir el faraó, Ramsès fou coronat nou faraó i Seti esdevingué el nou hereu al tron d'Egipte.

Núpcies i descendents

Quan Seti fou proclamat hereu del seu pare, estava casat amb Tuia, que era filla probablement d'un cap militar anomenat Ruia. La parella va tenir diversos fills:

  • Amennefernebes (mort jove)
  • Ramsès II, faraó
  • Tia, casada amb un escriba reial anomenat també Tia
  • Meritamon, esposa del seu germà Ramsès
  • Henutmira, esposa secundària del seu germà Ramsès
  • Bintanat, tercera dona principal de Ramsès II
  • Nebtaui, esposa secundària de Ramsès

Regnat de Seti I

El seu pare va tenir un regnat molt curt (aproximadament 17 mesos) i Seti fou coronat faraó quan tenia entre 25 i 30 anys. Va governar uns 13 anys, potser una mica més (fins a 20 anys li donen alguns egiptòlegs), vers 1294/1290 aC fins vers 1279/1275 aC.

Decoració a la seva tomba

El primer any de regnat va fer una expedició a Canaan, on els reietons locals pràcticament s'havien separat de la sobirania egípcia. En aquesta campanya, va dominar la costa fenícia fins a Biblos. La campanya es va iniciar pel Sinaí i va arribar fins a Gaza; d'allà va passar per la costa cap al Líban. Tots els caps cananeus o quasi tots se li van sotmetre espontàniament.

Assegurada la costa, va retornar a Egipte a la fortalesa de Tjel al nord-est del delta; el cant de la seva recepció deia: Salve, triomfador, els teus enemics estan sota els teus peus, el teu regnat serà etern com el de Ra al cel; quan Ra va fer les fronteres, els seus dos braços es van estendre per donar-te protecció; la teva espasa va tallar les terres per la meitat i els seus caps van caure davant la teva espasa.

Hi va haver una segona expedició a Canaan, potser al sisè any de regnat, en la qual els egipcis i hitites es van enfrontar per primer cop. Una escena de Karnak mostra la conquesta de Kadesh, però no se sap segur en quina campanya va ser; també va fer expedicions contra els libis, a l'oest; al seu vuitè any, va aplacar en set dies una revolta a Núbia, a la regió d'Irem, on va fer 600 presoners.

Va morir tenint uns 40 anys per mort natural i el va succeir el seu fill Ramsès II.

Construccions de Seti I

Seti I va iniciar la construcció d'un gran temple a Abidos sobre una idea del seu pare Ramsès I d'una capella i un temple on hi hauria set capelles dedicades a Horus, Isis, Osiris, Harmakis, Amon, Ptah i al mateix Seti, unint així les tríades de l'Alt i Baix Egipte. Al temple hi ha la llista de faraons, de la qual foren omesos els anomenats faraons d'Amarna.

També va construir a Abidos l'Osireion. Una estructura original subterrània en forma de túnel, decorada amb escenes del Llibre de les Portes, amb una gran sala final.

Altres construccions seves foren un temple petit a Abidos dedicat al seu pare Ramsès I, el seu temple mortuori a Tebes i la seva pròpia tomba a la vall dels Reis.

Tomba de Seti I

Mòmia de Seti I

La seva tomba (KV17) és una de les més grans i, probablement, la millor artísticament de la vall dels Reis, té uns 100 metres de llarg i una amplada i alçària de més de 2,5 metres. Fou descoberta el 16 d'octubre de 1817 per Belzoni i avui dia està tancada al públic a causa d'algun ensorrament. La tomba havia estat saquejada i el sarcòfag estava buit, però la decoració de les parets era esplèndida; el sarcòfag és, probablement, el millor de tots els que s'han trobat i es troba avui dia a la Gran Bretanya.

La seva mòmia, restaurada dues vegades (vers 1075 aC i vers 1050 aC), fou trobada el 1881 al dipòsit de mòmies de Deir al-Bahri. El seu cor es va trobar al costat dret.

Seti I al setè art

  • Seti I fou interpretat per l'actor Cedric Hardwicke en la cèlebre pel·lícula Els Deu Manaments (1956) de Cecil B. DeMille, en què Charlton Heston i Yul Brynner feien de Moisès i Ramsès II, respectivament.
  • El 1998, es va estrenar la pel·lícula de dibuixos animats The Prince of Egypt (1998), en què apareix Seti I (a qui dona veu l'actor Patrick Stewart) ordenant la massacre de nounats hebreus que va provocar, segons la Bíblia, l'abandó de Moisès al Nil.
  • Seti I també apareix en els films La mòmia (1999) i El retorn de la mòmia (2001), caracteritzat per Aharon Ipalé com el faraó que és assassinat pel summe sacerdot Imhotep i la seva concubina Anck-su-namun.
  • El 2006, l'actor Aharon Ipalé torna a encarnar Seti I, aquest cop en The Ten Commandments: The Musical.

Titulatura

Titulatura Jeroglífic Transliteració (transcripció) - traducció - (referències)
Nom d'Horus:
G5
E2
D40
N28G17R19S29S34N17
N17
kȝ nḫt ḫˁ m wȝst (Kanajt Jaemuaset Seanjtauy)
Bou victoriós que es manifesta a Tebes
Nom de Nebty:
G16
F25F31sG43t
Z2ss
S42Aa1 p O39
F23
D46
r
D44
T10
t
Z3Z3Z3
uhm mswt sḫm ḫps dr pdt 9
(Uehemmesut Sejemjepesh Derpedyetpesdyet)
El que reneix, poderós que sotmet els Nou Arcs (pobles estrangers)
Nom de Hor-Nub:
G8
F25N28
Z2s
wsrsr
D44
T10
T10
T10
mN17
N17
N17
V30
Z2s
whm ḫˁw wsr ḳdwt m tȝw nbw
(Uehemjau Ueserpedyutemtaunebu)
El que reapareix [gloriós] de poder sobre els arcs (enemics) a totes les terres
Nom de Nesut-Bity:
N5C10mn
mn mȝˁt rˁ (Menmaatra)
Ferma és la Justícia (Maat) de Ra
Nom de Sa-Ra:
p
t
V28C7iiU7
n
sthy mr n ptḥ (Sethy Merenptah)
El del déu Seth, Amat de Ptah

Vegeu també


Precedit per:
Ramsès I
Faraó d'Egipte
Dinastia XIX
Succeït per:
Ramsès II
  • Vegeu aquesta plantilla
P. protodinàstic / Dinastia 0
(abans del 3150 aC)
Hsekiu · Khayu · Tiu · Thesh · Neheb · Wazner · Mekh
Període arcaic
(3150–2686 aC)
Imperi Antic
(2686–2181 aC)
Nebka · Djoser · Sekhemkhet · Khaba · Huni
1r període intermedi
(2181–2040 aC)
Dinasties
VII i VIII
Dinasties
IX i X
Imperi Mitjà
(2040–1782 aC)
2n període intermedi
(1782–1570 aC)
Salitis · Shesi · Yakhuber? · Sakir Har? · Khyan · Khamudi · Apepi
Imperi Nou
(1570–1070 aC)
Ramsès I · Seti I · Ramsès II · Merenptah · Amenmesse · Seti II · Siptah · Tausert
Tercer període intermedi
(1069–525 aC)
Període tardà
(525–332 aC)
Nectabeu I · Teos · Nectabeu II
Període hel·lenístic
(332–30 aC)
♀ indica que el faraó era dona
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari