Temple de Karnak

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Temple de Karnak
Imatge
Nom en la llengua original(ar) الكرنك Modifica el valor a Wikidata
EpònimKarnak Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deTebes Modifica el valor a Wikidata
Construcció3200 aC Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura de l'antic Egipte Modifica el valor a Wikidata
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 69,86 ha
zona tampó: 443,55 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGovernació de Luxor (Egipte) i Karnak (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKarnak Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 43′ 07″ N, 32° 39′ 27″ E / 25.71874°N,32.6574°E / 25.71874; 32.6574
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1979 (3a Sessió)
Identificador87-001
Activitat
FundadorSenusret I Modifica el valor a Wikidata
Temple de Karnak
Obelisc de Karnak

El temple de Karnak (/ˈkɑːr.næk/,[1] originàriament, deriva de l'àrab: خورنق Khurnaq "poble fortificat") és un complex religiós de l'antic Egipte construït a Karnak, connecta el temple de Mut i el temple d'Amon-Ra amb el temple de Luxor.[2] Està format per quatre parts de les quals només una, el temple principal (la més gran de les quatre), està dedicada a Amon-Ra.[3]

Forma part del conjunt denominat Antiga Tebes amb les seves necròpolis, declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979. És el conjunt de temples més gran d'Egipte.[4]

Història

La construcció del complex va començar durant el regnat de Senusret I, entre 1971 i 1926 aC,[5] a l'Imperi Mitjà (al voltant de 2000 a 1700 aC) i va continuar fins al Regne Ptolemaic (305-30 aC), tot i que la majoria dels edificis existents daten de l'Imperi Nou. L'àrea al voltant de Karnak era l'antic egipci Ipet-isut ("El més seleccionat dels llocs") i el principal lloc de culte de la Dinastia XVIII tebana, amb el déu Amon com a cap. Forma part de la ciutat monumental de Tebes, i l'any 1979 va ser inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO juntament amb la resta de la ciutat.[6] El complex de Karnak dona nom al poble modern proper i parcialment envoltat d'El-Karnak, a 2,5 quilòmetres al nord de Luxor.

Durant segles, aquest lloc va influir molt, i va ser un centre religiós egipci. El temple principal estava dedicat al culte del déu Amon, però com en altres temples egipcis també s'hi veneraven altres divinitats.[7]

El temple fou construït al segle xvi aC, i uns trenta faraons en van prendre part poc o molt en la construcció.

Parts principals

Les seves parts principals són:

  • El gran temple d'Amon o Amon-Ra
    • El temple d'Opet, dins el recinte del gran temple d'Amon
    • Temple de Ptah, dins el recinte del gran temple d'Amon
    • Temple d'Osiris de Taharqa, dins el recinte del gran temple d'Amon
    • Temple del Festival d'Amenhotep II, dins el recinte del gran temple d'Amon
    • Temple d'Osiris Hek-Djet, dins el recinte del gran temple d'Amon
    • Temple de Ramsès II, dins el recinte del gran temple d'Amon
    • La capella roja d'Hatshepsut, de la barca solar, dins el recinte del gran temple d'Amon
    • La capella blanca de Sesostris I, del festival Heb Sed, dins el recinte del gran temple d'Amon
  • El temple de Khonsu, dins el recinte del gran temple d'Amon
  • El temple de Mut [8]
    • Temple de Khonsupakherod (conegut com a temple A)
    • Temple de Ramsès III (conegut també com a temple C)
    • Temple d'Amon-Kamutef
    • Llac sagrat Isheru
  • El temple de Montu
    • Temple de Monut
    • Temple de Ma'at
    • Temple d'Harpara
    • Temple de Tuthmosis I a Karnak
  • Temple d'Amenhotep IV (construït els primers anys de regnat, després es canvià el nom pel d'Akhenaton), en queden unes minses ruïnes.[9]

El gran temple d'Amon o Amon-Ra és el més gran de tot el complex, i està dedicat a Amon-Ra, cap de la tríada de déus de Tebes. Fou construït en l'Imperi Mitjà i va continuar la construcció i arranjament fins al temps dels Ptolemeus. El temple de Montu era dedicat a Montu, fill d'Amon-Ra i Mut, un déu guerrer, i està situat al nord del gran temple d'Amon. Al sud, es troba el temple de Mut, dedicat a la dea mare, amb diversos temples associats i el llac sagrat. Finalment, el temple d'Amenhotep IV, construït per aquest faraó en els primers quatre anys de regnat (a partir del sisè any, va agafar el nom d'Akhenaton), és a l'est del complex principal i fou destruït després de la mort del faraó, i avui dia en queden molt poques restes, i es desconeix la seva mesura original.

Plànol del temple de Karnak

També existien nombrosos templets i capelles més petits i múltiples estances situades dins els murs que rodejaven les zones principals. La diferència principal entre el temple d'Amon a Karnak i la majoria dels temples egipcis és el temps i l'esforç emprats en la seva construcció i posteriors ampliacions. Uns trenta faraons van contribuir en les seves edificacions i convertiren el complex en un conjunt, que per la seva grandària (unes trenta hectàrees), no s'havia conegut mai.

L'entrada, entre dos pilons gegants, està precedida per una avinguda d'esfinxs, amb cap d'animals, símbols del déu Amon. S'arriba a un gran pati porticat on es troba, a l'esquerra, un templet del faraó Seti II, la columna de Taharqa i la monumental estàtua de Pinedjem I, a la dreta del temple de Ramsés III, davant la sala hipòstila, i una mica més al fons dels obeliscs de Thutmose I i Hatshepsut; després hi ha una sèrie d'estances, amb patis menors, i el santuari, al qual només tenien accés el faraó i els sacerdots.

La sala hipòstila està composta per nombroses columnes que encara conserven les seves inscripcions i algunes encara mantenen restes de pintura original. Els seus capitells tenen forma de papir (papiriformes). El santuari és al centre del temple.

En l'antic Egipte, la construcció dels temples començava sempre pel santuari, cosa que significa que Karnak es va començar pel centre i es va acabar de construir per les entrades del recinte. Tot en conjunt estava ricament decorat i pintat en vius colors.

El complex de Karnak és el conjunt del culte religiós conegut més antic del món. Un museu enorme a l'aire lliure mostra importants restes de la cultura de l'antic Egipte. Després de les piràmides de Guiza, és el segon lloc més visitat d'Egipte. És el recinte de culte més gran del món antic i modern.

Referències

  1. «Definition of Karnak» (en anglès) p. 1550. Merriam-Webster's Collegiate Dictionary, Eleventh Edition. [Consulta: 9 octubre 2022].
  2. «Karnak». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2022].
  3. Mark, Joshua J. «Karnak» (en anglès). World History Encyclopedia, 16-09-2016. [Consulta: 9 octubre 2022].
  4. «Antiga Tebes i les seves necròpolis» (en castellà). Unesco. [Consulta: 22 gener 2023].
  5. Blyth, Elizabeth. Karnak: Evolution of a Temple (en anglès). Routledge, 2006-10-04, p. 38. ISBN 978-1-134-13668-1. 
  6. «Ancient Thebes with its Necropolis» (en anglès). UNESCO World Heritage. [Consulta: 9 octubre 2022].
  7. Bannister, Fletcher. «Temple of Amun Plan, Karnak» (en anglès). World History Encyclopedia, 16-09-2016. [Consulta: 9 octubre 2022].
  8. Benson, Margaret; Gourlay, Janet. The Temple of Mut in Asher (en anglès). Cambridge University Press, 2014-08-21, p. 27. ISBN 978-1-108-07617-3. 
  9. Doresse, Marianne «Les temples atoniens de la région thébaine». Orientalia, 24, 2, 1955, pàg. 113–135. ISSN: 0030-5367.
  • Vegeu aquesta plantilla
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I
II
III


IV

V
VI
VII
VIII

IX
X
XI
Ta Kentit
Utes-Hor
Ten


Wast

Herui
Aa-ta
Sheshesh
Abt

Minu
Uatshet
Set
Abu (Iebu)
Djeba (Apol·lonòpolis)
Nekhen (Hieracòmpolis)
Nekheb
Iunyt (Latòpolis)
Ipet Sut
Waset (Ta Ipet, Tebes)
Gebtu
Iunet (Tentira)
Hut-Sekhem (Diòspolis Parva)
Abdju (Abidos)
Tinis
Apu (Khen-Min, Panòpolis)
Tjebu (Djew-Qa, Anteòpolis)
Shashotep (Hypselis)
Assuan (Elefantina)
Edfú
Kom al-Ahmar
Al-Kab
Esna
Karnak
Luxor
Qift
Denderah
Hu
Girga
Al-Birba
Akhmim
Qaw al-Kebir
Shutb
Rifeh
XII
XIII
XIV

XV
XVI


XVII
XVIII

XIX
XX
XXI

XXII
Dw-f
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wn
Mehmahetch


Anubis Anput
Nemti

Wab
Atef-Khent
Atef-Pehu

Wadt (Maten)
Per Nemty
Saut (Licòpolis)
Qis (Cusae)
Akhetaton
Khmun (Hermòpolis)
Hebenu (i Beni Hassan)
Menat-Khufu
Dehenet (Akoris)
Saka
Hutnesut
Teudjoi
Per-Medjed (Oxirrinc)
Nen-nesu (Heracleòpolis)
Semenuhor
Shedet (Arsenoe)
Tepihut (Afroditòpolis)
Al-Atawla
Assiut
Al-Qusiya
Amarna
Al-Ashmunein
Kom al-Ahmar
Al-Minyā
Tihna al-Djebel
Hamatha ?
Sharuna
Al-Hiba
Al-Bahnasa
Ahnasiya al-Madina
Kafr Ammar
el Faium
Atfih o bé Lisht
Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern Núm. Nomós Ciutats antigues Lloc modern



I




II
III


IV
V
VI

VII
VIII
IX
X
Ineb Hedj




Khensu
Ament


Sap-res
Sap-meh
Kaset

Wa-imnty
Nefer abt
Anedjty
Ka-kem
Men-Nefer (Memfis)
Iu Snofru ?
Sakkara
Per Usir
Imentet (Hernecher)
Khem (Letòpolis)
Imu
Timinhor (Hermòpolis Parva)
Raqedu
Ptkheka
Zau (Sais)
Per-Wadjet (Buto)
Khasu (Xois)
Nàucratis
Tjeku (Pithom ?)
Djedu (Busiris)
Hut Ta-Hery-ib (Atribis)
Mit Rahina
Dashur
Saqqara
Abusir al-Melek
Guiza
Ausim
Kom al-Hisn
Damanhur
Alexandria
Tanta
Sa al-Hagar
Tell al-Farain
Sakha
Nàucratis
Tell al-Maskhuta
Abusir Bana
Tell Atrib (Banha)
XI

XII
XIII
XIV

XV
XVI
XVII
XVIII
XIX



XX


Ka-heseb

Theb-ka
Heq-at
Khenty-abt

Tehut
Kha
Semabehdet
Am-Khent
Am-Pehu



Sepdu


Taremu (Leontòpolis)
Shednu (Pharbaithos)
Tjebennetjer (Sebenitos)
Iunu (Heliòpolis)
Tjaru (Sile)
Senu (Pelúsion)
Bah (Hermòpolis Mikra)
Djedet (Mendes)
Semabehdet
Per Bastet (Bubastis)
Imet
Hawaret (Avaris)
Djanet (Tanis)
Pi-Ramsès
Per-Sopdu
Tell el-Muqdam
Tell Abu Yasin
Samannud
Matariya
Tell Abu Safa
Tell al-Farama
Al-Baqliya
Tell al-Ruba
Tell el-Balamun
Tell Basta i Zagazig
Tell Nabasha
Tell al-Daba
San al-Hagar
Qantir
Saft el-Hinna
Antic Egipte
Registres d'autoritat
Bases d'informació